La neutralitat de la xarxa Revisat per Revista Treball a . Internet és un servei bàsic: des de l'accés a un món d'informació i cultura fins a un mercat global de béns i serveis, cada cop és més difícil trobar un sector Internet és un servei bàsic: des de l'accés a un món d'informació i cultura fins a un mercat global de béns i serveis, cada cop és més difícil trobar un sector Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » La neutralitat de la xarxa

La neutralitat de la xarxa

La neutralitat de la xarxa

Internet és un servei bàsic: des de l’accés a un món d’informació i cultura fins a un mercat global de béns i serveis, cada cop és més difícil trobar un sector en el qual la xarxa no sigui una peça clau o bé l’hagi transformat completament. Aquesta realitat ens urgeix a plantejar-nos la concepció d’Internet com un servei bàsic i tot el que això comporta en termes de regulació.

El valor d’Internet radica en un principi clau: tots podem comunicar-nos entre nosaltres de la mateixa manera, sense discriminació. Aquest principi es coneix com a “neutralitat de la xarxa”. Accedir a continguts d’una gran corporació o al bloc de viatges més modest de la xarxa ha de costar el mateix, tant per al que puja els continguts com per a l’usuari.  Això significa que els operadors de telecomunicacions que ofereixen el servei de proveïdors d’Internet –més conegut pel seu nom en anglès, Internet Service Provider, o ISP– no poden discriminar el tràfic, sigui pel tipus de continguts o bé per la seva procedència.

T’imagines haver de pagar per una banda la connexió i, per  una altra, un cost extra per cada servei al qual accedeixes? O bé que els continguts d’un determinat servei funcionin a més o menys velocitat a discreció de l’operadora? Aquestes són algunes de les moltes conseqüències que podrien donar-se si les operadores comencessin a prioritzar un determinat tràfic i a limitar el lliure accés a Internet. Les grans companyies com Google, Amazon o Netflix ja s’han queixat públicament d’aquestes pràctiques, però els principals afectats serien les empreses emergents –el futur Facebook o Youtube– i, sobretot, els usuaris i les usuàries.

Si des del més gran al més petit, passant per l’usuari, alerten de la gravetat de la vulneració de la neutralitat de la xarxa, qui en surt beneficiat de tot això? Les operadores. Discriminar el tràfic pot suposar que una companyia hagi de pagar un sobrecost al proveïdor d’Internet per tal que els seus continguts estiguin en igualtat de condicions que la resta. O fins i tot, contractes que donin preferència als continguts de les empreses que paguin un extra. Això ja ha passat als EUA, on Netflix va arribar a un acord econòmic amb l’operadora Comcast –després que aquesta ralentís la descàrrega per part dels usuaris– per tal que els seus continguts no fossin discriminats, sinó que sobresortissin respecte a la resta.

Aquesta pràctica d’alentir continguts de forma discriminatòria –coneguda com a throttling– és difícil de detectar, i les operadores poden al·legar un seguit de dificultats tècniques per justificar-ho. Durant el llançament de Netflix.es, la companyia va denunciar que els seus usuaris connectats via la xarxa de Movistar experimentaven una connexió fins a un 50% més lenta que amb la resta d’operadores. Un fet que va sorprendre poc, ja que Movistar ofereix un servei de continguts que competeix directament amb Netflix, i la sortida de la nova plataforma podria suposar un descens de subscriptors als continguts de l’empresa espanyola.

La regulació Europea i l’amenaça americana

L’abril del 2014 el Parlament Europeu va aprovar una normativa, dins de la iniciativa “Continent Connectat”, on s’especifica que el tràfic d’Internet “ha de ser tractat de forma igualitària, sense discriminació, restricció o interferències, independentment de qui ho envia, qui ho rep, el tipus de tràfic, el seu contingut i el dispositiu, el servei o l’aplicació emprada”.

D’entrada, aquesta regulació, tot i prohibir la discriminació, no especificava res sobre la priorització, o el que es coneix com a “Internet a dues velocitats”. Les operadores podrien establir “serveis especials” que permetrien a les empreses pagar un sobrecost a canvi de prioritzar el tràfic (sense que afectés la qualitat de la resta), una espècie d’autopista de peatge. Gràcies a les esmenes introduïdes durant la tramitació, es va fixar que “les mesures de gestió de tràfic no poden discriminar entre serveis o aplicacions i la competència”. És a dir, Netflix no pot pagar un extra per tal que el seu servei sigui més ràpid que el de la competència.

La regulació europea sembla blindar definitivament el principi de la neutralitat de la xarxa, i tothom pot respirar tranquil. Però a l’altre costat del Atlàntic també semblava un tema resolt fins que Trump va guanyar les eleccions al novembre.

Una mica de context: el 2014, un tribunal d’apel·lació va cancel·lar un decret de l’agència reguladora de les comunicacions als EUA –l’FCC–, per la qual es prohibia a les operadores prioritzar o discriminar el tràfic. Aquest fet va comportar un gran rebuig de les grans empreses i, fins i tot, el president Obama va entrar al debat en defensa de la neutralitat de la xarxa. Gràcies a la mobilització ciutadana –via la plataforma de participació de la Casa Blanca– i a la pressió que es va exercir a l’organisme regulador, al febrer del 2015 l’FCC va blindar la neutralitat de la xarxa, classificant els serveis terrestres i wireless d’Internet com a serveis d’utilitat pública.

Dos anys després, amb el canvi de president, la neutralitat torna a estar amenaçada, ja que Trump ha col·locat al capdavant de l’agència reguladora Ajit Pai, un antic advocat de Verizon –una de les grans operadores estatunidenques–, que vol eliminar el principi de neutralitat de la xarxa. Els pròxims dies seran claus, ja que el 18 de maig està prevista una votació de l’òrgan regulador que podria tirar enrere les conquestes fetes per a garantir aquest principi fonamental d’Internet. Si aconsegueixen tirar-ho endavant, cal començar a preparar-se per l’envit de les operadores continentals per tal de replicar el nou model americà a Europa.

Autor/Autora

Marc Bertomeu

Secretari General de Podem a Barcelona

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top