Lectures presentistes sobre un llibre futurista Revisat per Revista Treball a . Pocs dies després de l’inici del confinament, la meva companya –tinc molta sort de passar els dies amb una llibretera de raça– em va portar a casa 'Quality Land Pocs dies després de l’inici del confinament, la meva companya –tinc molta sort de passar els dies amb una llibretera de raça– em va portar a casa 'Quality Land Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Lectures presentistes sobre un llibre futurista

Lectures presentistes sobre un llibre futurista

Lectures presentistes sobre un llibre futurista

Pocs dies després de l’inici del confinament, la meva companya –tinc molta sort de passar els dies amb una llibretera de raça– em va portar a casa ‘Quality Land’, en la seva versió catalana publicada a Periscopi amb traducció de Ramon Farrés. Aquest llibre de Marc-Uwe Kling relata una societat distòpica en la qual tots els aspectes de la vida –la feina, l’oci, el consum, les relacions humanes, la política– es troben “optimitzats” a través dels algoritmes. Aquestes construccions matemàtiques no només suggereixen als protagonistes els productes que haurien de consumir, també imposen la parella que es poden “permetre”. No només segmenten la població en funció dels càlculs resultants de múltiples factors –des de la feina fins a la salut, que es desenvolupa en un món de mútues privades–, també arriben a condicionar el món de la política fins a l’extrem que un dels candidats millor posicionats és un androide. La disputa dialèctica entre els dos adversaris electorals, Conrad Cuiner i John of Us, és senzillament magnífica: mentre que el primer argumenta la falta de “vida” del segon, l’androide respon amb insistència argumentant la seva infal·libilitat algorítmica, la seva capacitat de gestionar crisis i problemes sense cap mena d’errors.

La lectura d’aquest llibre en un context com l’actual trasbalsa. Els debats sobre el pes dels algoritmes en el capitalisme de vigilància (Shoshana Zuboff) i els riscos del seu impacte en les nostres democràcies fa uns quants anys que ocupen a alguns dels intel·lectuals més brillants. La novetat, però, és que la crisi de la covid-19 ha potenciat un altre perill derivat de l’omnipresència del món científic i algorítmic magistralment disseccionat a la novel·la de Marc-Uwe Kling.

Com va posar de relleu la periodista Marta Peirano (‘El enemigo conoce el sistema’, 2019) al ‘Cultura/s’ de ‘La Vanguardia’ el 2 de maig, les diferències entre gestionar un virus i gestionar la població semblen esvair-se. Sense un debat de fons, alguns governs han començat a proposar eines com les que ja s’estan desplegant a llocs com Taiwan i Hong Kong, Corea del Sud i Xina, on braçalets amb geolocalitzadors i sistemes de vigilància permeten controlar i segmentar les poblacions. Les potencials conseqüències del “passaport sanitari” proposat a la Generalitat de Catalunya pel científic Oriol Mitjà no semblen qüestionar aquest paradigma.

Per descomptat, no es tracta de rebutjar la tecnologia en el tractament d’una crisi com l’actual. Res més lluny. El problema, però, és el de sempre: qui tindrà accés al control de les dades que es derivaran de les noves aplicacions amb les que s’està treballant. Es tracta d’un debat que està obert actualment (“La transición a la sociedad digital no puede basarse en un modelo securitario”, diu Francesca Bria entrevistada per Steven Forti a ‘Ctxt’). Com plantejava Xavier Ruiz Collantes a la mateixa publicació digital (“Defender la democràcia no es defender el liberalismo”), el perill és el gir cap a una concepció de caràcter tecnocràtic de la pandèmia.

Aquest gir tecnocràtic no és nou. Està ja molt avançat a les democràcies liberals occidentals. La novetat, però, és que el tractament de l’actual pandèmia sembla radicalitzar-lo i, amb això, posa en perill els fonaments mateixos de les nostres democràcies en limitar el debat sobre com s’han de gestionar les societats a una única veu autoritzada: la dels tècnics i els científics.

El risc és, doncs, que el món que ens trobem a la sortida de la pandèmia s’assembli encara més a la cançó que canta Peter Aturat, un dels personatge de ‘Quality Land’, durant la novel·la: “Every breath you take. Every move you make. I’ll be watching you”.

 

Autor/Autora

Maximiliano Fuentes

Historiador, és director de la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top