“Hauries d’anar més discreta i així els nois no et molestaran” Revisat per Revista Treball a . El Marc mira l’escot de la Berta, fa un gest de tenir calor i després amb la mirada suggereix al Pol que també li miri els pits. Ell ho fa, i per censurar-lo li El Marc mira l’escot de la Berta, fa un gest de tenir calor i després amb la mirada suggereix al Pol que també li miri els pits. Ell ho fa, i per censurar-lo li Rating: 0
Esteu aquí: Home » 2016 » “Hauries d’anar més discreta i així els nois no et molestaran”

“Hauries d’anar més discreta i així els nois no et molestaran”

“Hauries d’anar més discreta i així els nois no et molestaran”

El Marc mira l’escot de la Berta, fa un gest de tenir calor i després amb la mirada suggereix al Pol que també li miri els pits. Ell ho fa, i per censurar-lo li tira una bola de paper. Comença la classe. La Coralina, la cap d’estudis i professora d’Història de l’Institut Àngel Guimerà de la sèrie “Merlí” de TV3, atura la lliçó per dirigir-se a una alumna: “Berta, no et refredaràs?”. Cara de circumstàncies. “No” dubitatiu d’ella. “Si ara vas mig despullada, com deus anar en ple mes d’agost?”. “Jo vaig com vull”, es defensa. “Ja, ja, però entén-me, necessito que els teus companys estiguin més pendents del trienni liberal que del teu escot”. Xiulets, els peripatètics es miren els uns als altres, alguns riuen descaradament, d’altres posen cara d’incrèduls. Fi de l’escena.

I així, com qui no vol la cosa, ja ens han colat, a nosaltres i als milers d’adolescents noies i nois que segueixen la sèrie –que fins i tot s’han organitzat per intentar que la cadena avanci la seva emissió perquè comença massa tard– un missatge que té un clar rerefons masclista. O sigui, que la gran aportació de la professora és dir-li a una noia que no pot anar vestida d’una determinada manera per no despistar els nois. Pobrets. Entraria en la mateixa lògica de l’argument que utilitzen alguns després d’una agressió masclista: és que anava provocant. Comencem bé.

En una altra escena, la Berta es troba amb la professora, ara en privat. “M’han dit que em buscaves”. “Passa”. La mira de dalt a baix i comprovant que va més tapada, li diu: “Ara m’agrades. Camisa”. “No me l’he posat perquè m’ho diguessis tu”. “Només faltaria, tu tens el teu propi criteri. Com ha de ser. Mira, t’he fet venir perquè em va saber molt greu”. “Vale”, diu ella, celebrant que potser la Coralina ha vist que s’ha passat tres pobles. Però no… li etziba: “Em va saber molt greu que vestissis d’aquella manera. Com t’ho diria… les dones tenim una cosa que agrada molt, que és una màgia que no tenen els homes. I quan vaig veure que anaves tan lleugera de roba vaig pensar: ‘aquesta noia ha perdut la màgia’. I com que tampoc ets gaire brillant en els estudis, doncs….”. Perdre la màgia per una samarreta, sí. Allò que ens han dit sempre que hem de ser més subtils, que als nois no els agrada que anem d’escalfabraguetes. Als nois. Però ella, es defensa: “Per què??? Que no veus que no em pots parlar així?! No ho veus?”. “Berta, miro per tu. Vas de líder entre les noies. Ets la que més lliga, la que sucumbeix davant els nois -la que SU-CUM-BEIX-. Els hi poses massa fàcil. Fes-te valdre. Tu creus que és just donar aquesta imatge de tu mateixa? Encara ets a temps de no vendre’t la dignitat”. “Jo no em venc la dignitat”. “Mira, un institut és una petita societat. Si en aquesta societat, tu et mostres de manera provocativa, els nois et prenen pel que no ets. M’explico? Hauries d’anar més discreta i així els nois no et molestaran. Estaràs més calmada. I com més calma, més facilitat per concentrar-te en l’assignatura. Entens l’equació?”. Fi de l’escena. Cara de perplexitat de la Berta. I meva.

Comprem com a normal que una professora digui a la seva alumna com ha de vestir perquè els homes no la vegin només com a un tros de carn? És així com se suposa que ens hem de fer valdre les dones, no ensenyant més del que toca perquè ens respectin? Per estar més tranquil·les?  És aquest el missatge que ens vol vendre la sèrie? Si ho és, ja em sembla greu. Però si no ho és, també, perquè clarament és el que aconsegueix.

