Idees per a una estratègia transformadora Revisat per Revista Treball a . En les darreres dècades, les esquerres socials i polítiques han deixat d’elaborar i discutir sobre les línies estratègiques transformadores. A continuació aport En les darreres dècades, les esquerres socials i polítiques han deixat d’elaborar i discutir sobre les línies estratègiques transformadores. A continuació aport Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Idees per a una estratègia transformadora

Idees per a una estratègia transformadora

Idees per a una estratègia transformadora

En les darreres dècades, les esquerres socials i polítiques han deixat d’elaborar i discutir sobre les línies estratègiques transformadores. A continuació aporto algunes idees per tal de contribuir a la reactivació d’aquest necessari debat.

Les catàstrofes socials i mediambientals poden ajudar a l’extensió de les actituds cooperatives i solidàries de les persones, de l’acció col·lectiva progressista i de les idees ecosocialistes, però aquestes situacions extremes també poden afavorir la mobilització conservadora i les opcions autoritàries. A més, les catàstrofes altament destructives poden obstaculitzar la construcció d’una societat ecosocialista i democràtica. Per tant, les esquerres transformadores no sols han de promoure la mobilització social i política sinó també l’aprovació de lleis i polítiques públiques orientades a l’eliminació de les causes de les catàstrofes socials i mediambientals.

Estem travessant una època de crisis i d’emergències diverses però també d’oportunitats de transformació social, econòmica, política i cultural. Convé entendre la transformació com un procés continu i de llarga durada, i valorar tots els avenços parcials que es puguin anar aconseguint. Les esquerres transformadores han d’elaborar programes de transició socioecològica i democràtica amb l’objectiu d’enllaçar les reivindicacions concretes que es reclamen davant les crisis i les emergències simultànies amb el projecte de socialisme ecològic, democràtic i en llibertat que propugnen. Aquests programes de transició han de donar sentit a les lluites actuals i dotar d’orientació al canvi global perseguit, i els seus continguts s’han d’incorporar a les lleis i a les polítiques públiques.

L’estratègia de transformació ha de combinar l’acció sociopolítica de base (als barris, empreses, centres d’estudi…), la potenciació dels moviments socials i del sindicalisme sociopolític de classe, la presència en els processos electorals i l’activitat en les institucions democràtiques de l’Estat (governs, parlaments, plens municipals…), i un treball de tipus cultural que potenciï les expressions crítiques i promogui les idees i els valors transformadors. La vida de les organitzacions de l’esquerra transformadora ha de girar al voltant d’aquestes diferents tasques estratègiques.

La possibilitat d’aconseguir canvis polítics, econòmics, socials i culturals profunds dependrà de la consciència política de la població, de la correlació de forces polítiques existent i de l’articulació d’un bloc d’esquerres amb voluntat transformadora. És per això que les organitzacions de l’esquerra transformadora han de contribuir al creixement i a l’enfortiment de les forces polítiques, socials i culturals progressistes i a bastir una aliança dels subjectes que poden estar interessats en els canvis esmentats, sobretot els que estan representants per l’ecologisme, el feminisme i el sindicalisme de classe. Els subjectes principals de la transformació han de ser els que poden garantir la supervivència de la humanitat i la vida en el planeta: els treballadors i treballadores que produeixen béns i serveis, les persones que dediquen una gran part del seu temps al treball domèstic i de cura, i el sector de la població compromès amb la preservació de la biodiversitat i del medi ambient. Però també cal aconseguir la implicació de la gran majoria dels moviments socials, de la joventut progressista, del món acadèmic, dels professionals de la comunicació i dels diferents sectors culturals. Es tracta d’articular un projecte constructiu plural basat en la unitat d’acció per impulsar les transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals. Aquesta aliança de subjectes transformadors s’ha de concretar en els diferents espais d’actuació política, social i cultural (barris, pobles, ciutats, centres de treball, d’estudi, d’investigació i de creació…).

Els partits polítics de l’esquerra transformadora han de ser organitzacions de lluita i de govern. Els seus membres han de participar activament en les mobilitzacions polítiques i socials de caràcter progressista, en les organitzacions dels moviments socials, en el sindicalisme de classe, en l’activisme que es desenvolupa des d’Internet, en les associacions de mares i pares, en les associacions de veïns i veïnes, en experiències d’economia alternativa (cooperatives de consum, finances ètiques…) i en diferents espais de trobada i activitat (ateneus, centres socials i culturals, casals de joves…). I s’han d’esforçar per obtenir el suport electoral necessari per governar, sols o en coalició, les institucions de l’Estat o per exercir una tasca d’oposició amb capacitat d’incidència. Les majories electorals poden permetre la configuració de governs que intensifiquin la pressió democràtica enfront de les dinàmiques negatives del capitalisme, que aprovin de manera continuada reformes polítiques, econòmiques, socials i culturals, que promoguin la construcció d’una democràcia representativa regenerada amb mecanismes de democràcia participativa i directa, i que dediquin esforços a la difusió de les idees i els valors transformadors. Exercir el govern de les institucions de l’Estat, aprovar i posar en pràctica lleis i polítiques públiques progressistes són elements clau per aconseguir la transformació. Entre la població ha crescut la consciència sobre l’existència d’una emergència climàtica i d’una crisi social profunda. A més, durant els darrers anys s’han produït mobilitzacions massives de protesta per les conseqüències negatives de les crisis i emergències simultànies que estem patint. Les esquerres transformadores han de fer un treball polític orientat al creixement i a la consolidació d’aquestes idees crítiques i mobilitzacions, procurant que tinguin una dimensió política transformadora, i han de dedicar una bona part dels seus esforços a l’elaboració de propostes i a la tasca de concretar-les en lleis i polítiques públiques per tal de trobar les millors solucions als greus problemes del temps present.

