Les dones i el risc de patir pobresa energètica Revisat per Revista Treball a . La Rosa, de 81 anys, mor a Reus el 14 de novembre de 2016 perquè Gas Natural Fenosa li havia tallat la llum, violant la llei 24/2015 contra la pobresa energètic La Rosa, de 81 anys, mor a Reus el 14 de novembre de 2016 perquè Gas Natural Fenosa li havia tallat la llum, violant la llei 24/2015 contra la pobresa energètic Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Les dones i el risc de patir pobresa energètica

Les dones i el risc de patir pobresa energètica

Les dones i el risc de patir pobresa energètica

La Rosa, de 81 anys, mor a Reus el 14 de novembre de 2016 perquè Gas Natural Fenosa li havia tallat la llum, violant la llei 24/2015 contra la pobresa energètica catalana, fruit d’una ILP. La pobresa energètica és, lamentablement, una problemàtica creixent que afecta cada cop més famílies i té conseqüències devastadores en la salut física i mental i en l’economia de qui la pateix.

Davant la impunitat de l’oligopoli energètic i les reaccions tardanes de l’administració, les afectades s’organitzen en plataformes de lluita, activisme i suport mutu, com l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (promotora, amb la PAH i l’Observatori DESC, de la Llei 24/2015). Veiem en aquestes plataformes una majoria clara de dones que s’apoderen, participen i lluiten pels seus drets.

És pertinent, aleshores, que ens preguntem si aquesta majoria respon al fet que el gènere podria ser actualment un factor de vulnerabilitat determinant a l’hora de patir pobresa energètica.

Les principals afectades per la pobresa energètica són les famílies monomarentals i dones migrades.

Dividim en etapes el camí a recórrer per respondre a la pregunta: en primer lloc, cal esbrinar si hi ha una tendència de feminització de la pobresa i quines polítiques públiques busquen actualment corregir la desigualtat. Després, què entenem per pobresa energètica i quines són les seves causes i conseqüències. Un següent pas seria relacionar feminització de la pobresa amb serveis bàsics o pobresa energètica, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, mitjançant una entrevista col·lectiva amb companyes afectades. Finalment, treballar propostes i conclusions adients.

És difícil amidar la desigualtat de gènere, tant per l’absència de dades com pel biaix androcèntric de les que se’ns presenten com a oficials. Tot i així, si ens basem en la Taxa de Pobresa en supòsit d’Autonomia[1], proposada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, ens trobem amb un 25,7% en homes front a un 49,7% en dones en risc. Existeix, per tant, una dependència econòmica de la dona de la llar que pot tenir com a conseqüència la pervivència de situacions de violència i abús, i fa les dones menys autònomes i més vulnerables.

La realitat és que el mercat laboral segueix esbiaixat, amb una bretxa salarial de prop del 20% a Catalunya. Els col·lectius més vulnerables en resulten ser les famílies monomarentals, les dones jubilades i les que es dediquen a tasques domèstiques, les treballadores del sector del servei domèstic i les dones migrants. De fet, durant el 2015, el nombre de dones que van acostar-se als Centres de Serveis Socials de Barcelona va ser netament major al d’homes en totes les franges d’edat.

Cal esbrinar si hi ha una tendència de feminització de la pobresa i quines polítiques públiques busquen actualment corregir la desigualtat.

D’altra banda, la precarietat en els serveis bàsics afecta en major mesura qui viu més lligat a les activitats de cura i a la llar, que són, avui dia, majoritàriament les dones; elles hi dediquen una mitjana de 28 hores a la setmana, front les 14 i escaig dels homes.

Pel que fa referència a la pobresa energètica, tot i no haver-hi consens en la seva definició, podríem relacionar-la amb la incapacitat de mantenir la llar a una temperatura adequada o de disposar de serveis energètics essencials per a garantir unes condicions de vida dignes. El que està clar és que té greus conseqüències en tots els àmbits de la vida de la persona que la pateix: àmbit de la salut, econòmic, social i psicològic.

