Judicis i prejudicis Revisat per Revista Treball a . La violència sexual contra les dones és conseqüència de l’estructura patriarcal de la nostra societat. És una forma més de dominació masculina i es justifica pe La violència sexual contra les dones és conseqüència de l’estructura patriarcal de la nostra societat. És una forma més de dominació masculina i es justifica pe Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Judicis i prejudicis

Judicis i prejudicis

Judicis i prejudicis

La violència sexual contra les dones és conseqüència de l’estructura patriarcal de la nostra societat. És una forma més de dominació masculina i es justifica per “l’extraordinària potència sexual masculina”, gairebé incontrolable.

Han patit agressions sexuals entre el 15% i el 25% de persones adultes, de les quals el 90% són dones i el 10% són homes. Més del 90% d’aquestes agressions sexuals són comeses per homes.

Com a conseqüència del fet que les dones són considerades éssers de segona i que, doncs, el seu testimoni no pot ni de bon tros tenir el mateix pes que el d’un home, sovint quan denuncien una agressió no són cregudes i, a més, les institucions que han d’acollir-les les tracten amb hostilitat, en una mostra de violència institucional.

Sovint, les dones agredides sexualment són ateses per persones que no tenen formació i que cauen en prejudicis que contribueixen a la revictimització. Aquests en són alguns:

– Una dona víctima d’agressió no en pot parlar mai tranquil·lament, ha d’estar forçosament avergonyida i/o traumatitzada i no es pot recuperar de manera ràpida.

– Les ‘veritables’ agressions sexuals es denuncien immediatament.

– Una dona que denuncia s’acull a una opció fàcil per obtenir algun benefici.

D’altra banda, manca també un acord sobre els protocols en salut que també contribueixen a revictimitzar les dones. Per posar un exemple, el fet que el diagnòstic pericial busqui evidències físiques que són molt difícils de provar.

I, per últim, hi ha la idea molt estesa entre un determinat tipus d’home, molt masclista: que una dona sempre necessita un clau i que qui millor que ell mateix li pot fer.

Els advocats defensors de “La Manada” en el judici per la suposada violació d’una noia de 18 anys a mans de cinc homes durant les festes de San Fermín,  han caigut en tots els prejudicis.

Referint-se al comportament de la noia han dit: “No parlaré de la seva manca d’atenció, de la seva peculiar manera de comportar-se, ni entraré en consideracions sobre la seva jovialitat”. Han fet referència a les fotos que durant aquest temps ha penjat la noia a Instagram, fotos que no els han semblat pròpies d’una persona que suposadament ha estat violada. Han considerat que la denúncia de la noia era falsa perquè, després de tenir sexe lliurament amb els 5 nois, se’n va penedir. Han apreciat que el sexe era consentit perquè la noia no presentava ferides i perquè en els vídeos no se la veu pas oposant resistència. I han conclòs que el sexe, en una porteria minúscula i de matinada, d’una noia de 18 anys força inexperimentada amb cinc homes que la van penetrar bucalment, vaginalment i analment i, alguns cops, simultaniejant dos orificis, va ser sexe plaent per a la noia. Aquesta última afirmació no l’han sustentat en res, però se sobreentén que ho diuen perquè segur que li calia un clau, en aquest cas forces més d’un.

Si una noia que denuncia cinc homes d’una violació de la qual hi ha proves gràfiques ho té difícil perquè la creguin, què no li passarà, per exemple, a una dona violada per un amic o per la parella?

Conclusió: dona, si et violen i vols ser creguda, has d’estar morta.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 27

Deixa el teu comentari

Scroll to top