Les eleccions europees: l’amenaça de l’extrema dreta Revisat per Revista Treball a . L’extrema dreta ha pujat de manera alarmant en les recents eleccions europees. Què ha passat i què hi podem fer? [divide] No tot és el mateix L’extrema dreta és L’extrema dreta ha pujat de manera alarmant en les recents eleccions europees. Què ha passat i què hi podem fer? [divide] No tot és el mateix L’extrema dreta és Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » Les eleccions europees: l’amenaça de l’extrema dreta

Les eleccions europees: l’amenaça de l’extrema dreta

Les eleccions europees: l’amenaça de l’extrema dreta

L’extrema dreta ha pujat de manera alarmant en les recents eleccions europees. Què ha passat i què hi podem fer?

No tot és el mateix

L’extrema dreta és diversa. Inclou partits obertament nazis, com Jobbik a Hongria o Alba Daurada a Grècia. D’altra banda, el Front National (FN), Lega Nord, Vlaams Belang, els Demòcrates Suecs… s’amaguen darrera d’una disfressa de populisme xenòfob. No ens hem de deixar enganyar; els botxins del jove antifeixista Clément Méric tenien relació amb el FN, mentre que el jovent de Plataforma per Catalunya —que alguns analistes defineixen de merament populista— té forts vincles amb Alba Daurada. Tots  aquests partits, amb o sense corbata, són feixistes: intenten construir un moviment capaç de destruir la democràcia (limitada) actual.

Dit això, a Europa també hi ha una extrema dreta que és xenòfoba i populista, però no feixista. És el cas del PVV de Geert Wilders als Països Baixos, UKIP a Gran Bretanya o Vox a l’Estat espanyol. Aquests partits enverinen l’ambient polític i l’intenten fer girar cap a la dreta, però treballen dins el sistema, no mitjançant colles de sicaris al carrer.

Quan els partits institucionals giren a la dreta (o ja són molt de dretes, com el PP) no resten vots a l’extrema dreta, sinó que li abonen el terreny.

D’altra banda, partits com el PP solen incloure persones afins al feixisme i el seu compromís amb la democràcia sol ser bastant fràgil, però ara per ara aquests partits —i encara més important, les burgesies nacionals a les que intenten representar— no tenen cap interès en acabar amb el sistema actual; no són partits feixistes ni “d’extrema dreta”.

Per què puja l’extrema dreta?

Com pot un partit feixista com l’FN guanyar les eleccions a França, amb el 25% dels vots? Com pot ser que els nazis de Jobbik treguin gairebé el 15% a Hongria? Per què UKIP ha estat la primera força a Gran Bretanya, amb el 29%?

Sens dubte, un factor és la crisi actual, no només l’econòmica sinó també la social i política. Als problemes de l’atur i la pobresa s’hi suma la desconfiança vers tot el sistema polític, on sembla que l’elitisme i la corrupció ho infecten tot.

Això no hauria d’afavorir l’esquerra combativa, sempre crítica amb el capitalisme? En principi sí, i en alguns països així ha estat. Però falta molt perquè l’esquerra transformadora pugui guanyar-se —i mantenir— la confiança de milions de persones treballadores que pateixen la crisi. No serveix intentar gestionar un sistema fracassat; hem de demostrar que podem i volem lluitar per una alternativa. Això trigarà temps, així que també necessitem solucions més immediates per aturar l’extrema dreta.

Als problemes de l’atur i la pobresa s’hi suma la desconfiança vers tot el sistema polític, on sembla que l’elitisme i la corrupció ho infecten tot.

La “solució” d’alguns partits institucionals és desastrosa; donen la raó a l’extrema dreta i copien el seu discurs (ni cal dir-ho, copien els atacs als immigrants, no les denúncies als banquers). A França, primer la dreta de Sarkozy i després el partit socialista han adoptat aquesta estratègia… i l’FN ha pujat. Davant el creixement d’UKIP a Gran Bretanya, no només els conservadors, sinó també els laboristes han promès més mà dura contra la immigració. És a dir, quan els partits institucionals giren a la dreta (o ja són molt de dretes, com el PP) no resten vots a l’extrema dreta, sinó que li abonen el terreny.

La resposta que cal és una altra: fer front de manera unitària al feixisme.

Unitat contra el feixisme

Els resultats d’UKIP a GB són preocupants, però amaguen un altre fet més positiu: el partit feixista BNP, que va arribar a tenir una forta presència municipal i dos eurodiputats, ha quedat fora de les institucions (ha salvat un parell de regidors) gràcies a la feina d’Unite Against Fascism, que ara treballa contra UKIP. A Grècia, la mort de Pavlos Fyssas a mans dels nazis d’Alba Daurada va desfermar una gran mobilització, impulsada per KEERFA, el moviment unitari grec. Però tristament, importants partits de l’esquerra grega encara no s’hi comprometen plenament, a diferència dels sindicats, organitzacions d’immigrants, etc. I a França fins ara no hi ha res semblant, només grups antifeixistes locals formats per l’esquerra radical.

A Catalunya, les campanyes d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, que han assenyalat Plataforma per Catalunya clarament com a feixista, han contribuït a una sèrie de derrotes electorals i a la conseqüent crisi dins el partit. El repte per als propers mesos és fer créixer UCFR arreu de Catalunya per poder excloure els feixistes dels ajuntaments el proper maig. És clar que com a esquerra també tindrem altres tasques, però les conseqüències de no combatre el feixisme de manera unitària les veiem a França, Hongria…

Autor/Autora

David Karvala

Membre d'UCFR i militant d'En lluita

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top