La Ruta de la Seda Revisat per Revista Treball a . Estats Units és un dels habituals als titulars dia rere dia. Però últimament ocupa gran part dels titulars econòmics arran de la guerra comercial engegada pel p Estats Units és un dels habituals als titulars dia rere dia. Però últimament ocupa gran part dels titulars econòmics arran de la guerra comercial engegada pel p Rating: 0
Esteu aquí: Home » Internacional » La Ruta de la Seda

La Ruta de la Seda

La Ruta de la Seda

Estats Units és un dels habituals als titulars dia rere dia. Però últimament ocupa gran part dels titulars econòmics arran de la guerra comercial engegada pel president Trump amb tots aquells països amb els quals EUA té una balança comercial negativa: Mèxic, Canadà, la Unió Europea, però sobretot, Xina. La doctrina ja coneguda com a “America First”.

El proteccionisme de Trump és simplista i contraproduent, ignora els efectes positius i estabilitzadors del comerç més enllà de les balances comercials, alhora que perjudica centenars d’empreses, que poden veure les cadenes de producció interrompudes i fàbriques, prèviament deslocalitzades, ara aïllades.

Trump, o més ben dit, els seus assessors, coneixen les possibles conseqüències, però les computen com un cost de l’objectiu real d’aquestes polítiques: la reelecció. Trump va guanyar la Casa Blanca gràcies –però no només– a la mobilització del deprimit cinturó industrial del Mid West conegut com el Rust Belt, que integra Estats com Michigan, Wisconsin o Iowa. Aquest grup de votants era diferent de la resta de regions rurals, amb majoria blanca sense estudis que generalment voten republicà. Per exemple, l’any 2008, en aquesta mateixa regió, Barack Obama va guanyar quasi doblant Mitt Romney.

Les polítiques proteccionistes busquen aflorar una petita millora en la demanda interna que estimuli aquestes regions. Una millora que tindria els dies comptats, com qui demana un préstec per pagar deutes pendents i comprar-se algun capritx. Però que en l’horitzó de dos anys, que s’estén entre el meridià de la seva legislatura i les eleccions presidencials del 2020, bé pot ser el factor determinant que decanti la balança a favor seu. Això, si la investigació de Robert Mueller sobre la conspiració de Trump amb Rússia no l’atura abans.

L’Amèrica First de Trump no es limita als acords comercials; tots recordem la retirada dels EUA dels acords climàtics de París, o l’encara més recent retirada del Comitè de Drets Humans de l’ONU. EUA està limitant la seva pròpia capacitat d’intervenció a l’esfera global, convertint històrics aliats en rivals.

Estats Units té massa soft power –capacitat d’influir sense ús de la força als altres per aconseguir un canvi en les seves preferències que es correspongui amb les pròpies– per a ser destronat simplement per uns resultats econòmics superiors. EUA només cedirà el tron com a potència número 1 el dia que vulgui deixar de ser-ho, i sembla que Trump està més que content de pagar aquest preu si equival a la seva supervivència. Música per a les orelles de Rússia i la Xina.

Rússia segueix el seu camí de desestabilització europea, per a posteriorment consolidar-hi el seu poder. Però és la Xina qui té el pla per omplir el buit dels EUA en l’esfera global. El president Xi Jinping, investit recentment amb poders vitalicis, porta treballant-hi des del 2013.

Xina té un superàvit comercial amb la majoria de països. Seguirem amb els EUA com a exemple, però és un procediment que es repeteix amb altres Estats. El superàvit en dòlars que obté Xina de les exportacions als EUA és invertit en deute estatunidenc, creant un estat d’interdependència entre ambdós països i, per tant, limitant la capacitat de crítica i actuació d’un país sobre l’altre pel que fa, per exemple, a l’incompliment de la Carta dels Drets Humans.

Aquest fet col·loca Xina en una posició privilegiada per actuar a l’esfera global lliure d’interferències. Aquest marge d’actuació l’està aprofitant per dur a terme una política d’expansió coneguda com a “Road and Belt Initiative”. La construcció d’infraestructures terrestres i marítimes concentrades, però no restringides, a l’Àsia i Europa Oriental per valor d’uns 8 trilions de dòlars. L’objectiu d’aquesta ruta de la seda 2.0 és redefinir el mapa del comerç mundial i col·locar Xina al centre. Controlar les infraestructures claus per al comerç, com l’estret de Malacca i l’estret d’Ormuz o els canals de Suez i Panamà, suposa una capacitat d’influència similar a la que l’Imperi Britànic va tenir a finals del segle XIX i principis del XX. Un poder que fins ara han regentat els Estats Units sota el títol de “líders del món lliure”. Una situació que està lluny de ser idíl·lica, a la vista dels resultats; però, estem preparats perquè sigui Xina qui assumeixi aquest rol?

En aquest context de canvi global, Europa ha de plantejar-se quin paper vol jugar. El distanciament de l’històric aliat americà, els obstacles a la integració que planteja l’euroescepticisme en forma de Brexit o xenofòbia als governs italià, hongarès i polonès o l’amenaça desestabilitzadora de Rússia són només els titulars dels reptes que afronta la Unió. L’austeritat com a única resposta a la crisi econòmica i la renúncia als eurobons van frenar el procés d’integració econòmica, incrementant la clivella entre països del nord i del sud d’Europa. I una Europa fragmentada és una presa fàcil per a la resta de superpotències. La crisi humanitària dels migrants pot seguir sent un altre motiu de distanciament i debilitament intern, o un punt d’inflexió.

Sembla evident que l’statu quo de la UE és inacceptable per a tothom i la situació s’ha d’acabar desbloquejant. Aquells que volen córrer pel seu compte i sort, que s’acabin de decidir a marxar. I aquells que veuen en la integració europea l’única opció per sobreviure, que decideixin actuar i sacrificar sobirania i potencial econòmic dels Estats nació respectius, pel bé col·lectiu europeu.

Autor/Autora

Marc Bertomeu

Consultor

Articles publicats : 7

Deixa el teu comentari

Scroll to top