La politizació de la UE: lliçons a aprendre del referéndum del Brexit Revisat per Revista Treball a . El pròxim 23 de juny es celebrarà al Regne Unit un referèndum en el que els britànics decidiran si volen seguir ser membres de la Unió Europea. Un camí que podr El pròxim 23 de juny es celebrarà al Regne Unit un referèndum en el que els britànics decidiran si volen seguir ser membres de la Unió Europea. Un camí que podr Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » La politizació de la UE: lliçons a aprendre del referéndum del Brexit

La politizació de la UE: lliçons a aprendre del referéndum del Brexit

La politizació de la UE: lliçons a aprendre del referéndum del Brexit

El pròxim 23 de juny es celebrarà al Regne Unit un referèndum en el que els britànics decidiran si volen seguir ser membres de la Unió Europea. Un camí que podrien seguir altres països en el futur. Aquesta decisió té implicacions en molts àmbits i obre la porta a fer moltes lectures, però n’hi ha una que em sembla particularment important de fer aquí, i és la de les conseqüències que té obrir aquest debat per a la esquerra europea.

Com demostren les dades demoscòpiques britàniques el debat sobre la pertinença europea divideix clarament al partit conservador: un 37% votants dels seus votants partidaris de votar a favor de marxar per un 39,1% partidari de quedar-se (les dades canvien lleugerament si les enquestes es fan per internet, un 45% és partidari de surtir i un 30% de quedar-se). Una divisió que s’ha traduït a nivell de elits, 111 dels diputats Tories a Westminster conservadors faràn campanya per sortir per 129 que faran campanya per quedar-se. La divisió en les èlits gairebé no s’ha donat en el cas del partit laborista, la majoria del seus membres farà campanya per quedar-se. Per això no hauria de generar la il·lusió de que el debat no té conseqüències per l’esquerra britànica. La falta de divisió entre els líders laboristes no fa més que amagar una divisió que sí que existeix en les bases: un 63,5% dels votants laboristes és partidari de quedar-se a la UE, però fins a un 19,7% és partidari de marxar (53% partidaris de quedar-se per un 27% partidari de abandonar segons les enquestes per internet). L’esquerra no és immune a les conseqüències d’aquest debat tampoc.

El debat sobre la integració europea és, de una forma o una altre, un debat entre guanyadors i perdedors de la globalització, i per tant és divideix tant als partits de l’esquerra com de la dreta europea. Als primers perquè posa en qüestió el seu model econòmic d’Estat del benestar basat en un estat amb capacitat d’imposar les seves polítiques econòmiques en el seu territori. Als segons perquè la llibertat de moviment de persones dificulta el manteniment de un model cultural i una identitat nacional forta en els països membres.

Tal com expliquen Kriesi i els seus companys, aquesta repte als postulats bàsics dels principals partits europeus ha desincentivat la politització del tema europeu. Així, tot i crisis com la del deute grec, la gestió dels refugiats o els atemptats de Paris han fet evident que les decisions que es prenen a Brussel·les afecten de forma directa la vida dels ciutadans europeus dels diferents països, això no s’ha traduït en dinamització del debat polític europeu. Els objectius del projecte europeu, la bondat de les seves decisions o el futur cap on es camina són encara, debats llunyans que poques vegades es tenen en clau partidista o ideològica i de forma oberta entre els principals partits de l’escenari.

Aquesta estratègia d’evitar el debat podia haver funcionat en un principi quan les dinàmiques de la UE no generaven massa interès, però a mesura que el seu impacte ha anat creixent, ignorar el debat només ha servit per facilitar l’emergència de partits nous, sovint amb idees extremes, que han pogut dominar el discurs sobre Europa sense oposició. A més, la por a les conseqüències del debat europeu, ha portat a molts partits a acceptar els postulats dels nous partits de forma molt acrítica, perdent així una oportunitat de or per poder argumentar posicions que qüestionin alguns dels postulats de la UE sense caure ni en l’euroescepticisme més crític, ni en discursos xenòfobs. A Anglaterra, per exemple, el suport a les propostes de limitar la lliure circulació s’ha estès de forma clara entre tot l’electorat.

En resum, hi ha un nou eix que s’està imposant a Europa, un eix que ha vingut per quedar-se i que divideix clarament aquells que es senten còmodes tan econòmicament com culturalment en un món integrat on les fronteres són més fluides, d’aquells a qui la obertura de fronteres els suposa una gran por. Aquest eix nou acabarà redissenyant, si no ho ha fet ja, els espais polítics de Europa, canviant les aliances creades durant les últimes decades. No hi ha marxa enrere.  Seguir donant l’esquena al problema no servirà perquè aquest desapareixi, ha arribat el moment de competir-hi. De obrir el debat sobre el futur de Europa, de cüestionar les decisions i plantejar obertament quins són els escenaris als que es vol arribar a nivell europeu desde l’esquerra. Per més dolorós que pugui ser, la alternativa és regalar el projecte europeu a la dreta.  Una dreta que ja ha començat a desmuntar els principis que més li molesten, com per exemple la llibertat de circulació.

Autor/Autora

Avatar

Politòloga, estudiant de doctorat a la Univ. of Leicester

Articles publicats : 11

Deixa el teu comentari

Scroll to top