Injustícia de gènere, pobresa femenina. Municipalisme feminista per l’equitat Revisat per Revista Treball a . La pobresa és l’expressió de profundes desigualtats socials i econòmiques en una societat patriarcal i masclista; la desigualtat de gènere es manifesta amb dade La pobresa és l’expressió de profundes desigualtats socials i econòmiques en una societat patriarcal i masclista; la desigualtat de gènere es manifesta amb dade Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » Injustícia de gènere, pobresa femenina. Municipalisme feminista per l’equitat

Injustícia de gènere, pobresa femenina. Municipalisme feminista per l’equitat

Injustícia de gènere, pobresa femenina. Municipalisme feminista per l’equitat

La pobresa és l’expressió de profundes desigualtats socials i econòmiques en una societat patriarcal i masclista; la desigualtat de gènere es manifesta amb dades i estadístiques esgarrifoses que evidencien l’increment de la vulnerabilitat pel fet de ser dones. Els indicadors globals i locals ens ho assenyalen any rere any i com, sovint, aquestes desigualtats, en comptes de revertir-se, es multipliquen.

La menor taxa d’activitat laboral, una taxa d’atur estructural més elevada, una major incidència dels contractes temporals i a temps parcial i uns salaris sensiblement inferiors (a Barcelona ciutat la bretxa salarial l’any 2016 és del 26%), fan que la relació de les dones amb el mercat laboral sigui més precària que la dels homes, i alhora que la protecció vinculada a les cotitzacions a la Seguretat Social sigui més feble. Som més precàries i estem menys protegides. El sistema econòmic menysté el treball imprescindible per sostenir la vida, el valora menys quan està mercantilitzat i l’elimina de la riquesa i el benestar de la societat quan les cures formen part del treball no remunerat.

Als poderosos factors estructurals hem d’afegir les decisions polítiques, ideològiques, en les darreres dècades. Les polítiques d’austeritat i retallades en inversió social tant a Catalunya, a Espanya com a la Unió Europea, han disparat la desigualtat entre homes i dones i destruït algunes petites conquestes. L’infrafinançament en sectors clau, com la Llei d’Autonomia Personal i l’eliminació dels drets de les cuidadores no professionals, l’eliminació de les partides pressupostàries destinades a educació infantil i prestacions familiars, la reforma laboral o el pensionazo acaben perjudicant les dones, agreujant la crisi de cures, empitjorant la salut i augmentant la discriminació laboral i la càrrega global de treball. En aquest mateix sentit, la política fiscal també perjudica les dones i contribueix a mantenir-nos en una posició de desavantatge econòmic en tant que es continua reforçant el model de família patriarcal.

Aquestes són decisions polítiques, de senyors i d’alguna senyora, que canvien la Constitució per imposar els privilegis del sistema bancari davant els drets socials de la ciutadania, d’homes encorbatats que diuen que els salaris han de “devaluar-se” per ser competitius i que havíem gastat per damunt de les nostres possibilitats per justificar retallades del PIRMI, les escoles bressol o la sanitat pública. Els resultats d’aquestes decisions deshumanitzades i abusives han provocat un panorama devastador.

La nostra posició, a la cua en polítiques de suport a les famílies i de protecció dels infants, converteix el fet de tenir criatures en un factor de risc de pobresa que opera amb especial intensitat en aquests casos: el 42,8% de les llars amb famílies monoparentals viu en situació de pobresa, i el 94% d’aquestes persones afectades són dones. La pobresa infantil és 4 punts superior a la mitjana de la població, i Espanya encapçala el rànquing on més ha crescut.

Dues darreres dades posen de manifest l’agreujament de la feminització de la pobresa i de la invisibilitat del fenomen: a Barcelona ciutat es registra un increment del 10% l’any 2015 al 15% l’any 2017 de les dones en situació de sensellar. A elles no les veurem al carrer, sovint per por, i acostumen a quedar ocultes en l’àmbit privat, recorrent a xarxes de relacions informals i optant, entre d’altres, pel couchsurfing. D’altra banda, un 68% de les usuàries dels Punts d’Assessorament Energètic (servei de l’Ajuntament de Barcelona que treballa per combatre la pobresa energètica) són dones. O el 72% de les persones usuàries de serveis socials, són dones.

Des de Barcelona estem convençudes que només des d’una mirada feminista podem combatre les desigualtats. Com diu June Fernández, el feminisme ens fa individus més lliures però té sentit, precisament, des de la construcció de la lluita col·lectiva. És per això que des del municipalisme del bé comú hem capgirat les prioritats i els recursos, per fer visible la injustícia i evidenciar que sí que es poden fer les coses d’una altra manera.

Els primers mesos de mandat vam impulsar la Taula Contra la Feminització de la Pobresa, hem implementat un pla de xoc contra l’emergència social que posa les cures al centre, incrementant els recursos en drets socials en més d’un 50%. Més de 150 milions per enfortir els serveis públics del benestar, implementar una renda d’infància i a famílies monomarentals que arriba a 20.000 llars de la ciutat, revertint les retallades a les escoles bressol, impulsant espais familiars, ampliant l’atenció domiciliària, la rehabilitació a les llars amb persones dependents,  treballant per garantir els drets energètics o amb l’impuls dels programes de salut comunitària.

Aquesta empremta està present en totes les actuacions que s’han endegat aquest mandat, des de les més estratègiques, com les mesures que s’han aprovat aquest mandat –Estratègia Contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat a Barcelona 2016-2024, el Pla per la Justícia de Gènere o la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020com en cadascuna de les accions en què s’intervé.

La injustícia de gènere precaritza les nostres vides. Però la feminització de la política i la lluita col·lectiva poden impulsar canvis de fons. El municipalisme és una eina, no només per capgirar els pressupostos i les prioritats locals sinó per desafiar les dinàmiques globals, la ideologia masclista que hi ha darrere les decisions polítiques i fer trontollar els fonaments de l’ortodòxia econòmica i patriarcal d’un sistema que ens ofega, a dones i a homes. Que ens oprimeix al 99%, i que és incompatible amb la vida.

Des de pobles i ciutats podem teixir aliances feministes, per construir democràcia real. De la mateixa manera que aquest 8 de Març la vaga feminista pot marcar un abans i un després en la dimensió i la força d’aquestes reivindicacions, l’acció política quotidiana, tossuda i violeta, ha de teixir vincles i aliances per la justícia de gènere.

 

Autor/Autora

Laia Ortiz

Tinenta d'alcaldessa de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top