Les dues V del 9N i les anomalies electorals Revisat per Revista Treball a . En el 9N ha demostrat alhora la gran mobilització il·lusionada de l’independentisme i els límits electorals de la il·lusió. Ara bé, si l’acte reivindicatiu amb En el 9N ha demostrat alhora la gran mobilització il·lusionada de l’independentisme i els límits electorals de la il·lusió. Ara bé, si l’acte reivindicatiu amb Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Les dues V del 9N i les anomalies electorals

Les dues V del 9N i les anomalies electorals

9NEn el 9N ha demostrat alhora la gran mobilització il·lusionada de l’independentisme i els límits electorals de la il·lusió. Ara bé, si l’acte reivindicatiu amb urnes del 9N pretén  convertir-se en una demostració de la força electoral del Sí-Sí aquest èxit és més que discutible. S’ha fet una intensa campanya pel Sí-Sí, incloent una mobilització exemplar per decorar faroles amb el color dels sís en tota la geografia catalana, enmig del silenci clamorós del No i dels balbucejos i els xiuxiuejos del Sí-No, que era per guanyar per golejada, per aclamació. Una històrica mobilització que, no obstant, com a consulta assaig va ser d’aquells partits que es guanyen per tres a zero perquè els adversaris no es presenten a jugar. Els resultats d’aquesta no-consulta feta en la cresta de l’onada des de l’entusiasmat independentisme, on la tele ens ha ensenyat que han anat a votar massivament amb una il·lusió admirable fins i tot avis amb problemes de mobilitat, no igualarien els resultats del sí escocès en  una consulta a l’escocesa.

Quan es parla de mobilitzacions històriques no puc evitar citar una mobilització que forma part de la història íntima de la nostra esquerra, que vaig recordar com a educat invitat a un acte de Federalistes d’Esquerres i que sovint obliden les esquerres del Sí-Sí,   (i si no és així, demano avergonyides disculpes): la vaga general del 14-D del 1988. No em deixa d’estranyar que en tots els mecanismes de mobilització pro consulta del cor estelat no s’hagi parlat d’una vaga general. Segurament seria trencar el consens i citar “la soga en casa del ahorcado” en un procés en que el voluntarisme d’esquerres aporta l’estètica, i la dreta l’ètica i l’hegemonia cultural i política.

Suposo que en aquest colorit desplegament de samarretes grogues i vermelles, citar el cinturó roig és d’un antiquat mal gust. Tot i així m’arriscaré a parlar-ne de dues V majúscules, la V de Vic i la V de Viladecans, el meu poble. A Vic, a les eleccions al Parlament, CiU va treure un 49%, ERC un 19,74%, la CUP un 3,60%, SI un 3,31% i ICV-EUiA 905 vots, un 4,69%. A Viladecans, a les mateixes eleccions, CiU va treure un 13,95%, ERC 7,07%, la CUP 1,66%, SI un 0,65% i ICV-EUiA 4.188 vots, un 13,25%.

A Vic la independència ha arribat al 60% de la majoria absoluta i crec que malgrat el voluntarisme de les esquerres pel Sí-Sí, a Catalunya, o si més no a Vic,  han guanyat les dretes pel Sí-Sí. A Viladecans la independència ha arribat al 19% i al Baix Llobregat, el 25%, mentre a Osona s’ha arribat al 63% Quines són les raons d’aquesta asimetria? Els uns pertanyen a la Catalunya interior, de passat rural, i els altres a la Catalunya mediterrània de la classe obrera industrial, maltractada espècie en perill d’extinció.

A partir d’ara, cal abandonar el territori del 81% que no ha votat independència i dedicar-nos a lluitar amb les esquerres del Sí-Sí per disputar-nos el 19% a Viladecans? Jo mantinc que en una part d’aquest espectacular 81% del meu poble que no va votar per la independència en la no-consulta hi ha una pulsió de classe, com l’ha hagut sempre, perquè el factor de cohesió social ha estat el moviment obrer i un cert patriotisme de classe. Si desagreguèssim per territoris les inversions, les subvencions, el bolcat dels pressupostos del  Govern de dretes que ens ha governat 27 anys (traient la primavera del tripartit) veurem que hi ha hagut un càstig continu i persistent al cinturó roig, a la gent que ha votat històricament a les esquerres metropolitanes, quan les esquerres nacionals es plantejaven ajuntar a la gent en la defensa concreta de la qualitat de vida amb noms i cognoms i no a partir d’eslògans de postres i de gelats.

