La pobresa que s’oculta necessita més que una Llei de la Renda Garantida de Ciutadania Revisat per Revista Treball a . “Jo crec que val la pena poder dir que cap família a Catalunya no té diners, no té els mínims indispensables per a viure...”. La Consellera de Treball, Afers So “Jo crec que val la pena poder dir que cap família a Catalunya no té diners, no té els mínims indispensables per a viure...”. La Consellera de Treball, Afers So Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » La pobresa que s’oculta necessita més que una Llei de la Renda Garantida de Ciutadania

La pobresa que s’oculta necessita més que una Llei de la Renda Garantida de Ciutadania

La pobresa que s’oculta necessita més que una Llei de la Renda Garantida de Ciutadania

“Jo crec que val la pena poder dir que cap família a Catalunya no té diners, no té els mínims indispensables per a viure…”. La Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, en una entrevista el passat dijous 13 de juliol al programa Els matins de TV3 feia aquesta declaració amb motiu de l’aprovació de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania. No ho declarava com un desig del que hauríem d’aconseguir. Ho deia per demostrar allò que s’aconseguirà amb la nova renda garantida: totes les famílies de Catalunya tindran els diners necessaris per viure. La nova renda garantida acabarà amb la pobresa a Catalunya? Res fa pensar que sigui així. I per això resulta incomprensible l’alegria i l’exageració amb la que parla la consellera. Tampoc la generositat de l’entrevistadora, que a l’afirmació de la consellera no va respondre amb una pregunta demanant més detalls, i sí amb una afirmació de lloança, on destacava que és “un pas social i de país molt important”.

L’any 2016 va acabar amb un 19,2% de la població catalana en risc de pobresa (totes les dades citades tenen com a font l’Idescat). La població en risc de pobresa inclou aquelles persones la renda disponible de les quals es troba sota el llindar de risc a la pobresa. El llindar es fixa com el 60% de la mediana dels ingressos disponibles anuals equivalents de la població catalana. Això vol dir que un cop llistats els ingressos de cada persona, aquelles que disposen d’un 60% o menys dels recursos de la persona que està a la meitat del llistat es consideren que pateixen risc de pobresa. Això són moltes més persones de les 29.000 que ara cobren la renda mínima d’inserció i de les 50.000 que s’espera que puguin arribar a disposar de la renda garantida de ciutadania.

La taxa del risc de pobresa a Catalunya ha anat augmentat en els darrers anys, fruit de la situació socioeconòmica i de les polítiques aplicades. Però caldria tenir present un aspecte del càlcul d’aquesta taxa que ens pot passar per alt. Aquest és un indicador relatiu, es calcula a partir dels ingressos de la persona que està a la mediana, al punt mig, de la nostra societat. Si ordenéssim les persones en fila per la seva alçada, la persona que marca la mediana seria la que està just al mig. No s’ha de confondre amb la mitjana, que sorgeix de sumar tots els ingressos i dividir pel nombre de persones. El càlcul a partir de la mediana, i no de la mitjana, hauria de servir per evitar que els extrems ens deformin el conjunt.

Durant l’any 2016, a Catalunya els ingressos mitjans nets per persona han augmentat per tercer any consecutiu; han estat de 12.660 euros, un 3,1% més que l’any anterior. Els ingressos mitjans nets anuals de les llars han estat de 31.339 euros, un 2,2% més que l’any anterior. Són uns augments significatius. Això vol dir que durant el 2016 hi ha hagut un enriquiment respecte de 2015, per això hi ha qui parla de recuperació econòmica. Però ja hem vist que el 2016 també ha augmentat el risc de pobresa. Com s’explica? La societat catalana s’enriqueix i s’empobreix alhora. No cada persona, evidentment, però sí el conjunt. Tenim persones més riques i més persones pobres. També amb una cronificació de la pobresa. En un moment de creixement econòmic hauria de poder donar-se una reducció de la pobresa perquè la millora afectés al conjunt de la societat, però no és així.