Hi ha una dispersió important de xifres en quantificar-la; tot i així, podem assegurar que, com a mínim, un 10% de la població de l’Estat espanyol es troba en una situació greu i no té accés als subministraments bàsics necessaris per a garantir condicions de vida dignes. Si ens centrem en les causes, hi distingim un nivell baix d’ingressos de les persones afectades, l’escassa eficiència energètica dels habitatges (pel deteriorament i la manca d’aïllament) i l’impacte de l’energia en el pressupost familiar (l’oligopoli energètic ha provocat un augment de més del 60% en el preu de les factures d’aigua i energia, tot provocant la incapacitat de les famílies de fer front al seu pagament).

En relació a la feminització de la pobresa, les dades proporcionades per l’Institut Municipal de Serveis Socials sobre ajudes per pobresa energètica separades per sexe ens demostren que, essent el nombre de dones receptores d’ajudes molt més elevat que el d’homes, elles són les qui o bé pateixen directament la situació de manca de subministraments o bé n’assumeixen la responsabilitat i les gestions. En aquest sentit, l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa de l’Ajuntament de Barcelona recull un apartat de mesures destinades a combatre la pobresa energètica des d’una òptica de gènere. Aquesta òptica és inexistent, però, en el Programa de Barcelona per combatre la Pobresa Energètica, ja en marxa.

La desigualtat de gènere és un factor de risc per a patir pobresa energètica i cal tenir-la en compte en totes aquelles mesures públiques que es prenen en relació a la problemàtica.

Les entrevistes amb les companyes afectades permeten destacar alguns factors que corroboren les dades presentades anteriorment: la pobresa energètica va lligada a una situació de manca d’ingressos per a assolir condicions de vida dignes, pateixen una estigmatització i una càrrega burocràtica important, les conseqüències psicològiques són molt greus, entre les afectades són majoritàries les famílies monomarentals i dones migrades, i les conseqüències en els menors de la llar són molt importants.

Fer front a aquesta situació demanda actuar a nivells diversos. En primer lloc, havent identificat que la desigualtat de gènere és un factor de risc per a patir pobresa energètica, cal tenir-la en compte en totes aquelles mesures públiques que es prenen en relació a la problemàtica i, sobretot, fer-ho de manera transversal. Si hi ha un document d’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa a Barcelona, les activitats que es contemplen haurien de veure’s reflectides en les polítiques sectorials vigents a la ciutat.

En segon lloc, cal replantejar-se el model energètic, ja que actualment es regeix per un mercat en forma d’oligopoli que es mostra essencialment injust de cara a protegir les condicions de vida del consumidor. Accedir a uns subministraments bàsics per viure és un dret de ciutadans i ciutadanes; per tant, no hauria de ser un bé de mercat, sinó que hauria de regir-se amb criteris públics i control i participació ciutadana. Hem de continuar, per tant, el camí obert per la Llei 24/2015 per il·legalitzar els talls i fer que les empreses garanteixin els deutes familiars i apliquin una tarifa social en relació a la renda.

Per últim, el lligam actual de les dones amb les tasques de cura ofegades dins l’economia de mercat és producte d’una divisió sexual del treball que encara persisteix; en aquest sentit, es fa necessari garantir des de les polítiques públiques una visualització d’aquesta economia, la coresponsabilitat real entre sexes i mesures orientades no només a exercir un rol puntual de discriminació positiva, sinó a assegurar que les necessitats dels dos sexes siguin prèviament tingudes en compte.


[1] La Taxa de Risc de Pobresa en supòsit d’Autonomia, a diferència de la Taxa de Risc de Pobresa oficial, no parteix dels ingressos de la unitat familiar, sinó de les persones adultes per separat, ja que altrament s’amaguen factors de desigualtat econòmica de gènere.

Autor/Autora

Irene González Pijuan

Membre d'Enginyeria Sense Fronteres

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top