Indestriables? Barcelona en Comú i la batalla dels eixos Revisat per Revista Treball a . Moltes coses s’han dit sobre la victòria de Barcelona en Comú i la seva transcendència. Segurament totes certes. No obstant, crec que la conseqüència més import Moltes coses s’han dit sobre la victòria de Barcelona en Comú i la seva transcendència. Segurament totes certes. No obstant, crec que la conseqüència més import Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Indestriables? Barcelona en Comú i la batalla dels eixos

Indestriables? Barcelona en Comú i la batalla dels eixos

Indestriables? Barcelona en Comú i la batalla dels eixos

Moltes coses s’han dit sobre la victòria de Barcelona en Comú i la seva transcendència. Segurament totes certes. No obstant, crec que la conseqüència més important de la victòria és que per primera vegada des de que va començar això que alguns anomenen procés, una força amb una posició ambigua en l’eix nacional ha aconseguit una victòria electoral clara. Almenys en un escenari tan visible i rellevant com és Barcelona. És a dir, per primera vegada des de l’inici del debat, Barcelona en Comú ha aconseguit canviar els termes del debat i imposar la lògica de l’eix socioeconòmic a l’agenda electoral.  Un fet que, si es manté, pot tenir importants conseqüències polítiques. M’explico.

A Catalunya hi ha hagut tradicionalment mínim dos eixos de competició: el nacional i el socieconòmic (tradicionalment anomenat esquerra-dreta tot i que jo sóc del parer que l’eix esquerra-dreta acostuma a incorporar altres conflictes també). Cadascun amb les seves lògiques polítiques i per tant generadors de competicions molt diferents. Des d’alguns sectors s’ha dit que els dos eixos eren indestriables i que per tant, no es podia lluitar per un oblidant l’altre. Segons aquesta lògica una lluita ha d’anar amb l’altre perquè no hi ha cohesió social sense nació, ni nació sense cohesió social (segons el moment l’èmfasis ha canviat de un costat a l’altre). No entraré ara en el debat sobre si aquesta lògica és o no encertada. El que sí que em sembla evident és que té un problema quan s’aplica al terreny polític.

Com vaig explicar en el seu moment, si ens fixem amb la distribució dels votants, els dos eixos competeixen entre sí, no es reforcen.  No existeix a Catalunya una majoria independentista d’esquerres. Per tant, els independentistes d’esquerres han de crear aliances si volen poder governar i aplicar les seves propostes. I aquí és on els eixos es tornen no només destriables també incompatibles. Perquè a l’hora de crear aliances, l’esquerra independentista ha d’escollir si prefereix aliar-se amb l’esquerra no independentista o amb el centre-dreta independentista. Si l’eix que predomina en el debat o en les prioritats dels ciutadans és el socioeconòmic, el lògic és que l’aliança preferida sigui amb l’esquerra no independentista. Arribant a acords sobre política social i econòmica i deixant en un segon pla les qüestions nacionals. En canvi, si l’eix que predomina és el nacional, el lògic és que es formi una aliança entre tots els independentistes. Posant l’èmfasis en la solució del tema nacional i deixant en un segon pla les qüestions socials i econòmiques. Per tant, existeix una competició sobre quin eix predomina a l’agenda que condiciona les aliances que s’acaben formant, les prioritats que es generen i l’agenda de govern.

Aquesta competició entre eixos per dominar l’agenda explica, per exemple, perquè des de l’independentisme s’ha criticat tan durament a una força com Podemos. Fins fa ben poc el debat polític català semblava prioritzar clarament l’eix nacional i castigava durament a aquelles coalicions que no tenien posició clara en el debat o que hi estaven dividits. Especialment al PSC però més tard també la coalició de ICV-EUiA van patir les conseqüències d’aquest debat. No obstant, amb l’arribada de Podemos el debat en l’eix socioeconòmic sembla haver guanyat rellevància. Fet que el moviment independentista ha vist amb preocupació. I és que com demostren algunes veus sorgides després de les eleccions, si l’eix socioeconòmic s’imposa no són poques les veus que hauran de repensar les seves aliances. I els que patirien a nivell electoral serien les formacions dividides en l’eix socioeconòmic.

El gran dubte ara és fins a quin punt aquesta lògica es pot reproduir més enllà de l’àmbit municipal. En unes eleccions, catalanes o generals, on l’eix nacional potser té més motiu de ser. En aquest sentit serà important entendre com es planteja l’agenda i fins a quin punt els ciutadans de Catalunya prioritzen un eix per sobre l’altre. És cert que fins al moment, els  votants han castigat sobretot a aquelles coalicions que no tenien posició clara en l’eix nacional. Però també ho és que les enquestes consistentment mostren que els temes socials clarament s’imposen als nacionals quan es pregunta als catalans per quins són els problemes més importants de Catalunya. I que a mesura que s’allarga el debat es fa més i més difícil per al moviment independentista de mantenir la seva transversalitat.

Autor/Autora

Avatar

Politòloga, estudiant de doctorat a la Univ. of Leicester

Articles publicats : 11

Deixa el teu comentari

Scroll to top