La pitjor mare del món Revisat per Revista Treball a . Les declaracions de la periodista Samanta Villar sobre la seva recent maternitat –ha estat mare de bessons– han fet saltar espurnes entre molts col·lectius de d Les declaracions de la periodista Samanta Villar sobre la seva recent maternitat –ha estat mare de bessons– han fet saltar espurnes entre molts col·lectius de d Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » La pitjor mare del món

La pitjor mare del món

La pitjor mare del món

Les declaracions de la periodista Samanta Villar sobre la seva recent maternitat –ha estat mare de bessons– han fet saltar espurnes entre molts col·lectius de dones. Villar, sempre polèmica, ha afirmat que la seva recent maternitat no l’ha fet més feliç i que fins i tot ha empitjorat la seva qualitat de vida. No hi puc estar més d’acord. Villar ha dit el que moltes dones pensen però no s’atreveixen a dir. El debat que ha ocasionat, molt pujat de to i amb una forta càrrega moral, només ha fet que posar en evidència que la maternitat és tabú. Villar, amb les seves declaracions, ha trencat una visió romàntica de la maternitat i de retruc ha qüestionat els rols de gènere i el mateix ordre social. Ha posat en qüestió el model tradicional de mare que hem heretat durant segles, posant en qüestió dos mites molt arrelats. Per una banda, el que afirma que totes les dones volen ser mares i, per altra banda, el que afirma que ser mare t’omple de felicitat.

En el rerefons de les crítiques a les paraules de Villar preval una idea preconcebuda del que ha de ser una mare, del que és o no acceptable sobre la maternitat. I això ho hem pogut llegir en el bloc de Roser de Tienda. Aquesta autora afirma que la maternitat suposa sacrifici. No hi estic d’acord. La maternitat pot suposar canvis, esforç, energia, però mai ha d’esdevenir un sacrifici. Perquè aquesta paraula ens recorda massa una concepció de la maternitat molt vinculada al nacionalcatolicisme, i si no que els ho demanin a les nostres àvies o mares, quin era el model de mare i esposa que se’ls hi explicava en el servei social de la Secció Femenina. Tot sacrifici suposa renúncia, i aquí és, a parer meu, on cal traçar una línia vermella, perquè estem posant en perill la capacitat d’autonomia, de llibertat, en definitiva, d’igualtat de les dones. És evident que la maternitat també aporta satisfacció i noves vivències. Però això no treu que també s’hagi de visibilitzar l’altra cara de la maternitat. Com diu la feminista Beatriz Gimeno, no es tracta d’opinar sobre si la maternitat és bona o dolenta; senzillament, es tracta de posar damunt la taula que la maternitat és una institució tan inscrita en el nostre ordre/la nostra organització social i en la pròpia identitat de les dones, que no admet discursos que la posin en qüestió.

Diversos estudis, entre ells els de la sociòloga Ann Oakley, evidencien quin és el cost per a les dones quan decideixen ser mares, i que en la primera maternitat es produeix un deteriorament personal i en la relació de parella i amb l’entorn que fa percebre que els costos de la maternitat siguin millors que els guanys. Uns costos que estan directament relacionats amb la concepció social de la maternitat, el model i el nivell d’exigència que se li demana a la dona. Pesen encara massa els rols i estereotips de gènere que vinculen la maternitat a la criança intensiva, a l’entrega infinita. Les maternitats són diverses, com diverses són les dones; però la maternitat és un projecte més de vida, no pas l’únic i definitori de la identitat femenina.

Autor/Autora

Laia Herrera

Agent d’Igualtat

Articles publicats : 1

Comentaris (1)

Deixa el teu comentari

Scroll to top