I desprès de comptar-nos, què? Revisat per Revista Treball a . Un dels arguments més utilitzat per les persones que defensaven el caràcter plebiscitari de les eleccions autonòmiques del 27S era que serviria per comptar qui Un dels arguments més utilitzat per les persones que defensaven el caràcter plebiscitari de les eleccions autonòmiques del 27S era que serviria per comptar qui Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » I desprès de comptar-nos, què?

I desprès de comptar-nos, què?

I desprès de comptar-nos, què?

Un dels arguments més utilitzat per les persones que defensaven el caràcter plebiscitari de les eleccions autonòmiques del 27S era que serviria per comptar qui estava a favor de la independència i qui hi estava en contra ja que, deien, no ens havien deixat fer un referèndum legal. Deixo ara de banda el contrasentit flagrant que implicava parlar de plebiscit i no comptar els vots sinó els escons ja que m’allargaria massa. Tanmateix, era prou evident que entre les candidatures que es presentaven a les eleccions n’hi havia dues, CSQEP i UDC, que plantejaven com a requisit previ a qualsevol procés d’independència la realització d’un referèndum legal i acordat i, conseqüentment, entre els seus votants hi podia haver tant vots favorables a la independència com vots a favor de solucions federals o confederals pel que fa al futur polític de Catalunya i Espanya. I tan era així que al llarg de la campanya aquestes dues candidatures eren criticades pels independentistes com a arrenglerades en el ”no” i ja la mateixa nit electoral, a la vista dels resultats, passaven a completar el nombre insuficient del “sí”. No té cap mena de sentit l’especulació sobre les autèntiques intencions dels votants de cada partit en les darreres eleccions, ja que eren unes eleccions i no un referèndum, i tothom coneix algú que va votar una opció o una altra no precisament per la dicotomia entre el sí i el no, sinó per altres raons personals o polítiques. Hem votat, doncs, però els números no surten pel que fa als vots i, sembla, tampoc gaire pel que fa als escons. Seguim sense saber quants independentistes hi ha a Catalunya i es va obrint camí, entre molta gent i entre les forces polítiques, la proposta d’ICV: només un referèndum ens permetrà conèixer la voluntat de la ciutadania.

Ara bé, com ja vaig pronosticar la nit electoral, l’endemà del 27, és a dir el 28 i molts i molts dies després, fins i tot un mes o dos o tres, el que tenim és la paràlisi. Una paràlisi molt greu que es suma a la llarga etapa del darrer govern de la Generalitat on han privat per damunt dels problemes de la gent les “astúcies” i els interessos partidistes i que no permetrà afrontar els reptes del present i del futur. És necessari, doncs, que el grup parlamentari de CSQEP, immediatament després de la constitució del nou Parlament, presenti les propostes en defensa de les persones que hi havia en el programa i que obligui a tots els grups a clarificar la seva posició. No és que no es puguin perdre divuit mesos, és que no es pot perdre ni un dia més.

El referèndum s’ha de fer, però estaria bé que deixéssim de somniar truites, que tothom digui les coses pel seu nom i que siguem conscients que es necessitarà temps, diàleg i negociació per arribar-hi

Autor/Autora

Eulàlia Vintró

Membre del Consell Nacional d'ICV

Articles publicats : 34

Comentaris (5)

  • Avatar

    Pere

    Potser que, a més de mirar la palla en l’ull aliè, ens aturem a contemplar la biga en el propi.
    El resultat desastrós de la coalició Catalunya Sí Que Es Pot en les recents eleccions parlamentàries catalanes ens hauria de fer reflexionar i rectificar decididament, abans que no sigui massa tard.
    L’aliança amb Podemos ens ha restat, més que no pas sumat. Iniciativa per Catalunya, que es pretén -o pretenia- l’esquerra verda i nacional, ha culminat un procés de desnacionalització i sucursalització a mans d’una força política espanyola de trajectòria i de futur una mica dubtós. Aquest procés es va iniciar pels volts del 9N de l’any passat, en què, després de massa vacil·lacions, ICV va saber detectar finalment on residia la reivindicació progressista i democràtica. Però la marxa enrere en l’assumpció de la realitat nacional catalana no es va pas aturar. Les ambigüitats ens han passat factura i molts electors nostres se’ns han girat d’esquena.
    No voldria que ICV acabés ocupant el lloc -força més petit- del PSC-PSOE d’altres èpoques, guerrisme inclòs. L’evolució del vot que hem rebut apunta, no obstant, en aquesta direcció.
    Si de debò ens creiem que volem formar part de l’esquerra d’aquest país i continuadors del millor de la nostra tradició, caldrà que trobem vies de confluència amb les altres esquerres catalanes.
    Està molt bé teixir aliances amb forces polítiques espanyoles i europees, però em temo que ho hem confós amb la simple dependència. ICV ha estat molt generosa en aquest procés de confluència i ha estat molt mal retribuïda: hem donat -i cedit- molt a canvi de massa poc.
    Cal revisar els termes de l’aliança amb Podemos abans de la pròxima cita electoral de desembre, si no volem continuar perdent-hi bous i esquelles.
    Res no fa pensar que el pròxim govern espanyol autoritzarà ni acordarà un referèndum a Catalunya. Fiar-ho tot a la carta de Podemos té aquests inconvenients: el temps va posant en el seu lloc aquesta formació política massa incipient i massa poc estructurada.
    Si al congrés de la primavera vinent no renovem a fons direcció i estratègia, ICV té els dies comptats com a projecte polític autònom.

    Respon
  • Avatar

    Joan Botella

    Per què publiquem rèpliques (diguem-ne caritativament així) anònimes, com la del tal Pere?

    Respon
  • Avatar

    Pere

    Les invocacions, embolcallades de menyspreu caritatiu, a la censura d’opinions que no agraden, semblen més pròpies d’altres temps.
    Només em represento a mi mateix i el que vull és prendre la paraula de forma clara, lliure i, per descomptat, respectuosa, en un assumpte que ens importa a tots i que reclama una anàlisi a fons i una reacció decidida.

    Respon
    • Avatar

      Exvotant d'ICV G.G.

      La intervenció de Podemos ha estat un desastre, els resultats d’ICV, també. La crida a la censura del Botella, lamentable – té alguna cosa a veure amb l’Ana Botella?

      Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top