Seguim, que el comentari de la profe va ser un dels eixos sobre els quals va girar tot el capítol i va portar cua. “I tia, per què no li has dit res?”. “Jo que sé… no esperava que em digués això. Cabrona!. “T’ha dit puta. Amb d’altres paraules però t’ho ha dit.” “Ensenyo Massa?” “No tia, cadascú va com vol”, comenten la Tània i la Berta. S’ho miren dos altres personatges, l’Ivan, que en l’anterior temporada patia agorafòbia, i l’Oliver, un personatge obertament gay. “Com s’ha cebat la Coralina amb la Berta…”. “A mi m’ha fet gràcia”. “Doncs a ella no li ha molat gens que riguessis. Després et queixes que la Berta et fot mocs”. “Ui sí, estic molt preocupat per caure-li malament a la Berta”. “Què passa, que t’agrada?”. “Què dius, tio? No em liaria amb aquesta tia ni de conya!”. “És que jo ni m’havia fixat que anava vestida així”. “Ja, ja m’ho imagino”, diu ell foteta al seu amic gai. “Però mira-la, tio… per un cop la Merkel té raó. Va en plan provocativa aquesta. Li mola fer-se la remolona amb tots els tios. Vale que no li hauria d’haver dit davant de tots, però mira com va? Sembla que torni de la disco! Que es tapi una mica o algo, no? Tampoc no cal presentar-se a classe amb aquest tetamen!”. Perquè ja se sap com anem totes a la disco, no? És difícil trobar tants tòpics en una mateixa frase. “Jo flipo!”. “Què passa, que et piques?”. “Ivan… no eres tu que l’any passat ho va passar tan malament perquè a classe se’n reien de tu?”. “No és el mateix! És bastant diferent, eh, capullo!”. “No, no és diferent! Estem parlant de respecte pels altres! I a mi m’agrada que els meus amics respectin la gent”. “Joder, Oliver”. “Vés-te’n a la merda. Ja en tinc prou amb aguantar la meva mare, que a sobre t’he d’aguantar a tu!”, diu per sort l’Oliver, l’únic home sensat que s’ha expressat en defensa de la Berta i, quina casualitat, no és heterosexual. Llàstima que hi afegeixi el comentari de la mare que, de nou, torna a reforçar la imatge de dona/mare dolenta, habitual en la sèrie. Però aquest ja seria motiu d’un altre article.

Portem 15 minuts de capítol i una dona que hi apareix ja ha estat qualificada de remolona, puta, fresca, lleugera de roba, poc brillant en els estudis… És difícil trobar tantes perles en tant poca estona. Però no van ser els únics a comentar l’episodi a classe. El Joan, el que se suposa que és el bon noi, també va ficar-hi cullerada en una conversa amb la Mònica quan ella li havia dit: “Com s’ha passat la Coralina amb la pobra Berta… ha fet una cara….”. “No sé com s’ho fa aquesta que sempre està ficada en algun merder”. Ja està, sant tornem-hi. La culpa és de la noia: el seu gran crim, portar una samarreta de tirants. I segueix, ell: “I tu vols fer el treball de recerca amb ella?”. Perquè clar, qui voldria fer un treball amb la fresca de la classe, la que es fica en merders, la que porta samarretes com si anés a la discoteca, la que va buscant guerra amb tots els homes que se li posen a tiro?

Si fos aquest l’únic cas pensaríem que mira, que tothom pot tenir un mal dia i els guionistes de la sèrie, també. Però no. Lamentablement Merlí, una sèrie d’èxit a “La Nostra”, peca sovint d’estereotips masclistes. Ho expliquen el sociòleg Andreu Ballús i el filòsof Eric Arnay en la revista Zena, que analitza productes audiovisuals des d’una perspectiva de gènere: “El més preocupant és que ni l’equip de creadors ni el públic semblen ser conscients, tot i les clares ambicions culturals i educatives de la sèrie, del masclisme que la permea. Al contrari, la sèrie és percebuda, aparentment, com un retrat acurat de certes realitats: de la mateixa manera que la conducta de Merlí en la sèrie queda justificada pel context esbiaixat, el fet que en la vida real totes aquestes conductes i estereotips siguin comuns fa que no siguin xocants quan apareixen en la sèrie. Però el fet que el masclisme sigui, efectivament, un problema estès en la societat (i sens dubte també en l’educació secundària i en la filosofia) no hauria d’impedir-nos veure quins relats els reforcen. La realitat és complexa i no es redueix a una posició, però una sèrie adopta un discurs de forma premeditada, i ha d’assumir responsabilitats pel contingut d’aquest discurs”.

I és aquí, en l’assumpció de responsabilitats, que TV3, la televisió pública, hauria d’assumir les seves, sobretot amb un problema, el masclisme i les seves derivades, que són una xacra per a la nostra societat. Arriba cada 25N i ens posem les mans el cap quan veiem amb impotència que el masclisme entre adolescents, lluny de disminuir incrementa cada any. Que els telèfons mòbils i Internet faciliten un context favorable per a l’assetjament. Que els homes segueixen matant les seves parelles i exparelles, per més esforços que s’esmercin en visibilitzar el problema. Per això no podem menysprear el paper que pot jugar la televisió i una ficció que a Catalunya l’inici de la segona temporada va comptar amb 577.000 teleespectadors i un 22,5% de quota de pantalla. Com bé assenyala la investigadora Maria José Massanet en la seva tesi doctoral “Representació mediàtica i interpretació adolescent de la sexualitat i la relació amorosa en la ficció seriada”, quan les sèries es basen en mites acceptats pels adolescents, es reforcen aquests mites i/o estereotips. En canvi, quan les sèries s’arrisquen i trenquen els estereotips, també posen en dubte les concepcions dels adolescents. Potser convindria que la televisió pública arrisqués una mica més en pro d’aconseguir la igualtat entre homes i dones en un públic tan sensible com els i les joves i adolescents.

