L’alternativa republicana plurinacional Revisat per Revista Treball a . El 27 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional, amb la sentència de l’Estatut, va fer saltar pels aires el projecte polític dels qui volíem actualitzar el pac El 27 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional, amb la sentència de l’Estatut, va fer saltar pels aires el projecte polític dels qui volíem actualitzar el pac Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » L’alternativa republicana plurinacional

L’alternativa republicana plurinacional

L’alternativa republicana plurinacional

El 27 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional, amb la sentència de l’Estatut, va fer saltar pels aires el projecte polític dels qui volíem actualitzar el pacte de Catalunya amb l’Estat, millorant l’autogovern i avançant en reconeixement nacional. L’estratègia de ‘federalitzar’ l’Estat amb els estatuts de segona generació va quedar en via morta.

El 27 d’octubre de 2017 el Parlament va aprovar la declaració d’independència i el Senat l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, amb les conseqüències conegudes. El fracàs de la via unilateral va deixar sense projecte polític efectiu l’independentisme i va posar en evidència el caràcter simbòlic i fictici d’una estratègia que servia per guanyar eleccions però no per aconseguir la independència.

Són els dos moments que marquen l’esgotament de projectes polítics que, amb totes les seves diferències, tenen les seves arrels en el catalanisme, malgrat que l’independentisme hagi renunciat a aquest terme.

S’ha parlat molt que l’èxit de l’independentisme va ser esdevenir, en temps de crisi, la ‘utopia disponible’ per bona part de la societat catalana. És innegable la força mobilitzadora que ha tingut el ‘procés’, com també ho és que en aquests deu anys el país no ha avançat ni un mil·límetre, ni en autogovern ni en bon govern. La responsabilitat d’aquest fracàs no es pot atribuir només a l’Estat (que va tenir una actuació lamentable), hi va contribuir decisivament uns fulls de ruta unilaterals que estaven fora de la realitat i la manca de suport majoritari de la ciutadania.

Vistes les limitacions de la ‘utopia disponible’ per aconseguir guanys tangibles, la qüestió  és quins són els projectes disponibles per superar l’esgotada via autonòmica i la també esgotada via (amb més o menys grau d’unilateralitat) cap a la independència. En Comú Podem ha plantejat aquestes eleccions una alternativa pròpia i concreta. Una alternativa republicana plurinacional i federal que cal desenvolupar perquè guanyi espai polític i social.

Es tracta de sortir del bloqueig en el curt termini i proposar solucions al conflicte polític, però també de plantejar un nou horitzó nacional, la república plurinacional. És una alternativa arrelada en el sobiranisme d’esquerres i el federalisme plurinacional, que permet establir ponts i superar els blocs que divideixen la política catalana. Aquí van algunes idees per desenvolupar aquesta proposta.

En primer lloc, la república no és només un model d’Estat, és una manera d’entendre la nació basada en els valors cívics republicans i en el pluralisme d’una societat que es reconeix com ‘un sol poble’. Aquesta idea de nació és contrària a l’essencialisme nacionalista que exclou la meitat de la societat i que hem vist practicar a candidats de Junts durant aquesta campanya electoral.

En segon lloc, cal fer política útil. Quan la vida de la gent es veu afectada per la crisi cal una política que prioritzi ‘les coses de menjar’. La política dels gestos simbòlics i de la ‘cadira buida’, que han practicat els governs de la Generalitat en les relacions amb el Govern de l’Estat, només ha generat frustració.

Si de debò els drets nacionals i els drets socials van de la mà cal demostrar-ho amb fets, en l’acció del Govern i amb una estratègia negociadora amb l’Estat per enfortir les competències i els recursos de la Generalitat, condició necessària per fer front a la crisi econòmica i social desfermada per la pandèmia.

En el marc actual, sense reformar la Constitució i l’Estatut, és possible si hi ha voluntat política, millorar l’autogovern per enfortir els serveis públics. Només un exemple, mentre a Catalunya estàvem enredats en els nostres debats simbòlics el Govern basc ha negociat que l’any vinent es traspassi a Euskadi el règim econòmic de la Seguretat Social.

El gran debat pendent, ajornat des de 2014, és la reforma del sistema de finançament. Catalunya, com en altres moments de la història, ha de liderar en aliança amb el País Valencià i les Illes, un acord sobre un nou model de finançament que permeti disposar de més recursos i més capacitat de decisió sobre els tributs, en la línia d’una hisenda pròpia i solidària.