Un dels reptes de les esquerres transformadores és aconseguir connectar més i millor el treball polític que es fa des de les organitzacions dels moviments socials, el sindicalisme sociopolític i les institucions democràtiques de l’Estat. En aquest sentit, es poden apuntar algunes iniciatives que es podrien posar en marxa: de totes les propostes que es plantegin a les institucions de l’Estat, es podrien seleccionar algunes de les principals i al voltant d’elles fer un treball pedagògic, procurant que siguin conegudes per la societat i puguin ser debatudes; a tots els àmbits territorials i sectorials s’hauria d’intentar articular una xarxa de col·laboració regular entre els càrrecs electes (diputats, alcaldes, regidors…) i representants de les entitats i grups socials, culturals i professionals existents. El treball institucional ha de connectar amb les lluites per la millora de les condicions laborals i de vida de les persones. Els partits de l’esquerra transformadora han de traslladar a les institucions democràtiques de l’Estat i intentar plasmar en lleis i polítiques públiques les demandes dels sectors socials i culturals als quals aspiren a representar.

Els partits de l’esquerra transformadora han de formar part del sistema democràtic perquè s’han de presentar a les eleccions a través de diferents candidatures i disposar de representants que actuïn en les institucions democràtiques de l’Estat, però han d’aspirar a una regeneració i a una millora substancial de la democràcia existent, eliminant les seves patologies, aconseguint que sigui participativa, que es converteixi en republicana i que garanteixi els drets socials i l’existència material de les persones com a condició imprescindible de la seva llibertat. Han d’entendre la democràcia com un projecte en construcció permanent. La lluita per una democràcia representativa regenerada, complementada amb mecanismes de democràcia participativa i directa, ha de ser un element central del projecte de transformació. Això també ha d’implicar una democratització dels grups polítics i socials que promouen la transformació. L’objectiu és que des de les institucions democràtiques de l’Estat, des dels mitjans de comunicació, des del món acadèmic, des dels sectors culturals i des dels partits polítics, els sindicats de classe i les organitzacions dels moviments socials s’estimuli l’organització i la participació política del conjunt de la població.

Les esquerres transformadores han de desenvolupar un treball polític de tipus cultural amb el propòsit d’aconseguir que les seves principals idees i valors (llibertat, igualtat, solidaritat, justícia social, democràcia, preservació del medi ambient, consum responsable…) esdevinguin hegemònics en la societat i que això permeti concretar-los en lleis i polítiques públiques de tal manera que vagin configurant el socialisme ecològic, democràtic i en llibertat al qual aspiren. El seu objectiu ha de ser la construcció d’una majoria social favorable a la transformació ecosocialista, feminista i democràtica que preconitzen. La seva opció ha de ser avançar en la transició al socialisme ecològic, democràtic i en llibertat a través de les vies democràtiques i no violentes. La política comunicativa de les forces socials i polítiques transformadores ha de ser un element essencial per aconseguir l’hegemonia en la societat. Per desenvolupar una política comunicativa influent cal enfortir els instruments i els canals existents i construir-ne de nous.

Les esquerres transformadores han de proclamar que els canvis que són necessaris per configurar una societat socialista, ecològica, democràtica i en llibertat han de comptar amb el suport de la gran majoria de la població i s’han d’aconseguir a través de les vies democràtiques, de la utilització de formes d’acció col·lectiva no violentes i de la practica de la desobediència civil no violenta davant les lleis o les decisions polítiques i econòmiques injustes. En el cas que es produeixi una reacció armada i violenta per part de sectors de l’aparell d’Estat que pretenguin impedir les transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals impulsades des de les institucions democràtiques de l’Estat, les esquerres transformadores han de considerar legítima la defensa de la democràcia a través de la mobilització popular i l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

Les esquerres transformadores han de posar en relleu que els canvis polítics, econòmics, socials i culturals seran possibles i es podran consolidar si van acompanyats de la transformació de les persones. Cal una revolució de valors i un canvi profund dels comportaments. La transformació de les persones és una condició necessària per anar construint una societat amb valors progressistes. Les organitzacions de l’esquerra transformadora s’han de comprometre a mantenir una pràctica coherent amb els seus ideals i a dedicar esforços per aconseguir que els seus membres mantinguin un tipus de vida ecologista i no consumista, eradicant les actituds masclistes, dedicant temps suficient a la cura dels familiars i els amics que ho necessitin, sent responsables en l’ús dels espais i els serveis públics, i practicant la solidaritat i l’ajuda mútua.

 

Autor/Autora

Enric Prat Carvajal

Historiador

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top