La 11ª Assemblea Nacional d’ICV Revisat per Revista Treball a . La propera assemblea nacional no està convocada per resoldre cap dels grans interrogants que interpel·len a les esquerres. Ni aquest es l'objectiu per la que es La propera assemblea nacional no està convocada per resoldre cap dels grans interrogants que interpel·len a les esquerres. Ni aquest es l'objectiu per la que es Rating: 0
Esteu aquí: Home » Tribuna Oberta: confluència » La 11ª Assemblea Nacional d’ICV

La 11ª Assemblea Nacional d’ICV

La 11ª Assemblea Nacional d’ICV

La propera assemblea nacional no està convocada per resoldre cap dels grans interrogants que interpel·len a les esquerres. Ni aquest es l’objectiu per la que està convocada ni crec que tinguem la força intel·lectual suficient per fer-ho. L’objectiu principal de la assemblea es definir la estratègia de confluència d’ICV.

Ara fa tres anys, vam aprovar a la assemblea de Viladecans, obrir-nos per crear junt amb altres un nou espai de l’esquerra catalana. Era més una intuïció que una certesa, com també ho va ser en el seu moment la creació d’ICV. Era tal el nivell de intuïció a Viladecans que cap dels possibles protagonistes en qui pensàvem -CUP i ex-socialistes de tota mena- han participat en els processos unitaris, i els que hi han participat no existien el 2013. Amb tot, la intuïció a estat un encert estratègic. Un encert en lo electoral; no crec que ICV hagués pogut suportar el foc creuat del independentisme i de les forces emergents. I sobretot un encert en lo polític, ja que ha obert un nou escenari on es possible avançar en la construcció d’un nou subjecte polític.

Una estratègia adient, si un creu que realment cal comprometre a ICV en la construcció d’un nou subjecte polític. Cal aquest nou actor polític? Sí, sense cap dubte.

Sí, per que així ho vol la gent, els electors i electores que han votat a les noves coalicions electorals en les que ICV participava. Estabilitzar un nou referent polític i electoral tan sols serà possible confluint.

Sí, perquè així sumem. En l’espai de la nova esquerra no hi caben tantes organitzacions. Cal sumar i no dividir. Ser lo més forts i competitius electoralment. La principal responsabilitat que té avui ICV es crear les condicions necessàries per guanyar i així poder canviar una realitat tan negativa per amplis sectors de la nostra societat.

Sí, perquè construirem un punt de trobada entre lo vell i lo nou. Entre els que ja hi érem i tota aquella gent mobilitzada i conscienciada el 15-M, en les lluites de la PAH,  les marees, etcètera.

Amb qui volem confluir? En els realment existents – En Comú i Podem fonamentalment. Amb ells ja hem fet coalicions electorals, ja hi ha un recorregut fet conjuntament. El balanç global es positiu, lo que no vol dir que no hi hagin aspectes a corregir o conflictes en determinats indrets.

Ells volen confluir? Sí, així ho han expressat públicament. Si compartim la mateixa responsabilitat i ambició de guanyar, compartirem l’únic camí possible per aconseguir-ho, confluir.

Com ho farem? Ara aquesta pregunta no té resposta. El com ho fem, ho haurem de decidir entre totes les forces convocades. Lo que si sabem son les quatre propostes que ICV plantejarà: un ideari clar, democràcia interna, participació des i de les afiliades i organicitat. Quatre qüestions fàcils d’entendre que caldrà definir i implementar entre tots i totes. Estem d’acord en que el nou espai no sigui una sopa de lletres, ni es faci per acords entre les cúpules, ni plegats a cap caudillisme.

Hi hauran problemes? Molts i de tota mena. Estem convocats a confluir gent amb  cultures i experiències molt distintes. Amb alguns hem tingut, en el passat, una relació conflictiva. Però crec que a pesar de que no serà fàcil, val la pena. Insisteixo un cop més, confluïm per guanyar i canviar les condicions de vida i de treball de la gent, especialment d’aquells que ho estan passant francament malament i des de fa massa temps.

En totes les assemblees d’ICV els seus militants son les qui decideixen les  polítiques de futur. Però hi han assemblees, per exemple la del 2008 a Sabadell, en que els acords son gestionats fonamentalment per la direcció. Poso l’exemple de la assemblea de Sabadell perquè es el més clar, estàvem governant  i moltes de les decisions preses tan sols les podien implementar els membres del govern o la direcció nacional. En aquesta assemblea es tot el contrari. La direcció nacional tindrà el seu espai per intervindre en el procés de confluència però seran les organitzacions els principals protagonistes. La construcció d’aquesta nova cooperativa política es farà localitat per localitat, es per això que es tan important la participació activa dels delegats i delegades en els debats assemblearis.

Que lo millor es confluir es fàcil d’entendre. Lo difícil serà fer-ho. Per afrontar aquestes dificultats possibles cal que ens obrim molt, paciència i maduresa. Ens caldrà confiança en que el temps i el mestissatge d’anar treballant plegats ajudaran a superar problemes inicials.


Jordi Guillot
Senador per ICV i membre del Comitè Central del PSUC

Autor/Autora

Jordi Guillot

Militant d'ICV

Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top