Iniciativa i el nou escenari electoral Revisat per Revista Treball a . Vivim temps políticament convulsos com demostren, entre d’altres, les enquestes d’aquests últims dies. Anem cap a un escenari de gran inestabilitat i canvis pol Vivim temps políticament convulsos com demostren, entre d’altres, les enquestes d’aquests últims dies. Anem cap a un escenari de gran inestabilitat i canvis pol Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Iniciativa i el nou escenari electoral

Iniciativa i el nou escenari electoral

Grafic_EnquestaVivim temps políticament convulsos com demostren, entre d’altres, les enquestes d’aquests últims dies. Anem cap a un escenari de gran inestabilitat i canvis polítics on una part molt important dels votants està considerant canviar el seu vot. I en aquest escenari, de“rio revuelto”, sembla que a Iniciativa se li ha trencat la canya de pescar. Com a mostra un dada: la fidelitat del votant ecosocialista no ha parat de caure en l’últim any, passant de un 60%  el juny de 2013 al 37% de l’últim baròmetre de GESOP. Deixant els nivells de fidelitat dels votants en tercer lloc per la cua (només PSC i PP tenen més problemes per mantenir votants) i el partit estancat, quan no directament caient en les previsions electorals.

Els motius d’aquestes situació crec que són dos. Per un costat, la pèrdua de l’opció d’una consulta legal ha trencat la gran eina que el partit tenia per mantenir el seu electorat en el tema nacional. La base del partit sempre ha estat terriblement dividida en el aquest tema, i només la consulta aconseguia el suport de la gran majoria de l’electorat. Amb aquesta opció fora de la taula a curt termini, totes les opcions divideixen les bases del partit fent gariebé impossible la tasca de mantenir-les unida. Per l’altre costat, potser de forma no del tot independent, la irrupció de Podemos suposa una dura competència pel partit en un dels seus flancs més importants, el socio-econòmic.

Tot i que les dades mostren que la gran font d’alimentació del partit són els socialistes, el fet és que el seu discurs anti-establishment i de canvi de Podemos ha aconseguit il·lusionar i captar bona part de les bases de Izquierda Unida i Iniciativa. De fet segons l’últim baròmetre de GESOP són més els antics votants de Iniciativa que canviarien el seu vot a Podemos que els que es mantindrien fidels al partiten unes eleccions generals, i fins a un 36,9% ho faria també en les autonòmiques.Un fenòmen similar al que passa amb IU al conjunt de Espanya segons mostra l’últim CIS on fins a un 44% dels antics votants de la formació diuen ara que votaran Podemos a les pròximes eleccions.

Davant aquest escenari suposo que cadascú tindra les seves receptes. A mi, em venen al cap les paraules d’un dels líders del laborisme anglès (em fa molta ràbia però són incapaç de recordar qui era) que, en ser preguntat sobre la posició del seu partit de no acceptar el referèndum sobre la Unió Europea, tot i l’amenaça que suposaven els euroescèptis i populistes UKIP per les pròpies bases, va respondre: “és clar que em preocupa l’UKIP, però a l’UKIP no se’l guanya sent més UKIP, a l’UKIP se’l guanya sent millor laborisme”. És a dir, la situació que plantegen les enquestes és preocupant (almenys per aquells que encara creguin que la solució passa pel projecte del partit), però cal anar amb compte a l’hora de reaccionar a aquesta preocupació. La solució ha de sortir de les fortaleses del propi projecte més que de una compra desesperada de qualsevol proposta que presenti la competència.

Podemos, que segons el baròmetre de GESOP és qui més vots roba al partit, posa sobre la taula certes debilitats d’Iniciativa en l’escenari actual. No obstant, cal no confondre la part per el tot, i no deixar que les debilitats que ara per ara semblen estar afectant al partit portin a la negació total del projecte que s’ha defensat fins fa ben poc. Cal saber què es pot canviar, i què, tot i tenir certa popularitat en aquest moment, no hauria de canviar-se (o directament no es pot). Perquè, si la lluita es limita a ser aire fresc, aquells que fa temps que estan a les institucions tenen les de perdre, i potser més que intentar competir-hi el que cal és intentar canviar el focus i explicar que l’experiència també és un grau. Posar els punts forts en valor, enlloc de acceptar qualsevol critica com a certa per més temptador que pugui semblar en aquest moment. Repensar el projecte per fer-lo més atractiu enlloc d’anar a remolc del que la opinió pública del moment pugui dir.

