Junts, guanyem Revisat per Revista Treball a . La propera Assemblea difícilment prendrà decisions espectaculars. Funcionar en societat quan no es tenen del tot establertes les normes socials té això, que cad La propera Assemblea difícilment prendrà decisions espectaculars. Funcionar en societat quan no es tenen del tot establertes les normes socials té això, que cad Rating: 0
Esteu aquí: Home » Tribuna Oberta: confluència » Junts, guanyem

Junts, guanyem

Junts, guanyem

La propera Assemblea difícilment prendrà decisions espectaculars. Funcionar en societat quan no es tenen del tot establertes les normes socials té això, que cada decisió produeix rebots incontrolats i incontrolables. Parlar de futur quan tot està per fer i tot és possible encara, és massa atrevit i arriscat. Tanmateix, hi ha qui no es talla un pèl amb el “puc prometre i prometo futurs impossibles i guanyar eleccions”, com JuntsXSí, encara que En Comú Podem ha demostrat que també es poden guanyar eleccions proposant futurs raonables.

A mi m’agradaria una Assemblea de present, on més que intentar preveure el que ocorrerà demà poguéssim entendre millor les coses complicades que estan passant i que ens estan passant avui. Hem guanyat fa tres mesos unes eleccions amb un mapa electoral que en territori polític metropolità s’assembla molt al del PSUC del trienni d’or, i potser encara més al del PSC que guanyava les generals a Catalunya. S’assemblen, però no són el mateix. La societat, les expectatives i l’estat d’ànim és molt diferent.

Ens toca jugar a guanyar amb un handicap: no acabem d’identificar els corrents de canvi que ens han fet guanyar, perquè el referèndum és important però només és un d’ells. N’hi ha més. És evident que el nostre projecte nacional destil·la menys ambigüitat i indefinició que abans, però a més, segons per on ve l’aire, fa olor de projecte integrador de les dues catalunyes plebiscitàries. Sobretot si bufa des del Congrés de Diputats, quan Pablo Iglesias ens parla des de l’afecte d’una Catalunya nació formant part d’un projecte polític plurinacional d’Estat per a Espanya. En Comú Podem va guanyar, entre altres coses, perquè malgrat tot, els catalans s’apunten a canviar Espanya, com han fet sempre quan se’ls ha presentat l’oportunitat.

Ha estat un èxit electoral sense precedents, però hem de reconciliar-nos amb la realitat per intentar convertir-lo en regla. Nosaltres vam apostar per la confluència en l’Assemblea de Viladecans, però, amb permís de Gil de Biedma, ni la vida ni la confluència és com l’esperàvem. Per a no poques organitzacions la campanya va semblar un viacrucis amb gigues de queixes i reclamacions, però el 20-D vam ser per primera vegada en la nostra vida, sols o acompanyats, vencedors a Catalunya. Aquesta és la realitat: millorem electoralment  en la seva companyia, milloren en la nostra companyia. Junts, guanyem.

La confluència no l’hem fet, ens l’ha fet la gent amb els seus vots. Aquesta Assemblea ha de ratificar el que ja van decidir gairebé un milió de vots: que la confluència és un riu sense retorn, i que ens toca remar i traçar el rumb cap al PSUC del segle XXI. No serà una tasca fàcil, perquè el riu baixa regirat i una part de les nostres organitzacions no estan contentes amb el rem que els ha tocat, i de vegades tampoc amb l’estil del remer que tenen de veí. Només hi ha una manera d’arreglar-ho: remant, remant i remant. Estem tan acostumats a perdre que ara que hem guanyat ens falta pràctica, i ens veiem obligats a sortejar la inèrcia de la solitud del corredor de fons i la nostàlgia de lo que pudo haber sido y no fue, sense temps per aprendre  a sentir-nos organitzacions guanyadores.

Ens ha costat 38 anys guanyar, si tirem curt, i gairebé 80 anys si tirem llarg. Hem deixat molta gent pel camí, massa sacrificis de massa gent en la llarga lluita per sortir de la dictadura. Després tampoc no ho hem tingut fàcil i fins i tot en algunes eleccions generals vam estar a un pam de l’abisme. Per fi ho hem fet, per fi ho hem aconseguit, però és cert que no vam guanyar exactament nosaltres el 20-D. Qui va guanyar va ser el nostre equip. Ara tenim una responsabilitat davant gairebé un milió de persones i toca fer una aliança amb l’optimisme, amb la responsabilitat i amb la política.

El millor èxit en aquesta assemblea és fer créixer la fam de victòria a ICV per dur a bon port la confluència. Una confluència que ha de sumar molta més gent que la que sumen les seves tres forces protagonistes, una confluència que ha de donar un nou sentit al fet d’estar afiliat, avui en crisi, i rejovenir unes organitzacions polítiques gens adolescents. I això no sembla possible sense crear un nou espai polític, un nou PSUC que creï escola, que es mulli i es posi xop en els moviments socials. Un PSUC, fill de la resistència, de la indignació i de la rebel·lió davant la injustícia, d’aquest segle XXI, que uneixi i doni esperança als damnificats per la crisi, que doni veu a aquesta cultura latent d’esquerres que feia temps havia deixat de expressar-se o que mai no s’havia expressat. Serà una travessia probablement difícil, però nosaltres, amb el sacrifici en l’ADN i acostumats a picar pedra, ho tenim millor que mai. Ara volem i podem guanyar per canviar les coses.

La propera Assemblea no prendrà decisions espectaculars, però sí decisives. Sobretot una, en sintonia amb els nostres votants: construir la confluència per conquistar l’hegemonia, per assolir un nou consens social, polític i econòmic que trenqui el creixement de la desigualtat. I tornar a guanyar. Amb la gent i per la gent.

Autor/Autora

José Luis Atienza

Coordinador del Grup de Dret a Decidir i Cultura Federal

Articles publicats : 6

Comentaris (4)

  • Pere

    Un altre que s’oblida d’esmentar ENE (Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra) com a ingredient de la tradició i dels elements constitutius i fundacionals d’ICV (filla d’una confluència, també). Per què deu ser?

    Responder
  • Roman

    Aixó t’ho hauries de preguntar a tu mateix.

    Responder
  • Pere

    Reitero la pregunta: ENE ha deixat de formar part de la tradició que ICV reivindica?
    La substitució de l’eslògan “ICV, l’esquerra verda i nacional” per “El PSUC del segle XXI” significa un retorn al PSUC?

    Responder
  • Roman

    Alguna gent de ENE ha sofert una radicalització milenarista que fa el seu encaix molt dificil en un partit que busqui solidificar el pais i no partir-lo en dos com fa l’ndependentisme.

    El PSUC va unificar els catalans de naixement amb els nous catalans construïnt una sola Catalunya. El que fa l’endependentisme actual es el contrari i per tant en efecte la gent que promou la divisió del païs te un encaix dificil a qualsevol cosa que s’assembli al PSUC. Ara bé,cal dir que la gent de ENE no era així abans i per tant son ells els que han d’explicar perque han virat cap aixó nou. Es una decissió de la gent de ENE si vol ajudar a trencar el païs o a unificar-lo.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top