És evident que en la comparativa d’inversions per càpita, de subvencions per càpita, de llits hospitalaris per càpita, el Baix surt perdent. No és casualitat que l’Hospital de Viladecans sigui líder de llistes d’espera un any sí, i l’altre també, com no és casualitat que tenint l’aeroport i la Seat, el Baix Llobregat sigui el tercer per la cua en renda familiar. El Baix Llobregat sempre ha donat a Catalunya més del que ha rebut, i el seu pecat ha estat sempre ser una anomalia electoral, tenir a El Prat i Sant Feliu com el poblat d’Astèrix de la resistència de la cultura política psuquera, ser la millor plaça d’ICV, i l’últim bastió del PSC i de les majories d’esquerres junt a altres ciutats del cinturó metropolità. Majories rarament unionistes, majories probablement federalistes, majories difícilment independentistes, però majories d’esquerres.

Jo no puc deixar de pensar que aquesta Catalunya asimètrica, amb territoris guapos i territoris lletjos, amb territoris exemplars i territoris poc exemplars, és una Catalunya que no desagrada a l’ANC i a les esquerres pel Sí-Sí, però és una Catalunya que cal canviar si volem construir un país, nou, més just, més solidari, més d’esquerres, de ciutadans i ciutadanes iguals davant de la llei i dels pressupostos de la Generalitat.

Autor/Autora

José Luis Atienza

Coordinador del Grup de Dret a Decidir i Cultura Federal

Articles publicats : 9

Comentaris (5)

  • Avatar

    Josep martinez puig

    Evidentment la campanya del NO la porten fent des de 1714 ,o fins i tot abans (en altres indrets) i en el moment que democraticament el poble va abolir la monarquia….van tornar a pagar una campanya del NO, que es la campanya de la violencia, del masclisme , de la por i la ignorancia.
    Qui és que no vol poder decidir que vol fer amb la seva vida i la relacio amb l’entorn?
    Qui no surt a votar en una re-consulta ( ja que aquesta votacio ja es va fer per la societat organitzada fora de les institucions monarquiques) que ha estat prohibida pot ser que ho fagi per por.
    El poble es un tot de les persones que hi viuen i tan sols avançem deslliurant-nos de les pors, dels prejudicis, i reconeixent el poder alliberador de la compartició de la responsabilitat de crear un demà més humà.
    Sent conscients de la propia feblessa i reconeixent la necessitat de la solidaritat entre les persones ens adonem que per molt que vulgiun enganyar-nos i manipular-nos ,el tret que ens defineix com a especie no és tant la inteligencia si no més aviat la humanitat.
    La cultura ens dona no tant sols un vincle, és també una eina transformadora de la societat .

    Respon
  • Avatar

    Pere

    No comptis els qui no van votar com a contraris a la independència. L’abstenció no se la pot atribuir ningú. És elemental.
    La contraposició entre territoris guapos i lletjos la fas tu. Està en el teu cap.
    Em sembla un discurs vell i superat. Mira cap al passat i no obre cap mena d’horitzó: la lluita per les llibertats nacionals forma part inseparable de l’aspiració a la llibertat dels homes i de les dones. No la contraposis a d’altres processos emancipadors.
    Ah, i el PSC és d’esquerres?

    Respon
  • Avatar

    Jordi Romero Villalba

    “una mobilització exemplar per decorar faroles amb el color dels sís”

    “va ser d’aquells partits que es guanyen per tres a zero perquè els adversaris no es presenten a jugar”.

    “han anat a votar massivament amb una il•lusió admirable fins i tot avis amb problemes de mobilitat”

    “un procés en que el voluntarisme d’esquerres aporta l’estètica, i la dreta l’ètica i l’hegemonia cultural i política”.

    “Suposo que en aquest colorit desplegament de samarretes grogues i vermelles, citar el cinturó roig és d’un antiquat mal gust”.