Més que res perquè, amb Podemos tant per davant en les enquestes, serà només diferenciant-se del seu projecte que es podrà mantenir una base electoral prou forta. Si els dos projectes es presenten com equivalents, el més lògic és que els votants apostin per qui té més possibilitats de guanyar i en aquest moment això vol dir votar Podemos. Assumint, clar, que l’objectiu sigui diferenciar-se de Podemos i no acabar-hi confluint sota un paraigua comú com ja ha passat amb Guanyem. Però d’això ja n’han parlat altres molt millor que jo abans.

Autor/Autora

Avatar

Politòloga, estudiant de doctorat a la Univ. of Leicester

Articles publicats : 11

Comentaris (4)

  • Avatar

    Xavier Rubio Cano

    Gràcies Berta!
    Ahir vaig rebre la convocatòria de la Convència Nacional que és celebrarà el 28 de febrer de 2015 (en “política” ja a les portes del segle XXII 😀 ); el teu article orienta molt millor que és el CAL FER, que no pas la convocatòria! : les fortaleses del propi projecte ; no deixar que les debilitats…portin a la negació total del projecte que s’ha defensat fins fa ben poc. Cal saber què es pot canviar, i què, tot i tenir certa popularitat en aquest moment, no hauria de canviar-se (o directament no es pot); Posar els punts forts en valor, enlloc de acceptar qualsevol critica com a certa per més temptador que pugui semblar en aquest moment. Repensar el projecte per fer-lo més atractiu enlloc d’anar a remolc del que la opinió pública del moment pugui dir.

    Respon
  • Avatar

    Pere

    Confluir amb Podemos en unes eleccions parlamentàries seria el final d’Iniciativa

    Respon
    • Avatar

      Roman

      100% d’acord amb el Pere.

      El problema es que si volem sobreviure a la onada de Podemos millor que ens oblidem una temporada de parlar només del bastió de Santa Clara i ens dediquem a recuperar el nostre espai social perque només amb la petita burgesia ilustrada dels eixamples de Catalunya, no crec que arribem gaire lluny (ni sense ella tampoc, entenem-nos eh).

      El que diu Podemos es el mateix que diem nosaltres peró ells ho diuen amb assertivitat (en el sentit original anglés de la paraula, no en el dels manuals d’autoajuda). Nosaltres ho diem tot amb por, com si encara ens estés escoltant el Pita da Veiga (e.p.d.) i sense voler trencar els Pactes de la Moncloa.

      La delegitimació de la politica no ve només de la corrupció sino sobre tot de que els sacerdots mercenaris del neoliberalisme que marquen les politques “acceptables” i “raonables” (baixar sous i baixar impostos), han intoxicat a tots els politics i estan destruïnt l’estat del benestar dient que es inviable, quan el que el l’intenta fer inviable es el ideologisme embogit dels Sala Martin i companyia.

      Han passat 35 anys i el problema no son els tricornis sino els catedratics d’economia corruptes que obeixen el diktat de les fundacions USA. anti-impostos (veure p.e. “Inside Job”). La democracia es el que garanteix l’estat del benestar. Fa falta una nova generació de politics capaços d’aturar el cop d’estat silenciós de la plutocracia mundial. ICV de ser el bras català d’aquesta resistencia mundial per fer front als Homes de Negre (que curiosament a Catalunya es disfressan de colors).

      Ens poden caure les eleccions a sobre en qualsevol moment. Potser que ens hi posem.

      Respon
    • Avatar

      Josep M Armengou

      Gràcies pel treball, Berta.

      Per descomptat. D’acord, Pere.

      No comparem Podem (ells ja es diuen així, i hi tenen tot el dret) amb Guanyem Barcelona (no conec què fan els altres “guanyems” , disculpeu-m’ho): Amb Guanyem Barcelona parlem de Barcelona (la nostra ciutat comuna) i de la seva àrea metropolitana (la nostra ciutat real). Anem funcionant força bé, “vells” i “nous” ens respectem escrupolosament.

      Amb Podem, de quin país parlaríem, del de Podem o del de Podemos (ara sí que és en castellà, perquè Espanya és monolingüe, aquest segle)

      Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top