Joves en comú Revisat per Revista Treball a . Des de fa uns mesos estem vivint el naixement d’un nou espai polític d’esquerres a Catalunya, que ha començat a caminar sota el nom d’Un País En Comú i que té l Des de fa uns mesos estem vivint el naixement d’un nou espai polític d’esquerres a Catalunya, que ha començat a caminar sota el nom d’Un País En Comú i que té l Rating: 0
Esteu aquí: Home » Portada » Joves en comú

Joves en comú

Joves en comú

Des de fa uns mesos estem vivint el naixement d’un nou espai polític d’esquerres a Catalunya, que ha començat a caminar sota el nom d’Un País En Comú i que té la voluntat de fer un pas endavant per guanyar un país. Un repte valent i necessari per posar fi a la desigualtat, la pobresa, l’atur i la precarietat, que és ara mateix el millor resum de la vida de tantes persones.

Una realitat que, malauradament, la gent jove coneixem molt bé. Si parlem de dades, tots els indicadors són més negatius en el cas de les persones joves: l’atur arriba a més del 50% i molt ho és de llarga durada; les dades de precarietat, les de temporalitat (amb més del 90% dels nous contractes), les de nivell de vida (pèrdua superior al 22%), les de l’exili forçós, sempre tenen una clara bretxa negativa per al jovent. Una realitat diferent que necessita de solucions polítiques i organitzatives diferents, amb l’objectiu d’assolir la capacitat emancipadora per a la gent jove. Una capacitat emancipadora que no es redueix només a l’accés a l’habitatge o al mercat laboral, sinó que contempla molts altres aspectes als quals cada dia tenim més difícil poder arribar, com són la mobilitat o l’educació.

La situació que estem descrivint, però, és una situació que no és nova i que no ha provocat la crisi econòmica que va esclatar l’any 2008. La precarietat ja existia per a nosaltres molt abans, quan ens deien que era una part necessària del camí cap a l’emancipació adulta. Venia a ser el nostre peatge per arribar a l’estabilitat. Però el que passava realment és que hem estat els conillets d’índies d’una precarietat que ha acabat generalitzant-se. I així, la nostra única opció ha estat la d’escollir entre precarietat, atur o exili.

És molt important tenir clara la diagnosi i la realitat de les persones joves si volem crear un espai que nosaltres també puguem sentir com a propi. El nou partit ha de ser capaç de participar, organitzar-se i transformar des d’espais diversos, i sens dubte un d’aquests ha de ser jove. Perquè de la mateixa manera que la nostra realitat és diferent, també ho és la nostra manera d’entendre la participació i la política. Les persones joves participem –en contra de la idea que alguns sectors han volgut generalitzar venent una joventut despreocupada i alienada–, i no ho fem sempre de la mateixa manera.

Prova d’això és que al nostre país existeix un importantíssim entramat associatiu juvenil, la qual cosa  denota que la gent jove necessitem organitzar-nos per transformar. Clau d’aquest èxit és el fet que són espais molt més participatius, democràtics o cooperatius. Tenir, doncs, espais propis, no implica voler tenir un regne de Taifa jove en competició amb altres espais, sinó que parteix de la necessitat de la coorganització, de crear espais en els quals les relacions es construeixen amb una lògica més horitzontal i plural. Són moments en els que es crea la consciència pública.

Cap projecte amb vocació de país no pot oblidar la seva gent jove, i cap alternativa no pot construir-se sense la nostra veu. Un projecte nou, per definició, hauria d’entendre’s que és jove, però per això cal que interpel·li la joventut, i que ho faci des d’una perspectiva que sigui també jove. No tindria sentit crear un espai d’esquenes a la manera de participar i associar-se de bona part del país. Perquè la gent jove no som el futur que vindrà i agafarà les regnes. La gent jove som el present que vol canviar les coses per guanyar el present i el futur.

Autor/Autora

Montserrat Mompió i Gabino Martínez

Coordinadora i coordinador de Joves d'Esquerra Verda

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top