L’objectiu en el curt i mitjà termini d’aquest republicanisme útil hauria de ser passar d’un autogovern afeblit a un autogovern nacional fort, amb nous traspassos, blindatge de les competències i un acord per establir el caràcter plurilingüe de l’Estat.

En tercer lloc, cal donar una oportunitat al pacte entre Catalunya i l’Estat. Un pacte que pugui ser compartit de forma transversal per una gran majoria de la societat catalana. Per uns el pacte serà un punt d’arribada, per altres un pas endavant fins a assolir els seus objectius finals, però en tot cas ha de ser un avenç pel país. És evident que molta gent durant el ‘procés’ va donar per trencat el pacte amb l’Estat, políticament i emocional, va passar pàgina i va fer l’opció per la independència. Això va ser possible també perquè no hi havia altres alternatives disponibles a la incapacitat de l’Estat per acomodar la realitat nacional de Catalunya i garantir el progrés social.

En Comú Podem ha fet propostes concretes, durant la campanya electoral, per articular un nou pacte, com afegir una disposició addicional a la Constitució per reconèixer la singularitat nacional de Catalunya, els mecanismes de relació bilateral i un marc competencial específic i una llei per regular el referèndum, a partir de principis democràtics i federals i de l’Estat de dret, per donar sortida a l’aspiració a decidir el futur polític, en la línia de la ‘llei de la claredat’ del Canadà.

En quart lloc, per fer avançar un projecte polític no n’hi ha prou amb fer propostes programàtiques més o menys encertades sinó que cal donar la batalla de les idees i dels valors. L’alternativa republicana plurinacional té arguments poderosos, fa compatible el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític i la seva participació en un projecte comú d’Estat. La idea de les sobiranies compartides articula millor la complexitat de les societats del segle XXI que la idea de les sobiranies nacionals monolítiques. El principi que a cada Estat li correspon una nació i a cada nació un Estat, no s’ajusta a la realitat plurinacional d’Espanya ni a una societat d’identitats diverses i compartides com la catalana.

La solució és, doncs, que Espanya evolucioni cap a un Estat federal? El federalisme pot servir per construir una unitat nacional uniformitzant o per articular la diversitat nacional en un projecte compartit d’unitat en la diversitat. El que s’adapta millor a la realitat catalana i espanyola és el federalisme plurinacional i asimètric i no un federalisme simètric a disset, com planteja el PSOE. Amb totes les diferències amb la nostra realitat les experiències de Canadà, Bèlgica i Suïssa, ens aporten idees valuoses. La mateixa Constitució diferencia entre nacionalitats i regions i permet, precisament amb una disposició addicional, un sistema de finançament específic per Euskadi i Navarra.

I en cinquè lloc, la qüestió plurinacional és part indestriable d’un projecte de transformació social. Per l’alternativa republicana plurinacional l’eix del conflicte és múltiple, de model de societat i de model d’Estat, per això participa d’un projecte de transformació en aliança amb forces d’àmbit espanyol i Europeu. Els principis de fraternitat i solidaritat formen part de l’ADN de les esquerres, però la implicació en un projecte de canvi a Espanya també és fruit de l’experiència històrica: no hi ha solució per Catalunya sense transformar Espanya, no hi ha solució per Espanya sense resoldre positivament la qüestió catalana.

Finalment, un projecte polític seriós ha de dir la veritat (això és una novetat a Catalunya), s’ha de basar en el principi de realitat. Ara mateix no hi ha les majories suficients, al Parlament i al Congrés, ni per l’alternativa plurinacional federal ni per la independència. Tampoc hi ha una majoria, ni al Parlament ni a la societat catalana, que accepti l’actual marc estatutari i constitucional en la seva formulació actual. Però tant al Parlament com al Congrés, com a la societat, hi ha majories obertes al diàleg i a les solucions. Cal molt diàleg, valentia, realisme i temps per construir noves majories per refer el pacte intern a Catalunya i el pacte amb l’Estat. Aquest és el terreny de joc per fer avançar el projecte republicà plurinacional i federal.

 

Autor/Autora

Josep Vendrell

Membre del Consell Nacional de Catalunya en Comú

Articles publicats : 10

Deixa el teu comentari

Scroll to top