La policia a debat: només a Catalunya? Revisat per Revista Treball a . El ministre alemany de l’Interior, Horst Seehofer, va presentar el mes de setembre de l’any passat un informe sobre el grau de penetració de l’extrema dreta a l El ministre alemany de l’Interior, Horst Seehofer, va presentar el mes de setembre de l’any passat un informe sobre el grau de penetració de l’extrema dreta a l Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » La policia a debat: només a Catalunya?

La policia a debat: només a Catalunya?

La policia a debat: només a Catalunya?

El ministre alemany de l’Interior, Horst Seehofer, va presentar el mes de setembre de l’any passat un informe sobre el grau de penetració de l’extrema dreta a les Forces Armades i als cossos policials que depenen de l’executiu federal i dels länder; analitzava el període comprés entre gener de 2017 i març de 2020. L’Informe, tot i que ha estat considerat insuficient per alguns estats federats, demostra que el govern d’Angela Merkel és conscient que la influència de grups d’ultradreta i neonazis dins els cossos de seguretat representa un greu perill per al sistema democràtic.

El president Emmanuel Macron ha anunciat la realització d’una consulta a la societat francesa sobre la reforma dels seus cossos policials (Policia i Gendarmeria). El govern cercarà l’opinió de la ciutadania, dels sindicats policials, dels grups polítics i d’experts al llarg d’un procés que durarà quatre mesos. La iniciativa neix de la complicada situació viscuda a França amb casos com les mobilitzacions de les Armilles Grogues, les acusacions de racisme i violència que han afectat la policia i la polèmica sobre la Llei de seguretat global. Del procés n’han de sortir canvis profunds i una futura Llei sobre la seguretat interior prevista pel 2022. L’objecte de la consulta inclourà la revisió de la formació dels cossos policials, considerada insuficient pel mateix ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, o la reforma de les unitats d’afers interns, però també proposarà millores en les condicions de treball de la policia.

A Catalunya, després dels aldarulls del mes de febrer, s’obre pas la idea de crear una comissió d’estudi al Parlament per revisar el model d’ordre públic del Cos de Mossos d’Esquadra. La prudència aconsellaria no acceptar determinades exigències partidistes abans del debat d’investidura. Qualsevol plantejament és respectable però els acords reals els haurà d’adoptar el Parlament de forma participativa, rigorosa i sense presses.

Ja hi ha precedents: l’any 2013 el Parlament va aprovar les conclusions de la Comissió d’Estudi dels Models de Seguretat i Ordre públic i de l’Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de masses. Han passat moltes coses des de llavors: manifestacions multitudinàries i pacifiques, l’1 d’octubre de 2017, els aldarulls d’octubre de 2019 i els de febrer d’enguany. El cas de la noia que ha perdut un ull a causa de l’impacte d’una bala de foam demostra que cal tornar a parlar-ne. El primer pas hauria de ser revisar el grau de compliment de les resolucions de 2013. La transcendència de la prohibició de les bales de goma potser va fer deixar en un calaix l’aplicació d’altres decisions també importants. Es tractaria que, ara, la cridanera petició de dissoldre la BRIMO no provoqués que el Parlament es desviï del que hauria de ser el seu objectiu: analitzar les causes profundes i immediates de la protesta, saber diferenciar la legítima desobediència civil d’una violència inacceptable i, en aquest marc, discutir quin ha de ser el comportament dels Mossos i de quins mecanismes d’actuació se’ls vol dotar, sense oblidar que els mateixos policies tenen moltes reivindicacions pendents en matèria de condicions de treball.

Es pot debatre tot, però seria convenient que les principals forces polítiques no acceptessin que es posi en dubte el paper dels Mossos d’Esquadra com a policia integral de Catalunya, que inclou el manteniment de la seguretat ciutadana a tot el territori, al costat de les policies locals, però també les funcions de lluita antiterrorista, de policia judicial i d’ordre públic. Ha costat molt aconseguir-ho com per renunciar-hi ara davant dels que no volen assumir les responsabilitats que comporta governar un país i davant dels que, des del centralisme, voldrien fer-nos retrocedir pel túnel del temps. El millor camí per trobar una solució de fons seria que finalment el Govern enviï al Parlament el projecte de Llei del Sistema de Policia de Catalunya, que ha de substituir un marc jurídic dispers, envellit i superat.

Cal remarcar un fet curiós: el que passa a Alemanya, França i Catalunya sembla que no afecti l’Estat espanyol. Les cadenes de televisió espanyoles mostren les imatges dels aldarulls i les càrregues dels Mossos a Barcelona com si aquest problema fos específicament català. Fa uns anys, el Congrés dels Diputats posà en marxa una Comissió sobre el model policial que va acabar sense pena ni glòria; més recentment s’ha investigat el cas de  la “policia patriòtica”. Però no s’ha produït mai cap qüestionament de fons d’un model de policia que la Constitució deixa tan obert que ni tan sols obliga a mantenir el caràcter militar de la Guàrdia Civil. Els episodis protagonitzats pel comissari Villarejo i les obscures conspiracions del Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, no exigeixen una revisió a fons de l’organització policial? L’actuació violenta i desproporcionada de Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil l’1 d’octubre de 2017, desautoritzada per la sentència de l’Audiència Nacional en el judici al major Trapero, no reclama una profunda reflexió? No cal tornar a impugnar l’actuació de la Guàrdia Civil a Tarajal contra migrants que pretenien arribar nadant a la costa de Ceuta? Tindrà alguna conseqüència que el Tribunal Europeu de Drets Humans acabi de condemnar Espanya per l’actuació policial contra “Rodea el Congreso” l’any 2012? No cal investigar el grau de penetració de l’extrema dreta als cossos policials i a les Forces Armades, després que s’hagin conegut diversos episodis inquietants? O aquest perill afecta tan sols a Alemanya? No cal analitzar a fons l’estructura de la policia estatal i les seves actuacions? O aquesta és només una qüestió francesa? No cal revisar el model d’ordre públic dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat que inclou l’ús normalitzat de bales de goma i de foam? O això és un problema exclusiu dels Mossos d’Esquadra?

Un règim democràtic ha de disposar de mecanismes efectius de control davant qualsevol mala praxi policial. A Catalunya, des de perspectives diferents, el Parlament, el Departament d’Interior, el mateix Cos de Mossos, el Síndic de Greuges, el poder judicial, els mitjans de comunicació o les organitzacions de drets humans exerceixen aquest paper. Caldria, però, que el Govern, més que anunciar “les auditories més grans de la història”, actués amb més determinació i transparència. L’estat de dret necessita una policia preparada i eficaç que sigui garantia dels drets de la ciutadania. Això és vàlid a Catalunya i a Espanya. Des del 2004, Catalunya ha desenvolupat, en relació a la seva policia, unes pautes de conducta molt més avançades que les que regulen l’actuació dels Cossos de Seguretat de l’Estat. No podem negar-ho per la pressió de visions demagògiques que qüestionen la simple existència de la policia. Com tampoc podem tolerar que es vulgui presentar el problema com exclusivament català mentre el Congrés de Diputats renuncia a supervisar a la policia de l’Estat i a sotmetre a revisió una Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat aprovada fa 35 anys. Els ministeris d’Interior, Justícia i Defensa, enlloc de refugiar-se en un conservadorisme inoperant, haurien de mirar a Alemanya, França o Catalunya i aplicar-se les conclusions; i recordar que, en teoria, formen part d’un govern progressista.

Autor/Autora

Jaume Bosch

Advocat i exdiputat d’ICV al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 34

Deixa el teu comentari

Scroll to top