La revolució feminista Revisat per Revista Treball a . La setmana passada els diaris recollien dues notícies. Una afirmava que al Mobile World Congress només el 9,78% de les persones que havien intervingut en confer La setmana passada els diaris recollien dues notícies. Una afirmava que al Mobile World Congress només el 9,78% de les persones que havien intervingut en confer Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » La revolució feminista

La revolució feminista

La revolució feminista

La setmana passada els diaris recollien dues notícies.

Una afirmava que al Mobile World Congress només el 9,78% de les persones que havien intervingut en conferències eren dones, mentre que el 90% del personal que atenia el públic als estands eren hostesses. I jo afegeixo, després de veure’n fotografies: hostesses vestides de manera degradant.

L’altra notícia deia: “Un home mata a trets la seva parella a Gràcia”. I jo afegeixo:  quin descans comprovar que no parlen de “Crim passional” com sí feia John Carlin a El País el 3 de març en el seu article sobre el sud-africà Pistorius.

En qualsevol cas, totes dues situacions són el reflex de les desigualtats que a la nostra societat encara hi ha entre dones i homes. Per això i malgrat que la revolució feminista fa més de dos-cents anys que va començar, encara queda molta feina per fer. I molt més ara que els drets de les dones estan patint un retrocés evident: llei Gallardón contra l’avortament, aturada de llei de la dependència, retallades en ocupació pública que afecten directament l’ocupació femenina (les empreses “escupen” les dones en edat fèrtil), els canvis en la llei de reproducció assistida…

La revolució feminista és l’única que s’ha fet al món sense vessar sang (si exceptuem la de les pròpies víctimes, és clar). El feminisme és un moviment (accions) i una doctrina (idees) que persegueix la igualtat entre sexes i que té les seves arrels (per fer-ho breu) en la Revolució francesa. Malauradament els homes van oblidar que, en la seva consigna “Llibertat, igualtat i fraternitat”, també hi havien d’estar compreses les dones, les quals havien lluitat colze amb colze amb ells pels drets de la ciutadania.

Ara, tant temps després, necessitem que qualsevol persona –dona o home—progressista se sumi a la lluita pels drets de les dones. És més, caldrà reescriure de nou el guió de moltes coses, començant pels drets de ciutadania, sovint vistos des d’una mirada exclusivament androcèntrica. Des de l’espai privat –donant models familiars i participant al 50% en les tasques del temps de la cura— i des de l’espai públic –incloent l’agenda feminista als programes polítics i amb actituds de defensa decidida de la igualtat–, tothom pot contribuir a construir un món més just.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 30

Deixa el teu comentari

Scroll to top