Imagineu-vos que us violen 5 salvatges i les que us heu de justificar sou vosaltres Revisat per Revista Treball a . Imagineu-vos que us violen 5 salvatges. Ni un ni dos ni 3. 5 tios abusant de vosaltres sense pietat. Imagineu-vos després haver de viure amb això. Tota la vida. Imagineu-vos que us violen 5 salvatges. Ni un ni dos ni 3. 5 tios abusant de vosaltres sense pietat. Imagineu-vos després haver de viure amb això. Tota la vida. Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Imagineu-vos que us violen 5 salvatges i les que us heu de justificar sou vosaltres

Imagineu-vos que us violen 5 salvatges i les que us heu de justificar sou vosaltres

Imagineu-vos que us violen 5 salvatges i les que us heu de justificar sou vosaltres

Imagineu-vos que us violen 5 salvatges. Ni un ni dos ni 3. 5 tios abusant de vosaltres sense pietat.

Imagineu-vos després haver de viure amb això. Tota la vida. Per sempre. Cada nit quan torneu soles a casa.

Imagineu-vos anar a judici i que us diguin que com que aneu de festa i feu vida “normal”, no esteu traumatitzades. Ja m’explicareu com pot ser “normal” la vida després d’aquesta brutalitat. Què se suposa que ha de fer una dona que ha passat per aquestes circumstàncies? Ara també hem d’aguantar que se’ns digui què és i què no és “normal” després que ens vexin, ens maltractin, ens violin?

Imagineu-vos que en el mateix judici us diuen que com que potser no vau ser capaces de dir que no, que no vau cridar prou, que no vau posar prou resistència, aleshores vol dir que hi estàveu d’acord. Perquè és clar, quina de vosaltres no ha somiat mai tenir sexe amb 5 tios a la vegada que fan amb vosaltres el que volen i com volen en un portal qualsevol?

Imagineu-vos que, després de tot el que heu hagut de patir, hagueu d’aguantar mitjans de comunicació que sense cap mena de sensibilitat han fet titulars posant en dubte la vostra versió.

Imagineu-vos que, la mateixa setmana que hi ha el judici, el Ministeri de Sanitat treu una campanya on s’apel·la a les mares a evitar que els seus fills i les seves filles beguin perquè ells, pobres, es tornen agressius, i aleshores elles, si no van amb compte, poden ser més fàcilment violades. A ells l’alcohol els serveix com una mena d’atenuant –no saben què es fan–; a nosaltres, com a clar indici de culpa: si no anéssim tan borratxes, o amb aquestes faldilles tan curtes ni amb aquests escots, no ens haurien tocat el cul, ni les tetes, ni ens haurien arraconat en qualsevol carreró solitari tornant de festa.

Imagineu-vos-ho; i és aquest la MERDA de món on vivim les dones. Cada dia.

El mateix món on l’empresari Muñoz Molina es pren a broma la denúncia per agressió sexual de la diputada de Podemos al Parlament d’Andalusia, Teresa Rodríguez, a qui va intentar fer un petó mentre l’empenyia contra la paret. I després no tenia ni vergonya de sortir a donar la cara, tan tranquil ell, enmig dels jiji i els jaja, ben orgullós del seu comportament, perquè clar, era una brometa. Qui no vol que un home que et duplica o triplica l’edat et vulgui fer un petó? No fa ni punyetera gràcia.

El mateix món on el Codi Penal penalitza més un robatori amb violència que una agressió sexual. Ja li van recordar a la Maria Rovira quan va denunciar una agressió sexual quan tornava a casa i el Mosso que li va dir que “un intent de furt amb violència era un delicte més greu que l’agressió”. I després ens demanen que denunciem? Que passem la vergonya de dir que ens han grapejat sense consentiment?

El mateix món que no pot evitar que les dones seguim morint com a mosques assassinades a mans de companys, excompanys, parelles, exparelles… Aquest any ja en són 44. 44.

El mateix món on el 2016 es van registrar almenys 1.127 agressions sexuals amb penetració, això vol dir 3 al dia, una cada 8 hores. A Espanya es produeix una agressió sexual cada hora i mitja. Sumeu-li les agressions sexuals sense penetració i aquelles que no són denunciades. La xifra és esfereïdora.

El mateix món on la meitat de dones europees –62 milions– ha patit alguna vegada assetjament sexual. Mentrestant, gairebé un terç dels homes europeus justifica l’abús sexual sota determinades circumstàncies.

El mateix món on poden sortir cada dia per la tele anuncis que cosifiquen les dones, les sexualitzen, on es fa apologia de la cultura de la violació sense cap mena de pudor.

El mateix món hi ha programes de televisió com El Hormiguero d’Antena 3 o Mi casa es la tuya de TVE que retransmet em prime time tot tipus d’escenes degradants per a les dones, per posar només alguns exemples. Ja té nassos haver d’aguantar per la televisió pública a Bertín Osborne preguntant a la cantant Malú: ¿Con lo bien costeá que estás tú, y sin novio?”,  i a la Sara Carbonero: “Tú que eres la que sabe, ¿cómo ves esas patatas?” mentre entrevistava el seu marit, Iker Casillas, sobre la seva professió. Però qui s’emporta la palma és Pablo Motos, que té el rècord de preguntes idiotes i actitud masclista, especialment amb les seves convidades. L’última perla: fer-li un petó a la cantant Anastasia sense previ avís, cosa que a ella sembla no fer-li massa gràcia. També va ser sonat quan li va preguntar a les actrius de Las chicas del cable si sabien ballar regeatton, o perrear, mentre feia comentaris sobre el físic de les actrius que havien acudit al seu programa per promocionar la sèrie que estrenava Netflix. Lluny de rebre cap amonestació per part de la cadena ni de retractar-se dels seus comentaris, el seu programa gaudeix d’un Premi Nacional de Cultura. Així ens va.

I aquests només són alguns dels exemples del que CADA DIA es pot veure a la televisió en l’horari de màxima audiència, contribuint a aquest caldo de cultiu de la cultura de la violació. Sense cap mena de conseqüència. Queda impune. Cap sanció. Al 2013 Espanya era l’únic país de la UE que no tenia cap Consell de l’Audiovisual. Què tal si es crea un organisme que contribueixi a erradicar el masclisme dels mitjans de comunicació? Que veti anuncis degradants per a les dones? Que foti una multa al Pablo Motos cada vegada que surti de la seva boca un comentari masclista? Una multa exemplar i proporcional al seu sou, a les audiències del programa i a la seva publicitat. Que segueix igual? Un dia sense programa. I a la tercera, targeta vermella i inhabilitat per un període de temps per a seguir presentant programes de televisió per fer apologia del masclisme. Per què ens escandalitza si algú surt per la televisió fent comentaris propis de l’extrema dreta i, en canvi, vivim amb certa normalitat que a tota hora hi hagi programes que atempten directament contra les dones? On està el límit de la llibertat d’expressió? Canviar de model i imposar sancions voldria dir tocar interessos empresarials i publicitaris i ves! aquestes coses de dones potser no s’ho mereixen.

No només calen lleis. El paper ho aguanta tot. Calen recursos. I molts. Per evitar que energúmens com els de “La Manada” puguin fer el que han fet i, a sobre, lluny de penedir-se’n, fins i tot es defensin espiant la víctima. Calen molts recursos perquè no es produeixin aquests judicis paral·lels on la víctima pot semblar que en té part de culpa. Calen molts recursos per canviar aquest món. Les dones no podem viure així. El dolor és insuportable.

 

Autor/Autora

Júlia Brosa

Directora de Treball

Articles publicats : 12

Deixa el teu comentari

Scroll to top