Legislant l’ocupació Revisat per Revista Treball a . Una activista de l’Institut Internacional per l’Acció No-Violenta que viu a Ramallah (Palestina), i que prefereix mantenir l’anonimat, ens explica i analitza la Una activista de l’Institut Internacional per l’Acció No-Violenta que viu a Ramallah (Palestina), i que prefereix mantenir l’anonimat, ens explica i analitza la Rating: 0
Esteu aquí: Home » Internacional » Legislant l’ocupació

Legislant l’ocupació

Legislant l’ocupació

Una activista de l’Institut Internacional per l’Acció No-Violenta que viu a Ramallah (Palestina), i que prefereix mantenir l’anonimat, ens explica i analitza la situació actual a la zona, les iniciatives del govern israelià i les perspectives d’un Estat Palestí.

Ramallah, considerada com una bombolla de tranquil·litat, és un dels pocs llocs de Palestina on pots arribar a creure’t que l’Autoritat Nacional és el govern fàctic del territori, on pots passar-te setmanes sense veure l’exèrcit israelià que manté el bloqueig sobre la Franja de Gaza i ocupa militarment Cisjordània i Jerusalem Est. Ni tan sols veus colons, sempre i quan no t’acostis als límits de la ciutat, és clar. Tanmateix, també és un indret interessant tant pels palestins com pels estrangers que s’hi mouen; en qualsevol bar, restaurant o taxi, en qualsevol moment, sorgeixen debats com el que vaig viure ahir sobre les dues últimes propostes de Llei del govern israelià.

La primera és una proposta de llei “temporal” com a “mesura d’emergència”, degut a les creixents tensions i atacs, especialment a Jerusalem. L’est de la ciutat està reconegut, segons legislació internacional, com a territori Palestí, i sota ocupació israeliana des de fa 47 anys. De fet, la Coalició Civil pels Drets Palestins a Jerusalem i el Consell d’Organitzacions Palestines de Drets Humans han alertat sobre el perill de no contextualitzar la situació d’augment de violència a Jerusalem, en la realitat d’ocupació i reiteració de violacions de drets humans per part d’Israel cap a la població palestina de Jerusalem Est des de fa quasi cinc dècades.

La proposta de Llei és un paquet de vuit mesures per tal de crear una “dissuasió real” a palestins que pensin a imitar els atacs de les últimes setmanes. Entre les mesures, es preveu la revocació de permisos de residència de palestins a Jerusalem Est o Israel a familiars d’autors d’atacs. Altres mesures són la demolició de les cases dels autors dels atacs (mesura molt utilitzada durant la Segona Intifada, que ja es va reiniciar aquest estiu amb les dels suposats autors del segrest i assassinat de tres colons prop d’Hebron), la deportació a Gaza o, en cas (molt probable) de mort dels autors, el no lliurament dels cossos i enterrament en indrets desconeguts, sense un futur accés per part de les famílies.

La Llei sobre la naturalesa jueva d’Israel institucionalitzaria el que de facto ja existeix: la discriminació cap a la població no jueva d’Israel.

Aquestes mesures draconianes sorgeixen en ple debat sobre una altra proposta de Llei, aquesta sobre la naturalesa jueva de l’Estat d’Israel. Si bé el mateix naixement de l’Estat sionista es plantejava ja com la llar dels jueus del món, aquesta seria la primera vegada que estaria estipulat per Llei, fet que ha aixecat moltes crítiques, fins i tot per part del president del Parlament israelià, Reuven Rivlin, socis de govern (del partit centrista de YeshDin) o Tzipi Livni (actual ministra de Justícia). Es tracta d’una mesura que institucionalitzaria el que de facto ja existeix: la discriminació cap a la població no jueva d’Israel (un 24,6% de la població, quasi dos milions d’habitants), la majoria palestins però també drusos siris del Golan ocupat i immigrants etíops, filipins o russos.

Aquest debat té lloc en ple moviment diplomàtic cap al reconeixement unilateral de l’Estat palestí per part de diversos països europeus, entre ells Espanya, que aposten per la solució negociada al conflicte tot creant dos Estats (Israel i Palestina) amb un territori diferenciat (seguint més o menys les fronteres establertes en la resolució 242 del Consell de Seguretat de Nacions Unides l’any 1967). De fet, Ban-ki-moon va declarar que “aquest impuls creixerà”, degut al fracàs de la solució negociada just quan el parlament europeu acaba d’aplaçar la votació de la moció per demanar el reconeixement de l’Estat palestí a mitjans de desembre. En aquesta línia d’intentar salvar la solució de dos Estats, es podria donar el cas que la comunitat internacional no entrés a debatre els assumptes “interns” israelians, en cas de prosperar la Llei sobre l’Estat jueu, tot i que li quedaria l’obstacle del mateix Tribunal Suprem israelià, que ja ha anunciat que podria contradir-se amb la Declaració d’Independència de l’Estat hebreu, màxim text legal ja que Israel no disposa de Constitució.

Tanmateix, és important no perdre de vista el veloç ritme de la construcció d’assentaments i l’augment de la repressió en territori ocupat: segons Nacions Unides, 4.586 palestins han resultat ferits per les forces de seguretat israelianes a Cisjordània aquest 2014, el 35% dels quals a Jerusalem Est; i l’atac aquest estiu a la Franja de Gaza va deixar més de 2.200 morts, més de 500 dels quals menors; mentre que en els últims mesos, tot i les múltiples condemnes internacionals, el govern israelià ha anunciat milers de nous habitatges en colònies a Jerusalem Est i Cisjordània. Des de 1967 han establert més de 150 assentaments, i la població colona ha passat de 262.500 l’any 1993, quan es van firmar els Acords d’Oslo, a 520.000 al cap de vint anys.

Sembla que la comunitat internacional comença a preocupar-se sobre la viabilitat del ja moribund Pla dels dos Estats, a través d’una sèrie de reconeixements d’un Estat palestí que ja existia però que, simplement, seguirà sense ser viable mentre Israel no rebi la pressió i coerció necessària.

Autor/Autora

M.B. (NOVACT.org)

International Institute for Nonviolent Action NOVACT.org

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top