    Aquestes frases del teu escrit reflecteixen en que heu fallat els que reclameu la defensa del federalisme. Heu menystingut a la gent, us heu cregut per sobre de tota aquesta genteta de bona fe manipulada pel pujolisme i Esquerra Republicana. Us heu preocupat més de desprestigiar la consulta i la gent que estava tirant-la endavant que no pas de defensar el federalisme. Vosaltres sabreu perquè

    Quan parles de la “classe obrera industrial, maltractada espècie en perill d’extinció”, i dius “Jo mantinc que en una part d’aquest espectacular 81% del meu poble que no va votar per la independència en la no-consulta hi ha una pulsió de classe” ho fas des d’una posició classista, de classe superior i tornes a menysprear a aquells que són inferiors doncs no se’n adonen de lo “chachi” que és ser de la classe obrera industrial i s’entretenen en tonteries com la independència quan estem cridats a millors paradisos.

    A més ja que ens posem a parlar de Viladecans. A la Consulta hi van participar 12.824 persones, poques o moltes? depèn de amb que ho comparem

    Si agafem els resultats de les eleccions al Parlament de 2012 a on van votar 30974 i descomptem la classe obrera maltractada que va votar a Ciutadans (4312) PSC (7976) PP (4738) i Plataforma x Catalunya (949) ens queden mes o menys 12999 bastant similar als que van participar a la consulta

    Si agafem els resultats de les generals 2011 a on van votar també 32.097 persones i descomptem la classe obrera maltractada que va votar a UPyD (669) PSC (12075) PP (7749) i Plataforma x Catalunya (946) ens queden mes o menys 10658, uns quants per sota dels que van participar a la consulta

    Amb les municipals del 2011 a on van votar 23.283 persones, aquest cop unes quantes menys i descomptem la classe obrera maltractada que va votar a Ciutadans (812) PP (3691) Plataforma x Catalunya (1271) i PSC (8394) ens queden aproximadament 9115 persones, ja bastant per sota de la gent que va participar en la “costellada” del 9N

    Però si agafem les eleccions al Parlament Europeu d’aquest any a on només hi van participar 16467 persones i tornem a descomptar la classe obrera maltractada que va votar al PSC (5530) PP(2302) Ciutadans (2060) UPyD (592) i posem un centenar més entre VOX, Falange, Democràcia Nacional etc. ens trobem amb 5883 persones moltes menys de les que ha significat “aquest colorit desplegament de samarretes grogues i vermelles” perquè com be dius: “han anat a votar massivament amb una il•lusió admirable fins i tot avis amb problemes de mobilitat”

    Respon
  • Avatar

    José Luis Atienza

    Jo en tot cas, company, Jordi, no he volgut ridiculitzar ningú. Jo he volgut expressar la contradicció, probablement amb poca fortuna, de la meva admiració per les formes de la mobilització, la lliçó de civilitat, d’imaginació, els milions de persones per cimentar una proposta política que els entusiasma, estan legítimament entusiasmats. Però, i això probablement és difícil d’entendre, però aquesta admiració conviu amb la profunda convicció de que aquestes admirables qualitats estan al servei d’un objectiu equivocat. I aquestes envejables formes conviuen amb formes de fons molt perilloses , potser perquè pensen que és el seu dret, però aquest dret no s’ha aplicat a les minories. S’ha utilitzat el dret a decidir per transformar-lo en una pancarta a favor de la independència trepitjant l’expressió minoritària en el bloc sobiranista. Al federalisme se li ha barrat el pas com el parent pobre que portem algun dia a dinar a casa. Quan en realitat estaven lluitant pel Dret a Decidir semblava que estàven lluitant per la independència, en comptes d’escoltar al 80% a fer cas al 50%. I, probablement estic equivocat, però m’ha semblat immoral. Aquest constant menstenyment del federalisme, l’únic projecte històric majoritari a Catalunya i el sistema que s’utilitza a un munt de països del món. ¿Quina ha estat la veu del federalisme a l’ANC? O a Omnium. On es col·locava el federalisme a la manifestació de la via catalana ? El què s’ha fet amb el Quim Brugué, el què s’ha fet amb el Joan. Qué bona gent si tingueés una bona direcció. I envejo aquesta energia, l’admiro, però penso que està mal gastada.
    D’altra banda sense entrar en més consideracions, que les tinc, per mi és un greu error per l’esquerra, perquè divideix les classes subalternes d’aquest país. I això és innegable. I dic classe obrera, perquè ningú vol parlar de classe social. I hi ha classe social, no té nom, però hi ha classe social subalterna, per posar algun nom a la cosa Encara que ningú es vulgui sentir de classe subalterna, avui desgraciadament la classe subalterna és més subalterna que mai I aquí hauríem de fer que recuperés la seva dignitat la societat, La única guanyadora real no és la independència, és la dreta.
    Però company, si en la resta de coses estem d’acord, tenim moltes batalles per estar junts i per intentar guanyar-les, però probablement ho podria haver escrit millor. Dius que no explico que és el federalisme, ho faré. O ho intentaré. Ho faré amb la meva llengua natural, si em permets, és la llengua que he mamat del pit de la meva mare, que aprés en la veu del meu pare. No es fácil escribir en castellano. Me siento raro, sí raro, pero me encanta escribir en castellano. El texto está en el facebook y en un blog, explica el federalismo que quiero. Y no es literatura. Es tal cual. Un abrazo, Jordi, company, y perdona el rollo.

