Ja heu llegit el llibre d’en Raül Romeva? Revisat per Revista Treball a . Un dels principis que recull el nou Codi ètic d’ICV , tal com ja feien les nostres Normes de Funcionament, és el de la limitació de mandats. D’acord amb les nov Un dels principis que recull el nou Codi ètic d’ICV , tal com ja feien les nostres Normes de Funcionament, és el de la limitació de mandats. D’acord amb les nov Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Ja heu llegit el llibre d’en Raül Romeva?

Ja heu llegit el llibre d’en Raül Romeva?

Ja heu llegit el llibre d’en Raül Romeva?

Un dels principis que recull el nou Codi ètic d’ICV , tal com ja feien les nostres Normes de Funcionament, és el de la limitació de mandats. D’acord amb les noves exigències d’una ciutadania en gran part decebuda de la política, la renovació de càrrecs institucionals i de direcció en els partits apareix com una necessitat. La renovació dins ICV, cal recordar-ho, es practica des de fa temps, i l’exemplar procés dirigit per en Joan Saura n’és un bon exemple. Però una de les contrapartides d’aquest principi hauria de consistir en saber fer balanç i treure profit de la tasca de les persones que deixen un càrrec, i en la discussió i la reflexió col·lectiva sobre l’experiència que aquests companys i companyes han acumulat. De fet, una de les principals diferències entre el nostre projecte i d’altres que tot just estan naixent, és que nosaltres podem dir allò de que “venim de lluny i anem més lluny encara”, i que tenim una història de lluita, amb els encerts i errors que tot projecte acumula amb el pas del temps. Com cantava Dylan: allò que avui és nou serà vell demà….Del que es tracta és d’aprendre de cada etapa per millorar la nostra capacitat de modificar  un sistema injust que volem canviar.

En Raül Romeva, diputat d’ICV al Parlament europeu durant deu anys ( 2004-2014), ens va oferir ,pels voltants de la darrera Diada Nacional, un llibre impagable: “Som una nació europea ( i una carpeta incòmoda)”, publicada per l’editorial Rosa dels Vents. Tinc seriosos dubtes sobre si ICV ha sabut per ara valorar l’aportació que ens ofereix en Raül, a partir d’un text en el que exposa, amb claredat i bona lletra, part del que ha fet i ha après a Brussel·les i Estrasburg durant  un període en el que ha estat la veu d’Iniciativa a Europa i en el que la seva feina ha estat la nostra feina. Però encara som a temps d’aprofitar les seves reflexions, perquè si bé la seva mirada engloba deu anys que ja són història , el llibre ens pot ser d’extrema utilitat pels moments complicats que vivim avui.

Començo pel final : en les darreres pàgines , en Raül explica cóm i per què va acabar encapçalant la llista d’ICV al Parlament europeu l’any 2004. Repassa algunes de les seves prioritats com a eurodiputat ,com la lluita contra el comerç d’armes, dins el Grup Verd. I resumeix,en tres, les lliçons  que ha après del seu pas per les institucions europees: per construir cal comprendre, cal apostar per l’estratègia abans que per la tàctica, i és imprescindible construir sinergies. Bons consells que avui podrien ser d’utilitat  a la política del nostre país en general, i a les esquerres catalanes en particular.

Abans però, en Raül reflexiona sobre dues realitats essencials per nosaltres, Europa i Catalunya:  Un capítol es titula “Què en queda, del somni europeu ? ( i per què apel·lo a recuperar-lo)”. Es pot ser europeista convençut i alhora defensar una política contrària i alternativa a la que han practicat Durao Barroso i Àngela Merkel, i a la que propugna la gran aliança de populars, socialistes i liberals? En Raúl ens diu que sí i ens ho fonamenta amb rigor. I denuncia el segrest d’una bona idea , la idea d’Europa, critica la prostitució del concepte d’austeritat que defensava l’any 1977, el dirigent del Partit Comunista Italià, Enrico Berlinguer, ara posat al servei dels que es volen carregar l’estat del benestar, i repassa les relacions actuals entre poder i política, seguint Bauman i recuperant Gramsci.

Elsdos capítolsque de forma significativa obrenel llibre, estan dedicatsa la relació Catalunya- Unió Europea i a la visió que des de les institucions europees es té de l’anomenat procés sobiranista: una part més personal (“Parlem de somnis”) i una part més col·lectiva (“Una Catalunya revoltada que vol fer via”). Inclouen una rigorosa i honesta confrontació amb les opinions de Daniel Cohn-Bendit sobre les identitats. En Raül, ens explica també la seva lluita compartida per aconseguir l’ús normalitzat de la nostra llengua al Parlament europeu, expressió d’una identitat no reconeguda: esforços estavellats contra un mur, l’argument principal del qual és que no té sentit  reconèixer al Parlament europeu una llengua que el Congrés dels Diputats ( i en gran part, el Senat) d’Espanya  no accepta, tot i tractar-se d’un idioma oficial en determinades parts del mateix Estat espanyol.

L’àmplia referència a l’Informe Avery aporta raons que, referides a Escòcia, son aplicables al cas català, oferint una via legal per a que una Catalunya independent no quedés fora de la UE. Un bon desmentiment de les tesis de suposats experts, alguns propers a ICV, que ens condemnen, com el ministre Garcia Margallo, a vagar eternament per l’espai sideral, si se’ns acut ser dolents.

I de cara a bastir un programa que defineixi quin país nou volem en el camí de la construcció d’un estat propi, en Raül, en l’apartat “ La marca Catalunya, o la independència com a oportunitat”  ens ofereix un decàlegil·lusionant que podríem subscriure de la primera a la darrera lletra.

En Raül es refereix al cas català com a “una carpeta incòmoda”. I escriu: “Som un problema afegit als molts que avui atenallen la construcció europea; una pedra a la sabata(…). Em consta que molta gent voldria tancar els ulls i trobar-se que , en obrir-los, la carpeta catalana ha desaparegut de sobre la seva taula. I no només a Madrid (concepte, no ciutat), sinó arreu d’Europa”.  M’atreviria a afegir que és una bona descripció d’un sentiment que ens trobem, massa sovint, massa a prop, fins i tot a casa nostra. Alguns pensen que el procés sobiranista “molesta” en la confrontació dreta-esquerra. Però la tàctica de l’estruç no ajuda a fer front als problemes ( i és del tot contrària a una interpretació marxista de la realitat).

En el camí cap a la convenció d’ICV del 28 de febrer, podria ser profitós tenir presents com a punt de partida alguns dels capítols del llibre del Raül Romeva.  Us proposo que de cara a Reis encarregueu, demaneu o regaleu “Una nació europea ( i una carpeta incòmoda)”. Us agradarà.

Autor/Autora

Jaume Bosch

Exdiputat d’ICV al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 25

Comentaris (1)

  • Avatar

    Josep M Armengou

    El vaig llegir, sí, i comparteixo la teva visió, Jaume. El llibre, en la seva virtut de retre comptes de la feina feta, una tasca tan obligatòria en la mentalitat anglosaxona com inusual en la mediterrània, realment, té, a més de l’amenitat pròpia d’en Raül, el valor d’hemeroteca i de consulta

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top