Les 8 lectures recomanades per Treball per passar la calor Revisat per Revista Treball a . Històries postcrisi econòmica, l’amistat entre dues dones, les peripècies d’un grup d’amics al llarg dels anys, les diferents cultures del “continent negre”, la Històries postcrisi econòmica, l’amistat entre dues dones, les peripècies d’un grup d’amics al llarg dels anys, les diferents cultures del “continent negre”, la Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Les 8 lectures recomanades per Treball per passar la calor

Les 8 lectures recomanades per Treball per passar la calor

Les 8 lectures recomanades per Treball per passar la calor

Històries postcrisi econòmica, l’amistat entre dues dones, les peripècies d’un grup d’amics al llarg dels anys, les diferents cultures del “continent negre”, la lluita contra el narcotràfic o la biografia de Josep Benet, són alguns dels temes de la selecció de lectures recomanades per Gemma Lienas, Roger Molinas, Munsa Mompió, Aleix Aguilera, Marc Andreu, Anna Rovira, Rosa Mateu i Júlia Brosa per omplir les hores de l’estiu i fer passar la calor. Aprofiteu les vacances i gaudiu-les!

 


0

Asamblea ordinaria. Julio Fajardo. Libros del Asterioide, 2016.

Us recomano una novel·la que m’ha agradat molt, Asamblea ordinaria, de Julio Fajardo, editada per Libros del Asteroide. No feu cas del títol, perquè no va de política. És una novel·la centrada en tres personatges que, bàsicament, expliquen cadascun d’ells la seva  història, que està relacionada amb la crisi. Són, doncs, històries molt properes, molt quotidianes, que atrapen. I, sobretot, el que atrapa és la manera com estan escrites: en un castellà molt bonic, de manera molt fluïda, amb unes imatges molt suggeridores.

Gemma Lienas, escriptora.

rrr

 

 

 


0

Tan poca vida. Hanya Yanagihara. Lumen, 2016.

Genial llibre que ens narra l’evolució de l’amistat entre quatre joves al llarg de diverses dècades a Nova York. Una història terrible i crua que busca la bellesa dins del dolor. Una lectura no apte per a persones aprensives, ja que aborda sense pèls a la llengua abusos infantils, violacions, autolesions, violència de gènere, suïcidis, traumes infantils o autoodi, fins al punt que m’ha fet plorar o haver de parar de llegir sobtadament davant les esgarrifances que em provocaven les escenes relatades, amb una capacitat per donar versemblança a les situacions més extremes imaginables. Una prosa tan àgil i addictiva que fa que les 1.000 pàgines del llibre es devorin amb delit.

Roger Molinas, arqueòleg.

 

 

 


0

Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Jordi Amat. Edicions 62, 2017.

Benet, vida d’un sol poble. Poques vegades la vida d’una persona recull, sintetitza i explica gairebé a la perfecció la història d’un període determinat i clau d’un país com succeeix amb la biografia de Josep Benet (Cervera, 1920 – Barcelona, 2008). I no sempre un biògraf desdoblat d’historiador com Jordi Amat l’encerta a retratar un país sencer a partir del fil explicatiu d’un personatge i de la gent i els esdeveniments que s’hi entrellacen. Com una pàtria (Edicions 62) descriu la paràbola traçada pel catalanisme durant el franquisme en la figura d’un Benet d’extracció humil i feblesa indestructible que ho va ser tot: home de fe, soldat republicà, advocat, historiador, activista cultural i polític nacionalista capaç de reencarnar-se, successivament, en una democràcia cristiana amb consciència social, en l’esperit unitari de l’Assemblea de Catalunya, en el senador més votat d’Espanya i en l’implacable opositor de Josep Tarradellas i Jordi Pujol fins a caure derrotat dos cops, com a candidat del PSUC a la Generalitat, en les eleccions de 1980 i la moció de censura de 1982.

Apadrinat per Fèlix Millet, l’abat Escarré i Jaume Vicens Vives i en certa manera mentor, al seu torn, del primer Pujol i del que representen Paco Candel, Joan Fuster, Serra d’Or, la Nova Cançó i tantíssimes altres iniciatives catalanistes i antifranquistes ideades o participades per ell, la trajectòria d’un Benet que fou defensor del dirigent comunista Joan Comorera i la seva dona Rosa Santacana durant el consell de guerra de 1957 i, després, d’un bon nombre d’encausats pel TOP es resumeix, finalment, en dos moments. Un és el que la seva vídua Florència Ventura descriu com l’episodi més feliç de la seva vida: les festes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, el 1947. L’altre, un parell de dècades més tard, és el que Jordi Amat defineix com a fita del seu projecte polític: que els obrers organitzats per Comissions Obreres celebressin el Primer de Maig fent voleiar senyeres. És el resum de la pàtria volguda i treballada per l’autor d’una frase que va fer fortuna i que cal seguir tenint a mà: “Catalunya, un sol poble”.

