La cruïlla europea i les confluències Revisat per Revista Treball a . De les moltes crisis que ens colpeixen, la europea és, per a mi, la més transcendental. Les crisis successives han posat en evidència dos grans problemes: el di De les moltes crisis que ens colpeixen, la europea és, per a mi, la més transcendental. Les crisis successives han posat en evidència dos grans problemes: el di Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » La cruïlla europea i les confluències

La cruïlla europea i les confluències

GreenNewDealDe les moltes crisis que ens colpeixen, la europea és, per a mi, la més transcendental. Les crisis successives han posat en evidència dos grans problemes: el disseny europeu i l’errònia gestió que s’ha fet i se’n està fent. Una gestió nefasta des d’un ideologisme neoliberal i conservador que està devastant no només el sud, sinó també l’est d’Europa. I una arquitectura reglada pels acords intergovernamentals, amb una clara hegemonia dels països creditors liderats per Alemanya, i el pes de les agències i els organismes no legitimats democràticament.

Però no només és un problema d’arquitectura institucional. Com explica el filòsof Daniel Innerarity, “Europa és un assumpte d’elits, en canvi la nació és dels qui se senten amenaçats”. De les classes populars, que són les que més tenen a perdre amb la globalització i se senten desprotegides fora de l’Estat nació. I ens adverteix que aquesta contraposició entre electorats nacionalitzats i polítiques allunyades i burocràticament decisives és letal per a la Unió Europea.

La realitat és que estem patint un accelerat procés de replegament nacional. La gestió de la crisi a Grècia i l’amenaça expressada pel govern alemany d’expulsar aquest país de l’euro, va suposar un punt d’inflexió. Les concessions fetes a David Cameron per evitar el “Brexit” van en el camí de la desconstrucció. La derogació temporal del Tractat de Schengen per part de diferents Estats per afrontar la crisi dels refugiats amb el tancament de fronteres suposa tornar enrere.

Calen a Europa confluències de les forces que siguin alternatives i profundament europeistes.

Davant d’aquesta cruïlla, la família verda aposta pel que es coneix com a “acceleració institucional” i que defensa Cohn-Bendit. Per un programa realista de polítiques equitatives en l’àmbit econòmic i social, estretament lligades a un desenvolupament ambiental sostenible i llibertàries en matèria de drets civils. Però sobretot, apostem pel New Green Deal, la nostra singular i realista proposta de rellançament del desenvolupament econòmic i la creació d’ocupació.

El model actual europeu no és eficaç, ni econòmicament ni ambiental, ni està legitimat democràticament. Volem una altra Europa, que sigui capaç de construir un “interès general comú europeu” fonamentat en els drets i interessos de la majoria i respectuós amb la limitació de recursos del nostre planeta. Per aconseguir-ho, també calen a Europa confluències de les forces europeistes i alternatives, capaces d’articular propostes que ens permetin trobar espais comuns, però que siguin profundament europeistes.

La noves forces emergents en les quals participa ICV han de fer d’Europa el seu principal camp de batalla, ja que si bé l’actual Europa és la font dels problemes, sols des d’Europa en trobarem les solucions.

Un bon escenari per desenvolupar aquest nou discurs europeu són les negociacions per formar un nou govern a Espanya. Si realment aquest nou govern ha de ser el del canvi i implica la nostra participació, haurà de tenir ben clar quines posicions adoptarà en l’actual escenari europeu. Cap  pla de xoc contra les urgències  humanitàries que pateixen sectors de la nostra societat és compatible amb més retallades, com demana Brussel·les. Els acords únicament fets des d’una perspectiva domèstica quedaran o curts o irrealitzables.

Autor/Autora

Mar García

Secretària General del Partit Verd Europeu

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top