I ara, què? Revisat per Revista Treball a . Sens cap mena de dubtes, ja és hora de fer balanç d’això que hem acordat denominar procés sobiranista; amb el ben entès que no improviso res, sinó que el que se Sens cap mena de dubtes, ja és hora de fer balanç d’això que hem acordat denominar procés sobiranista; amb el ben entès que no improviso res, sinó que el que se Rating: 0
Esteu aquí: Home » Cartes dels lectors i les lectores » I ara, què?

I ara, què?

Sens cap mena de dubtes, ja és hora de fer balanç d’això que hem acordat denominar procés sobiranista; amb el ben entès que no improviso res, sinó que el que segueix és conclusió d’altres articles meus. Diguem-ho de bell antuvi: si del que es tractava era de fer una campanya d’agitació i conscienciació independentista, ha estat tot un èxit, en aquest sentit cal felicitar els qui s’hi han lliurat en cos i ànima; però si del que es tractava era de crear les condicions perquè els ciutadans de Catalunya votessin per tal de desencallar la situació d’atzucac en la qual es troba l’autogovern català, ha estat un desastre, amb errors de pissarra.

Efectivament, la independència s’ha transformat per a molta gent en quelcom que considera té a la punta dels dits o quasi. Ha estat present en la vida catalana d’una forma abassegadora durant els darrers dos anys: tres mobilitzacions impressionants que diuen molt dels seus organitzadors, desenes d’estelades hissades per ajuntaments d’arreu de Catalunya, centenars de tertúlies als mitjans de comunicació, desenes de llibres, molts dels quals ja donen per fet això de la independència i, com a rerefons, el tricentenari, amb un anunci que veiem dia sí i dia també a TV3 que ens diu que “Ara, la història ens convoca”, malgrat que la història, com recordava en un article recent l’historiador Andreu Mayayo, no ens convoca a res, a no ser que es tracti de la història sagrada. Tot un èxit, doncs.

I de la consulta, què? Primera enganyifa: voler fer creure a la gent que es tracta d’una votació normal en un país normal. Res més lluny de la realitat. Tot el contrari, es tracta d’una votació excepcional no prevista en el nostre ordenament jurídic, ni en el de pràcticament cap altre país. Els dos únics referents homologables que tenim són Quebec i Escòcia, amb característiques i processos ben diferents i amb resultats ja coneguts. Errada de manual: anar a Madrid amb un paquet tancat, amb la pregunta i la data ja concretada. Recordem que Edimburg i Londres van estar negociant un llarg període de temps per acordar-ho tot: pregunta, data i cens electoral. Ja sé que se’m dirà que Madrid no vol parlar de res. Cert. Però aquesta ja era una premissa de sortida i no pas d’arribada. No calia posar-los-hi més fàcil. Segona errada, aquesta amb mala fe: una pregunta que, com va dir un polític català, és un vertader nyap. On queda el vot dels qui volen una sortida federal? Per força se’ls obliga a votar en negatiu en segona instància. Quan el portaveu del govern de la Generalitat diu que es votarà i es guanyarà, a qui es refereix? La pregunta està pensada només per a una única resposta. Ras i curt: en aquest procés s’ha jugat amb cartes trucades. Per altra part: qui creu, suposant que es fes la consulta, que durant poc més d’un mes pot haver-hi una campanya equilibrada, amb igualtat d’oportunitats per a les diferents opcions, després de dos anys de discurs monolític i abassegador en un sol sentit (i deixo per a posteriors anàlisis el comportament dels mitjans públics catalans, ja han avançat alguna cosa alguns dels seus professionals). 

Ara, on som? Ja ho podem dir: en un atzucac que no ens permetrà votar. Un cop tancada aquesta fase, esperem que els nostres polítics estiguin, aquest cop sí, a l’altura de les circumstàncies. Esperem que, després de fer una anàlisi acurada del fet fins ara, ens proposin un nou full de ruta. Un full de ruta detallat, raonable i, si encara estem a temps, il·lusionant. Tenint en compte, però, que potser tot és possible, com deia el bo de Martí Pol, però que no tot és probable.

 

Jordi Casas
Membre de l’àmbit Cultura federal i dret a decidir

Autor/Autora

Jordi Casas

Agrupació d’ICV de Sant Cugat del Vallès

Articles publicats : 7

Deixa el teu comentari

Scroll to top