Història d’una pèrdua de momentum Revisat per Revista Treball a . Entre tots els balls de números que s’han fet després de les últimes eleccions del 27 de setembre, hi ha una cosa que poca gent discuteix: els resultats de Cata Entre tots els balls de números que s’han fet després de les últimes eleccions del 27 de setembre, hi ha una cosa que poca gent discuteix: els resultats de Cata Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Història d’una pèrdua de momentum

Història d’una pèrdua de momentum

Història d’una pèrdua de momentum

Entre tots els balls de números que s’han fet després de les últimes eleccions del 27 de setembre, hi ha una cosa que poca gent discuteix: els resultats de Catalunya Sí Que Es Pot han estat decebedors. La coalició, que ha perdut dos escons respecte els 13 que tenia Iniciativa sola el 2012 tot i haver afegit diverses formacions en la candidatura, s’ha quedat en una decebedora quarta plaça per darrere del, fins fa poc, agònic PSC.
Tot i que els números són certament decebedors, cal vigilar amb fer lectures massa de broca grossa sobre el que ha passat. Tenint en compte el caràcter plebiscitari que molts ciutadans van creure que les eleccions tenien, que una candidatura sense posició clara en l’eix hagi aconseguit gairebé un 9% dels vots és, fins i tot, sorprenent. A l’hora d’avaluar els resultats és important tenir en compte com ha canviat el context i entendre que l’escenari en el que es troba la coalició entre ICV i EUiA el 2012 és diferent del que es troba CSQP el 2015, entre altres coses perquè la carta del referèndum ha perdut força i el debat s’ha tensat molt. No obstant, després de les municipals, semblava que aquest escenari podia haver canviat precisament en favor de la confluència, generant unes expectatives de confluència d’esquerres que pogués mobilitzar grans sectors de població i situar-se com a principal oposició a la candidatura de Mas. Alguna cosa ha passat en els mesos que van des de juny fins al 27 de setembre que cal entendre per poder analitzar els resultats.

Barbet_Grafic_1

Les dades dels baròmetres fets per l’empresa d’enquestes GESOP ens mostren que des de juny CSQP no aguanta entre cap dels grups nacionals. En termes relatius la caiguda és generalitzada. No obstant, en termes absoluts, la caiguda és més forta allà on la coalició era més forta al juny. És a dir, entre aquells ciutadans que es consideren tan catalans com espanyols o mes espanyols que catalans. També entre aquells amb sentiment espanyol dominant la caiguda també es força notòria, sobretot si tenim en compte el pes que hi tenia Podemos al febrer (ICV-EUiA ja era dèbil llavors). Entre els que només es senten catalans, en canvi, ni ICV, ni Podemos ni la confluència mai han aconseguit tenir-hi un pes rellevant. Ni tan sòls al juny en ple momentum s’aconsegueixen suports d’aquests sectors.

Barbet_Grafic_2

Si enlloc d’identitats nacionals tenim en compte preferències per la independència la fotografia és similar. La caiguda, en termes absoluts, és especialment gran entre els electors no independentistes, ja que és aquest el grup en el que s’era més fort al juny. Després de l’estiu, però, els nivells de suport queden molt per sota del que aconseguien les dues forces per separat al febrer. A més, la caiguda entre els no independentistes és acompanyada per una pèrdua del pes que es tenia entre els independentistes.
Resumint, la coalició entre les dues forces va aconseguir una simbiosi perfecta just després de les eleccions municipals, fent que, no només es dominés força clarament entre els sectors no independentistes, sinó que, és fes sense perdre la influència (sempre limitada, s’ha de dir) que es tenia entre els independentistes i els votants amb identitat catalana exclusiva. Aquesta simbiosi perfecta sembla trencar-se al setembre, fent que es perdi la gran influència que es tenia fora del bloc sobiranista al mateix temps que es perd el poc espai que es tenia entre el sobiranisme.
Entendre els motius d’aquestes dinàmiques no és fàcil si, de nou, es volen evitar els anàlisis de broca grossa. Elements com el lideratge, la estratègia errant de la campanya en el tema nacional o la creació d’una candidatura independentista amb Romeva al capdavant poden explicar part dels problemes. No obstant, crec que hi ha un tema que explica molt clarament la caiguda en les enquestes: la imposició de l’eix nacional per sobre el social, al setembre, a diferencia del que s’havia aconseguit al juny. No és fàcil saber si aquesta imposició s’ha degut a errors de campanya, encerts de les campanyes rivals o al fet de que en unes eleccions al parlament català el tema nacional era més difícil d’evitar que en unes eleccions locals. El que sí sembla clar és que la dinàmica ha acabat perjudicant clarament les expectatives electorals que la confluència d’esquerres tenien abans de l’estiu, limitant el seu poder per dominar entre els sectors més contraris a l’independentisme al mateix temps que es perdia la poca força que es tenia entre l’independentisme.

Autor/Autora

Avatar

Politòloga, estudiant de doctorat a la Univ. of Leicester

Articles publicats : 11

Deixa el teu comentari

Scroll to top