La Catalunya del 51,2% Revisat per Revista Treball a . Sectors processistes han repetit matxaconament durant el darrer any i mig que són "el 52%", en referència a la suma dels partits teòricament independentistes (a Sectors processistes han repetit matxaconament durant el darrer any i mig que són "el 52%", en referència a la suma dels partits teòricament independentistes (a Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » La Catalunya del 51,2%

La Catalunya del 51,2%

La Catalunya del 51,2%

Sectors processistes han repetit matxaconament durant el darrer any i mig que són “el 52%”, en referència a la suma dels partits teòricament independentistes (amb representació parlamentària i sense) en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el ja llunyà mes de febrer del 2021. La prehistòria. I bé, ja sabem que el ‘procés’ s’ha alimentat en gran mesura de lemes i eslògans més o menys exitosos. Perquè no se li pot negar al moviment processista una exitosa habilitat a l’hora de crear això que ara se’n diu relat, degudament farcit (amb diner públic) d’expressions i termes que, fora del moviment processista, segurament no volen dir res o tenen un significat diferent, però que han tingut predicament entre les pròpies files, ara ja sí que sí, definitivament trencades i desunides.

L’esclat d’allò que en deien “la unitat independentista” és un fet. I no ens enganyem: el projecte feia temps que no anava enlloc i estava basat en un cúmul d’enganys i mitges veritats que, com s’ha vist, no és que Hagin portat els seus seguidors (molts dels quals es van deixar enganyar) fins a Ítaca, és que ni tal sols han arribat a les Illes Medes. Això sí, després de deu anys de ‘procés’, la pregunta és ben simple: estem els catalans I les catalanes millor o pitjor? La resposta crec que és més simple de respondre encara.

Doncs bé, ara, amb la sortida de Junts del Govern de la Generalitat, s’obren molts interrogants. Serà capaç d’allargar ERC la legislatura governant en solitari? Quin nivell d’intensitat (entrem en any d’eleccions) tindrà a partir d’ara l’oposició del tercer partit del Parlament? Es produiran escissions a dins de Junts? Quina mutació patirà ara el julianià gen convergent? I una pregunta que té molta rellevància: s’exploraran per fi majories alternatives, més enllà de l’eix identitari? Aquest és, molt em temo, l’elefant a l’habitació de la política catalana, allò que sempre ha estat present, ben al costat, però que no es volia veure.

Segurament encara és d’hora per veure Pere Aragonès, Salvador Illa i Jéssica Albiach compartint reunions d’un eventual Consell Executiu d’esquerres, però ara ja podem dir sense por a equivocar-nos que s’obre una nova etapa en la política catalana i que aquest escenari, tard o d’hora, s’acabarà obrint. La cooperació entre les tres forces progressistes del Parlament de Catalunya s’acabarà per donar, d’una o altra manera. Poden ser els pressupostos de la Generalitat una primera ocasió?

És possible, però a ningú se li escapa que l’escenari per a ERC es presenta complicat, perquè els sectors més fanatitzats del processisme sempre estaran a punt per penjar llufes de traïdors i botiflers a tots aquells que no segueixin la suposada agenda de la puresa nacionalista. I a ERC, no ho oblidem, sovint li han tremolat les cames. Ara, però, segurament hauran de desaparèixer molts complexes i potser decidiran prioritzar l’agenda social en uns moments de conjuntura política, social i econòmica internacional que, indubtablement, presentaran moltes dificultats, singularment per a les classes populars.

PSC, ERC i En Comú Podem van sumar un 51,2% dels vots en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Vol dir això que es tracta d’un bloc consolidat i cohesionat? Som el 51,2%? Tothom sap que no. Poden aquestes tres forces arribar a acords, puntuals si es vol, per fer front als reptes que ja se’ns estan presentant? No es que puguin, és que ho han de fer. Perquè cal represtigiar les institucions catalanes i fer-les funcionar a ple rendiment per col·laborar en la solució dels problemes de la gent.

També des del Govern espanyol caldrà fer passes endavant en la resolució política del conflicte català que, recordem-ho, no s’ha acabat. I que potser requerirà de la implementació d’allò que en Joan Coscubiela en diu “microsolucions”. En aquest sentit, la col·laboració de i amb ERC és cabdal, aquí i allà. Si no, els partidaris del “com pitjor, millor” es fregaran les mans. I és que cal tenir en compte que a les files juntaires hi ha massa (i indissimulats) partidaris d’una victòria de PP i Vox a les properes eleccions generals, perquè opinen que aquest escenari els pot fer arribar el seu ‘momentum’.

Ja s’han encès els llums de l’habitació i ara ja tothom veu i sent l’olor de l’elefant, que sempre hi ha estat present. Un nou escenari s’obre a la política del nostre país i no vindrà gens malament obrir les finestres i ventilar les estances. Ens hi juguem massa.

Autor/Autora

Miguel Guillén Burguillos

Politòleg i militant ecosocialista

Articles publicats : 16

Deixa el teu comentari

Scroll to top