Les dues ribes (en la mort de Julio Anguita i Juan Genovés)

Fa pocs dies, i en poques hores de diferència, ens van deixar Julio Anguita i Juan Genovés. Anguita, dirigent comunista carismà tic, el tarannà moral i integritat del qual han estat ressaltats aquests dies en molts obituaris, especialment assenyalant-lo com referent ètic en una època on, sembla ser, aquesta virtut no abunda massa. Per la seva banda, només un dia abans de la mort de Julio Anguita ens deixava Juan Genovés, el gran pintor i artista plà stic, sempre coherent amb els seus principis artÃstics i cÃvics, militant durant molts anys del PCE i autor de la famosa pintura ‘El abrazo’, icona de la lluita antifranquista i sÃmbol de l’Amnistia.
PolÃticament, tant Anguita com Genovés van estar arrenglerats en el camp dels que lluitaven per una societat de lliures i iguals. Amb estils diferents però amb igual passió i voluntat de canviar el món de base. Anguita amb una seguretat en les conviccions i amb una inqüestionable capacitat pedagògica i fermesa dialèctica que a voltes feia difÃcil la imprescindible cintura polÃtica. Però, en la meva opinió, la rigidesa en els principis anava acompanyava d’una intel·ligència polÃtica i d’una honradesa personal que va fer que quinze anys després de la seva retirada de primera lÃnia encara fos un punt de referència, respectat per la seva coherència i la seva integritat, a diferència d’altres polÃtics i expresidents de govern que s’han convertit en figures totalment devaluades, polÃticament i moralment.
Juan Genovés, pel contrari, mantenia, malgrat el seu permanent compromÃs polÃtic, un cert desencÃs, un cert pessimisme. Després d’anys de militar en el PCE, que li va comportar detencions, interrogatoris i presó, s’hi va distanciar, i el 2003 va formar part de la llista del PSOE, en un lloc simbòlic, en les eleccions per la Comunitat de Madrid. No va abandonar mai, però, el seu compromÃs amb la justÃcia social, els Drets Humans i la pau mundial. PodrÃem aplicar a Joan Genovés la frase de Josep Roth que cita al final de les seves memòries LuÃs Galán: “L’alegria d’haver lluitat per una gran idea segueix determinant la nostra conducta molt després que els dubtes ens hagin tornat més lúcids, conscients i un xic desesperançats” (‘Después de todo’, Anthropos, 1988).
I tornant a Anguita, cal recordar que va ser l’impulsor de Convocatoria por AndalucÃa, un projecte que superava els marges del partit polÃtic, incrementava la participació social i obria les portes a la confluència de diferents sensibilitats polÃtiques. L’èxit de Convocatoria por AndalucÃa serà un exemple per constituir Iniciativa per Catalunya, la qual cosa va servir per sortir de l’atzucac en que l’enfonsada electoral de 1982 havia situat al PCE i al PSUC. Ja com a secretari general del PCE, va encapçalar Izquierda Unida, aconseguint resultats espectaculars. Després, diverses crisis internes, fins i tot amb el trencament de relacions amb el PSUC, i les malalties cardÃaques, van apartar-lo de la primera lÃnia.
El balanç de la seva activitat és força positiu. Només, al meu entendre, caldria posar en dubte un aspecte que és exemple de com uns plantejaments polÃtics que en teoria poden tenir lògica, poden ser erronis segons la seva realització. I m’estic referint a la teoria de ‘les dues ribes’, un plantejament que pot portar a l’esterilitat polÃtica en condicionar la imprescindible polÃtica d’aliances. Col·locar el PSOE en la riba contrà ria era, al meu entendre, un error i endinsava IU en una posició aïllada. Les ribes han de ser prou amples per donar cabuda al mà xim de possibles aliances. Genovés, en anar a la llista del PSOE per la Comunitat de Madrid, ja no estaria a la mateixa riba que nosaltres?
Ironies del destÃ, quasi al mateix temps que Genovés i que Anguita, el 7 de maig també moria vÃctima de la covid-19 Antonio Gonzalez Pacheco, ‘Billy el Niño’, el famós membre de la Brigada PolÃtico-Social conegut per torturar els opositors polÃtics de la dictadura. Condecorat amb quatre medalles el 1972, 1977, 1980, i el 2012 pel govern del PP i per sentència judicial, ha mort sense que les distincions li siguin retirades, tal com el govern va anunciar que faria, ni que hagi estat mai sotmès a judici pels seus actes criminals com a torturador. Com a tal va interrogar Juan Genovés. Aquà sà que es pot aplicar la teoria de les dues ribes. Per cert, que si mirem el carrer les veurem avui ben clarament, especialment una d’elles…