Tota acció és poca quan es tracta de combatre la violència masclista.  Tota prevenció es queda curta. Exagerada!, pensareu alguns. Potser és que quan una es posa les ulleres liles, ja no hi ha manera de desempallegar-se’n, com de la pudor de tabac. Potser és que les causes de la violència masclista tenen mil arestes i una d’elles, sens dubte, és la perpetuació d’una determinada imatge de la dona i del que s’espera d’ella en la societat. Flac favor ens fa la sèrie “Merlí”: no només no contribueix a trencar els tòpics i els estereotips de gènere, sinó tot el contrari. Sí, és veritat que la sèrie ha servit per visibilitzar persones homosexuals amb la incorporació de dos personatges que ho són. Però, en canvi, cal que la televisió pública contribueixi a mantenir els discursos preestablerts sobre les dones?  Ens ho podem permetre com a societat? No estaria bé exigir-li una miqueta més?

 

Autor/Autora

Júlia Brosa

Directora de Treball

Articles publicats : 10

Comentaris (10)

  • Animal Vegetal

    Per què poses gai en cursiva i en anglès? Veig certa discriminació en aquest aspecte.

    Responder
  • anonima

    tia, què dius. és obvi, OBVI, que tots els comentaris crítics envers la Berta eren enfocats amb una llum negativa. no veus que en els pròxims capítols hi haurà quatre escenes moralistes i els qui l’han criticada seran castigats / hauran de retirar les seves paraules? i tu també t’hauràs de menjar aquest article amb patatetes

    Responder
  • Max

    No has entès res! El que fan és una critica de l’actitut de la Coralina. Deixa de mirar-te la sèrie des de una barricada.

    Responder
    • anonim

      Estic inmensament d’acord amb l’artícle, em vaig quedar de pedra amb l’escena, no podia creure el que les meves orelles sentien. D’altra banda, puc arribar a entendre la posició que dius Max, que es fa una crítica a la opinió de la Coralina, tot i que no tothom ho veu així, i a més, no deixa de transmetre certa violència bastant preocupant. Igualment, el que personalment també m’indigna molt és com presenten les figures femenines en aquesta serie: de segona i molt estereotipades.
      I quan finalment sembla ser que incorporen a UNA dona amb un paper fort (coralina), fins i tot capaç de fer-li la competència al Merlí, no tenen una idea millor que omplir les seves paraules amb un discurs super masclista. És inaguantable, és obvi que aquesta serie està plena de masclisme.

      Responder
  • Càtia

    I sí, cert això que apareixen dos homosexuals, però altra vegada homes, amb això també fica la pota Merlí. En el cas de les noies homosexuals hi ha una invisibilitat massa gran encara. Per quan un personatge femení homosexual?

    Responder
  • Càtia

    I una altra qüestió, perquè els alumnes negres no parlen mai? Són de segona, no són prou bons com els altres per donar-los-hi veu també?

    Responder
  • apa

    esteu pixant fora de test

    Responder
  • Jordi

    Discrepo obertament. Qui queda en evidència en aquest capítol és la professora per la seva actitud masclista. Crec que el guionista no deixa espai per al dubte sobre quina és la seva postura. I determinades actituds dels companys s’acosten a la realitat. Una realitat amb la qual no estic gens d’acord (que quedi clar, no sigui que em posin al mateix sac!) però realitat al capdavall. Embestir de manera indiscriminada amb tot allò que sigui ‘oficial’ o ‘públic’ no em sembla la millor manera de fer res. Una cosa és l’esperit crític i una altra de molt diferent és anar pel món amb una llauna de gasolina i un llumí.

    Responder
  • anònima

    La gràcia de la sèrie és criticar els estereotips otorgant als personatges unes facetes estereotipades. És un fet que s’usa habitualment en aquesta sèrie per a destruïr-lo posteriorment .. Crec que és força lògic. I evidentment el personatge de la Coralina és una dona que externalitza les injustícies que nosaltres veiem perquè té un conflicte intern amb el fill que no la deixa viure i es defensa com pot o com ha après..Penso que és una bona sèrie per moltes coses. Obvi que hi ha errors de guió i aquesta segona temporada arranca més flui a però hi ha temes que es tracten amb molta transparència i naturalitat, cosa que s’agraeix.

    Responder
  • Sara

    El que intenten a la sèrie és plasmar el què passa a la societat. No penso que sigui un missatge masclista el que s’intenta donar amb aquest seguit d’escenes. A la realitat aquesta mena de comentaris són habituals i és això el que suposo que vol transmetre el guionista/director. Més aviat és una crítica per tal de que els espectadors hi reflexionin.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top