Marc Andreu, periodista i historiador.

 


0

Océano África. Xavier Aldekoa. Península, 2014.

Océano África és el llibre que va escriure el periodista Xavier Aldekoa a partir de les vivències en primera persona al “continent negre” durant més de 10 anys d’experiència com a corresponsal. Un llibre que repassa les diverses realitats i cultures que s’amaguen a països com Somàlia, República Democràtica del Congo, Angola, Mali o Nigèria, entre d’altres. Històries que mostren maneres diferents d’entendre la vida, les relacions humanes o el poder, però que també reivindiquen el paper de la dona i les ingerències occidentals. Parla d’una Àfrica desconeguda per a moltes que, com ell diu, no necessita salvació, sinó respecte i justícia.

Munsa Mompió, politòloga.

 

 

 


0

El poder del perro. Don Wislow. Literatura Random House, 2009.

Aquesta novel·la narra la lluita d’Arthur Keller, un agent de la DEA (Drug Enforcement Administration), contra el narcotràfic. Malgrat que els personatges són ficticis, la realitat de la guerra del narcotràfic que l’autor descriu a El poder del perro és real. És una història dura, Don Wislow no estalvia detalls i durant unes 700 pàgines relata les relacions entre diferents famílies de la màfia i el poder polític o la policia, els crims i la violència… És una història trepidant i molt ben documentada, amb un final a l’altura de la resta de la novel·la. I si us agrada El poder del perro, la història continua a El cártel.

Anna Rovira, historiadora.

 

 

 


0

El dia que va morir David Bowie. Sebastià Portell. Labreu, 2016.

David Bowie cantava a Never get old que mai hi hauria suficients diners, drogues i sexe. Que mai es faria vell. Sota aquesta premissa transcorre la nova novel·la de Sebastià Portell. Un jove de 27 anys viu la nit sense límits, en una ciutat on tot és possible. L’ombra de la sífilis apareix de cop i l’agonia en una sala d’espera trenca tots els somnis i els plans de futur que havia imaginat. Tot queda trencat en dos com un raig. Sí, com el raig de Bowie a la portada d’Aladdin Sane

El dia que va morir David Bowie és una novel·la sense embuts, que narra les preocupacions i les derrotes d’un jove per a qui les discoteques d’ambient i les aplicacions de mòbil per a lligar són el seu dia a dia. La recerca desesperada del plaer en el sexe, fruit d’una família desestructurada, ens portarà pels camins més inhòspits de la nit de Barcelona. El protagonista, i molts de nosaltres, mai oblidarem el dia que va morir David Bowie.

Aleix Aguilera, activista LGTBI+

 


0

La Comuna de París. Louise Michel. LaMalatesta Editorial, 2014.

Llibre escrit per una de les protagonistes, el que avui diríem “activista”, de l’experiència històrica que fou La Comuna de París. Louise Michel (1830-1905) escriptora, pedagoga, poetessa, és una figura emblemàtica del moviment anarquista i del  moviment obrer, una de les moltes dones invisibilitzades en la història que cal estudiar i conèixer. Autora d’aquesta obra, és encara una gran desconeguda per a nosaltres, com així ens ho recorda  la prologuista d’aquest llibre, Dolors Marín, doctora en Història Contemporània, experta en la història dels moviments socials europeus contemporanis. Louise Michel ens narra, de forma poètica, detallista, inclús epistolar, en episodis, el dia a dia, la vida quotidiana de la Comuna de París, amb els fets i el desenllaç del que es va iniciar el 18 de març de 1871, una de les revolucions més importants del segle XIX, perquè va significar el naixement d’una “idea nova” i el punt de partida per a revolucions futures.

Rosa Mateu, especialista en protocol i relacions institucionals.

 


0

Les dues amigues (nom que engloba la tetralogia). Elena Ferrante. La Campana, 2015.

L’entorn empobrit i decadent d’un barri de Nàpols dels anys cinquanta és l’escenari del dos primers llibres de la tetralogia que comença amb l’Amiga genial, de l’escriptora de qui es desconeix la identitat, Elena Ferrante. Baralles, enveges, rivalitats, el desig de tenir el que té l’altra o senzillament una amiga inseparable amb qui compartir aventures serveixen com a recursos per descriure l’amistat entre dues nenes, la Lenú i la Lila, que veurem créixer i madurar fins a l’edat adulta en els següents llibres: Història del nou cognom; Una que fuig, l’altra es queda, i La nena perduda. Dues dones que veurem lluitar per trencar amb el passat i la ciutat que les atrapa, que s’atreuen i es necessiten en la mateixa mesura que de vegades s’ofeguen. En definitiva, un quartet de llibres que gira sobretot al voltant de totes les cares de l’amistat femenina. Uns best-sellers que val la pena llegir sobretot a l’estiu, que potser tenim més temps.

Júlia Brosa, periodista.

Autor/Autora

Autores i autors diversos
Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top