L’elecció dels alcaldes: mites i criteris d’un bon sistema electoral Revisat per Revista Treball a . No deixa de ser curiós que l’acadèmia estigui plena de teòrics de l’elecció col·lectiva buscant les millors formes de representar aquesta voluntat popular sense No deixa de ser curiós que l’acadèmia estigui plena de teòrics de l’elecció col·lectiva buscant les millors formes de representar aquesta voluntat popular sense Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » L’elecció dels alcaldes: mites i criteris d’un bon sistema electoral

L’elecció dels alcaldes: mites i criteris d’un bon sistema electoral

L’elecció dels alcaldes: mites i criteris d’un bon sistema electoral

No deixa de ser curiós que l’acadèmia estigui plena de teòrics de l’elecció col·lectiva buscant les millors formes de representar aquesta voluntat popular sense resultats massa esperançadors, quan l’únic que havien d’haver fet era preguntar-ho a Rajoy. I és segons ha declarat el president popular la voluntat popular la representa el candidat més votat, independent de com quedi la resta de correlació de forces. Fet que justifica el canvi en la regulació del règim d’elecció d’alcaldes.

El fet però-almenys fins que Rajoy ens expliqui en que es basa la seva observació- és que no sabem quina és la millor forma de representar la voluntat popular i que la conclusió més important a la que ha arribat a l’acadèmia és que no hi ha cap mètode d’elecció de representats ni de votació que sigui consistentment millor als altres. Cosa que també podíem haver previst al veure la gran varietat de sistemes electorals que hi ha pel món sense que cap model hagi acabat imposant-se sobre la resta, com per exemple sí ha fet la democràcia sobre els altres sistemes polítics. Per tant, el debat no pot ser si aquest és un sistema que representa millor o pitjor la voluntat del poble perquè no tenim respostes clares sobre el tema.

Molt més fàcilés enfocar el debat al voltant de diferents criteris desitjables en un sistema electoral. Especialment dos: el nivell de representativitatde les diferents sensibilitatsque aconsegueix , i la seva capacitat per produir majories clares que permeten governar una institució.

Les bondats del primer punt espero que siguin prou evidents.Com més punts de vista es puguin representar en els òrgans de govern, més fàcilment podem governar amb una foto ajustada de les preferències del poble. A més, i em sembla interessant puntualitzar-ho aquí, hi ha indicis de que, en general, com més sensibilitats captin els òrgans de governs, més alta és la participació electoral, ja que més ciutadans es senten representats i troben opcions de vot suficientment atractives per anar a les urnes.

El segon punt, també té bondats en quan a sistema d’elecció. Com més fàcil sigui formar majories clares, més fàcil és per als ciutadans percebre clarament quin partit o grup polític esta prenent les decisions. Conseqüentment, és més fàcill’atribució de responsabilitats i la “accountability” per part del poble. Les coalicions a vegades impliquen dinàmiques que dificulten entendre qui a pres quines decisions i que, per tant, dificulten al votant la tasca de castigar a qui ha pres les decisions que no agradaven.

Un cop dit això, i mantenint aquests dos criteris en ment, la proposta llançada pel govern popular de que els alcaldes siguin sempre la llista més votada no sembla especialment interessant. I no ho sembla precisament perquè suposa una gran pèrdua en temes de representació de sensibilitats que, no sembla que hagi de venir acompanyada d’un gran augment en la capacitat d’atribució de responsabilitats.

En primer lloc, l’actual regulació municipal ja estableix que si en un municipi no es poden formar majories, l’alcalde és el de la llista més votada directament. Sense necessitat que cap altre grup li aprovi el nomenament. És a dir, que l’actual situació ja fa molt complicat que el govern municipal estigui format per grups que no s’entenen ni són capaços de formar un programa de govern comú. Fent que el poder recaigui o bé en una coalició formada sense la pressió d’haver de formar sí o sí govern, o bé per al líder de la llista més votada.

En segon lloc, a no sé que la reforma incorpori a la vegada un canvi en la composició del ple, anem cap a un escenari on és molt probable que l’alcalde no tingui majoria en el ple i per tant no sigui capaç de aprovarcertes accions de govern. En altres paraules, l’alcalde es veurà obligat a pactar amb el ple aquestes decisions obrint la porta, de nou, a que l’atribució de les responsabilitats en aquests temes no sigui clara, i el votant no pugui saber a qui ha de castigar quan l’actuació de l’ajuntament li desagrada.

Resumint, no hi ha cap motiu per creure que la llista més votada és la que millor representa la voluntat del poble. En un escenari de gran fragmentació i polarització política puc veure necessari reforçar la governabilitat dels municipis per evitar el bloqueig governamental. Però, és quelcom que ja està contemplat en la llei actual.Una proposta per obligar a que l’alcalde sigui la llista més votada no tindria perquè millorar la governabilitat dels municipis, i, en canvi, pot suposar important traves a la representació dels interessos de les sensibilitats no majoritàries.

Autor/Autora

Avatar

Politòloga, estudiant de doctorat a la Univ. of Leicester

Articles publicats : 11

Deixa el teu comentari

Scroll to top