Una altra dada que ens mostra com de lluny estem d’acabar amb la pobresa és la taxa de risc de pobresa en el treball, que l’any 2016 va ser d’un 12%. No ha deixat de créixer des del 2007. La taxa de risc de pobresa en el treball és un indicador que mostra la proporció de persones que van treballar almenys set mesos durant l’any anterior a la data de l’enquesta i tenen una renda disponible equivalent per sota del llindar de risc de pobresa. El nombre de persones que tot i treballar estan en risc de pobresa a Catalunya seria gairebé de 390.000. Tenir feina no és condició suficient per no patir la pobresa.

La renda garantida de ciutadania tal com ha previst el Govern no busca donar resposta a tot aquest sector de la nostra societat. I cal ser conscients de què significa per a cada persona viure en condicions de pobresa. Aquest curs, dos estudis ens han donat dades molt rellevants i preocupants. La pobresa té incidència en les nostres condicions de vida, en les malalties que tindrem, en l’aprenentatge, en els estudis que farem, en les condicions laborals que patirem, en els anys de menys que viurem… Combatre la pobresa ens portarà a viure més i millor, a emmalaltir menys, a tenir èxit educatiu, a poder treballar en millors condicions… Hi ha molt en joc. La pobresa és un mal quotidià que condiciona el present i el futur de les persones que la pateixen i de la seva societat. Com podem explicar no actuar decididament contra la pobresa?

Si algú decideix no actuar, que no sigui per desconeixement. Deixo algunes lectures per si poden interessar: els informes Oportunitats educatives a Barcelona 2016 (Institut Infància i Adolescència-Ajuntament de Barcelona), Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris públics en la població de Catalunya. Març 2017 (Observatori del Sistema de Salut de Catalunya), Una aproximació a la pobresa en el treball (CCOO de Catalunya). També, tres articles sobre la renda garantida de ciutadania que intenten analitzar amb més detall la proposta: A les portes de la renda garantida de ciutadania, de Teresa Crespo, “Cataluña tendrá una Renta Garantizada de Ciudadanía: ¿histórica, mediocre, rácana?”, de Jordi Arcarons, Paco Ramos, Daniel Raventós, Sergi Raventós i Lluís Torrens; i “Algunes lectures sobre la Renda Garantida de Ciutadania” del Col·lectiu Llei d’Engel.

La renda garantida de ciutadania no va ser una iniciativa del Govern, és una reivindicació d’anys que agafa un impuls després de les mobilitzacions del 15M i es converteix en una Iniciativa Legislativa Popular que ha acabat en un acord entre la Generalitat i els promotors. Cal reconèixer la tasca desenvolupada per fer possibles canvis que puguin millorar la vida de les persones. Però no podem evitar continuar reivindicant allò que aquesta renda garantida no ofereix. I tampoc podem deixar de plantejar l’excés de partidisme a l’hora de fer política institucional en aquest àmbit. Un partidisme que arriba a moments d’ocultació i banalització de la pobresa que caldria revisar i allunyar de la nostra pràctica política. Fa poques setmanes, al Parlament va tenir lloc un ple de seguiment al Ple de pobresa del 2014 i a les mesures preses des d’aleshores. La representant de Junts pel Sí va dedicar la seva intervenció a felicitar el Govern per tot allò fet contra la pobresa i a atacar els partits de l’oposició per les crítiques al Govern. Algunes de les intervencions de l’oposició tampoc van destacar pel seu caràcter constructiu. Tinguem sempre present que són centenars de milers les persones que viuen condicionades per la pobresa, i aquest fet assenyala la qualitat de la nostra democràcia.

Autor/Autora

Jordi Mir

Professor del Dpt. d'Humanitats de la UPF. Director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF. @llambordes

Articles publicats : 10

Deixa el teu comentari

Scroll to top