Història sagrada i romanticisme Revisat per Revista Treball a . L’espot publicitari del Tricentenari clou amb l’actriu Silvia Bel pregonant, tot mirant fixa a la càmera, el lema de la campanya institucional de la Generalitat L’espot publicitari del Tricentenari clou amb l’actriu Silvia Bel pregonant, tot mirant fixa a la càmera, el lema de la campanya institucional de la Generalitat Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Història sagrada i romanticisme

Història sagrada i romanticisme

Història sagrada i romanticisme

L’espot publicitari del Tricentenari clou amb l’actriu Silvia Bel pregonant, tot mirant fixa a la càmera, el lema de la campanya institucional de la Generalitat: “Ara la Història ens convoca”. La Història -si no és la Història Sagrada- no ens convoca a res, ja tenim prou feina els historiadors en establir la complexitat dels fets i en fer esment a la pluralitat de visions i d’interpretacions. La Història, a tot estirar, ens alliçona, ens ajuda a ser més crítics i a desempallegar-nos dels fonamentalismes de tot tipus. La grandiloqüència del lema obeeix, ben segur, a que els comissaris ( de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona) no són historiadors sinó publicistes i dels bons. En tot cas, la responsabilitat no és seva sinó dels que els han contractat.

De moment la Generalitat (Govern i Parlament) no ens convoca a l’acte institucional del Parc de la Ciutadella -que per voluntat del president Maragall prenia disseny d’Estat-  sinó al Fossar de les Moreres que, com diu la llegenda, no s’hi enterra cap traïdor (Rafael Casanova, tampoc). El conseller portaveu del Govern, Francesc Homs, rebla el clau subratllant: “Volem que sigui una Diada excepcional, una mirada romàntica al passat, per afermar-se en el present i projectar-se cap al futur”. La raó històrica deixa pas als sentiments i les emocions. D’aquí les proclames pujades de to del president Mas anunciant sense embuts l’arribada de l’hora gran, que recorda l’hora greu pronunciada pel president companys el 6 d’octubre de 1934.

Així, doncs, convocats per la Historia Sagrada, amarats de romanticisme i esperonats per un President lliurat a l’ètica de les conviccions tot bandejant l’ètica de les responsabilitats, no fa res estrany que els mitjans de comunicació, públics i privats, hagin aconseguit crear un clima d’efervescència total i absoluta, de clímax final, de caixa o faixa, de o rei o res, de lluita final, de fi de la Història…. Sense oblidar el paper ben galdós del Consell de Transició Nacional o, pitjor, del Consell de Garanties Estatutàries posant més rauxa que seny en l’anomenat procés. La voluntat política ho aguanta tot, la realitat política no. Tot és possible però tot no és probable.

La Volada de coloms del 9-N ens amaga la data clau del 24-M, les eleccions municipals. Aquesta sí que serà la mare de totes les batalles electorals d’aquest curs polític on, si no ho distorsiona la nova llei electoral (amb una nova picada d’ulls PP-CiU), es produirà un canvi profund en el mapa polític català i espanyol. CiU pot passar del pal de paller a simplement la palla.

Autor/Autora

Andreu Mayayo

Catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 32

Comentaris (4)

  • Avatar

    Friedrich Ebert

    “La voluntat política ho aguanta tot, la realitat política no. Tot és possible però tot no és probable.”
    Amb aquesta moral d’esclaus es normal que la esquerra hagi arribat a ser totalment marginals al parlament. ¡Ei companys nomes tenim 10 escons al parlament, sort que hi hem posat mes rauxa que seny!
    Aquestes al·lusions a que es impossible trencar l’estatus, al sentit d’Estat i a la realpolitik em fa dubtar de si estic llegint la revista de Iniciativa o una ponència del circulo eqüestre o la revista de foment de treball.

    Et desvetllaré una cosa super sorprenent: les forces institucionals que segons tu faran impossible el projecte independentista son les mateixes que faran descarrilar un projecte d’esquerres transformador.
    Molts, en aquest moments, no veieu amb mals ulls la intransigència, respecte la independència, d’aquestes elits estructurals de l’estat, perque coincideixen amb el vostre punt de vista nacional (o patriotisme constitucional com diu Rosa Diez).
    Però quant aquestes mateixes elits frustrin cap intent de canvi polític (ja estem veient el canvis en les lleis electorals) veurem si us fa tanta gracia i si seguiu fent acudits sobre seny i rauxa, masses efervescents i plebs manipulada pel club super3.

    Salut i moderació companys!!

    Respon
  • Avatar

    Roman

    Companys,
    aixó que diu l’Andreu no podria dir-ho ICV en veu alta?
    quina es la racionalitat de fer veure que hi haurà consulta quan tothom sap que no n’i haurà?
    com podrem criticar un procés que no duu enlloc si ni quan es clar que no duu enlloc ho volem reconeixer?
    perque hem de soportar lliçonetes de patriotisme d’ERC i les seves balconades que han fet que ningú els hagi votat fins que la generació que les va viure ha traspassat?
    Prou de la politica de la banya del cargol que s’amaga quan la toquen. Som qui som i la vergonya l’han de tenir els altres (i alguns ben grossa)

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top