La responsabilitat de seguir escrivint la història Revisat per Revista Treball a . En aquests temps de poca identificació partidista sembla que sovint ens oblidem d’on venim i correm el perill d’imaginar que els projectes polítics sorgeixen de En aquests temps de poca identificació partidista sembla que sovint ens oblidem d’on venim i correm el perill d’imaginar que els projectes polítics sorgeixen de Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » La responsabilitat de seguir escrivint la història

La responsabilitat de seguir escrivint la història

La responsabilitat de seguir escrivint la història

En aquests temps de poca identificació partidista sembla que sovint ens oblidem d’on venim i correm el perill d’imaginar que els projectes polítics sorgeixen del no res, o d’un concepte eteri de base, carrer o moviment que al ser indefinit és fàcilment manipulable. Els referents històrics són un element que contribueix a conformar el projecte polític i a marcar unes línies a seguir. Un partit sense història, sense bagatge, és un producte del màrqueting polític forjat en despatxos fets de demoscòpia i d’interessos individuals. A Espanya hem tingut a Ciutadans i segur que algun altre experiment menys exitós com a exemple d’aquest nou model d’organització (partit-empresa en diuen alguns, però que això no ens faci pensar que l’esquerra en queda exempta).

D’altra banda hi ha un segon perill, molt vinculat a aquest primer, que es refereix no al passat sinó al futur. En aquest sentit, un partit amb objectius només a curt termini també està destinat tard o d’hora al fracàs. Els contextos canvien i s’adapten millor o pitjor a determinades construccions col·lectives, però si el projecte és igualment canviant, la consolidació d’un espai social i electoral es torna impossible i, per tant, també s’hi torna l’existència sòlida com un element de l’estructura política del país.

Podemos es presenta a aquestes eleccions generals amb un lema que recupera la teoria dels pensament polític d’esquerres que situa a la història com l’element vertebrador del sistema polític i de la transformació social. Per sobre de tot, un lema per recuperar la identificació dels que es saben part de l’ampli ventall ideològic de l’esquerra no socialdemòcrata, una consigna que genera esperança i que col·loca a la ciutadania al centre del projecte polític: un lema per mobilitzar els propis, tant els convençuts com els descontents.

No es tracta només d’una frase amb la qual omplir cartells, és un eslògan ple de contingut polític que mostra una estratègia que va, o hauria d’anar, més enllà del moment electoral puntual.

En primer lloc, la història. Com dèiem, la història és un dels conceptes centrals a partir del qual es construeix la teoria de l’esquerra, l’eix dels projectes polítics focalitzats en la lluita per la igualtat en tots els seus sentits, i la seva menció significa en cert sentit tornar als orígens de l’esquerra. Seguim reivindicant, així doncs, una història que han construït homes i dones anònims amb el seu esforç i que hem de reescriure en favor de la igualtat. Recordar els orígens conceptuals sense oblidar el camí recorregut en l’evolució ideològica des d’aquestes idees de partida.

En segon lloc, el poble. Al seu míting de retorn el 23 de març Pablo Iglesias es refereix a “una clau que és el protagonisme popular”. Aquesta referència populista és un segon element interessant que també es desprèn del lema però que no ens pot fer oblidar la centralitat que hi té el primer. Des dels inicis dels moviments sorgits del 15M les novetats discursives i organitzatives van trobar inspiració en aquesta forma d’interpel·lació populista que situa la disjuntiva política en la creació d’una àmplia base amb la qual s’identifiquin col·lectius diversos però units per la seva insatisfacció amb el sistema polític vigent.

El populisme no hauria de ser un terme pejoratiu si el fem servir des del sentit que li donen els seus teòrics. Els grans populismes llatinoamericans dels últims anys –a Argentina, a Brasil, a Equador o a Bolívia– van capgirar el marc polític regional, van situar majories tradicionalment excloses al centre de la política i van corregir les condicions de desigualtat a uns nivells que tenen difícil comparació en la història d’un continent definit per l’espoli i l’explotació d’unes amplíssimes classes baixes. Tot i així, hem de valorar fins a quin punt en contextos polítics diferents podem mimetitzar discursos polítics que no responen a les condicions materials ni culturals que ens envolten i que, per tant, tampoc són igualment excusables en la seva indefinició ideològica.

Algunes vegades ens sentim més còmodes amb eslògans que ens col·loquen en un enfrontament dicotòmic entre el “nosaltres” i un element extern convertit discursivament en enemic, identificat de manera abstracta amb els “poderosos” o “grups d’interès”, que no situant el discurs en la desigualtat.

Aquests dos relats, el dels conceptes més clàssics i el del nou populisme, i la manera com es combinen constitueixen un tema de debat central de l’esquerra actual al nostre país a tots els nivells, no només a l’estatal, encara que sovint no arribi a fer-se explícit.

Les properes eleccions no s’han de plantejar com un resultat d’aquest dilema, però sí com un punt d’inflexió a partir del qual caldrà acabar de definir quin serà l’espai polític a l’esquerra de la socialdemocràcia els propers anys com a pas previ per poder consolidar-lo. Un projecte que de ben segur haurem de construir entre corrents ideològics en tensió, però on no podem perdre de vista que la unió i l’acord seran clau.

L’horitzó no pot limitar-se als resultats dels propers comicis (i això s’aplica a tots els nivells de govern) o a formar part de pactes postelectorals on tinguem un paper significatiu. El plantejament de fons, sense menystenir la importància de mantenir una presència institucional rellevant, ens ha de portar a seguir demostrant que som capaces d’escriure col·lectivament la història per la igualtat i el progrés social.

Autor/Autora

Júlia Miralles de Imperial

Professora associada d'Administració i Polítiques Públiques a la UAB

Articles publicats : 4

Deixa el teu comentari

Scroll to top