    A m, lo que más me fastidia de este proceso del dret a decidir que se ha dejado quitar la pelota por la independencia es que crea un poco de mal rollo con gente con la que siempre has estado de acuerdo casi en todo, incluso en la visión de Cataluña. Con acentos, probablemente con acentos, pero aceptados y entendidos por unos y otros.
    Ahora son dos modelos diferentes, el uno excluye forzosamente al otro. Y tú quisieras decir que estás de acuerdo con cualquier mejora pero que no estás de acuerdo con lo otro, aunque envidies la ilusión que le ponen. Pero si lo dices, empezáis a argumentar y a contra argumentar y con tanto argumentar os dais cuenta que pensáis muy distinto y que tantos años y no lo sabíais. Pero como tampoco acaba valiendo tanto la pena tener mal rollo empezáis a escurrir el bulto y a hablar de otra cosa.
    Y bien, esquiváis el tema lo mejor que podéis y todo transcurre con normalidad, reís juntos y os preocupáis juntos, y seguís llevándoos bien porque siempre ha sido así, pero de fondo permanece esa sombra puñetera de desacuerdo. Me gustaría no tener esa sombra, me encantaría un futuro donde pudiésemos volver a estar de acuerdo en casi todo, incluso en la visión de Cataluña. Con acentos, probablemente con acentos, pero aceptados y entendidos. Ese sueño es el federalismo que yo quiero.

    Respon
  • Avatar

    Josep M Armengou

    Benvolgut, José Luis,

    Veig la teva anàlisi molt esbiaixada, i producte, em sembla, d’una confusió dels desitjos amb les realitats de la situació.

    A mi, que no visc al Baix, però que em moc intensament per diverses realitats, on observo que la transversalitat de la voluntat d’emancipació nacional (és a dir, de viure democràticament, lliurement, justament i amb qualitat de vida al país que compartim, que només en tenim un tots plegats) m’ha il.lustrat prou més l’article d’ahir d’en Jaume Bosch, que goso enllaçar-lo aquí mateix per si algú no el coneix encara:

    http://www.elbaix.cat/2014/11/19/les-dades-del-9n-al-baix-llobregat-som-un-sol-poble-per-jaume-bosch/

    Sospito que si cadascú de nosaltres s’explica sense manies per quin país volem i com el volem, treballarem més eficaçment per aconseguir-lo. En qualsevol cas, al davant mateix, en aquella entitat jurídica que portem al DNI només hi tenim el feixisme, el colonialisme i l’opressió en totes les seves formes possibles. Revolta nacional = revolta social. Posa-hi els amorosiments que vulguis, però, ras i curt, és això.
    I no serà pas Podemos ni el PSOE qui ens doni un cop de mà en cap sentit real. Vaja, això és el que em sembla a mi.

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top