Govern Plural d’Esquerres Revisat per Revista Treball a . Una de les peculiaritats d’Espanya és que el darrer període democràtic no ha tingut mai un Govern de l’Estat plural, format per diferents formacions polítiques. Una de les peculiaritats d’Espanya és que el darrer període democràtic no ha tingut mai un Govern de l’Estat plural, format per diferents formacions polítiques. Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Govern Plural d’Esquerres

Govern Plural d’Esquerres

Govern Plural d’Esquerres

Una de les peculiaritats d’Espanya és que el darrer període democràtic no ha tingut mai un Govern de l’Estat plural, format per diferents formacions polítiques. Fins i tot països amb sistemes electorals majoritaris, com el Regne Unit o França, han tingut governs de coalició a dreta i esquerra. Aquesta excepció acabarà, molt possiblement, el 28 d’abril. El proper Govern, ja sigui de dretes o d’esquerres, serà un govern de coalició.

No es tracta de l’alternança clàssica entre el centre-dreta i el centre-esquerra, cada vegada menys habitual en els països del nostre entorn. El dilema que té plantejat l’electorat és entre la involució reaccionària del tripartit de la dreta o l’avenç democràtic i social liderat per una majoria de govern plural, progressista i plurinacional.

Portem una dècada de crisi, una crisi profunda i estructural. El contracte social i el pacte constitucional, sobre els que es fonamenta qualsevol país, a Espanya estan trencats. Les polítiques d’austeritat, amb la reforma del 135 de la Constitució i la devaluació de les condicions de treball, provocada per les reformes laborals, van trencar el contracte social; la sentència de l’Estatut, la DUI i el 155 han dinamitat el pacte territorial.

El que està en joc aquestes eleccions és quina democràcia tindrem. Si governa el tripartit de la dreta, amb el seu programa neoliberal, antifeminista, autoritati i espanyolista, la democràcia patirà una degradació més profunda que la soferta els anys de Govern del PP. El neoliberalisme devalua les condicions de vida de les classes treballadores i mitjanes i  degrada la democràcia, l’exclusió social provoca exclusió política i enforteix, encara més, el poder de les elits econòmiques; el declarat antifeminisme del bloc reaccionari eixampla la desigualtat de gènere; l’autoritarisme redueix els drets i les llibertats i el seu descarat nacionalisme espanyol agreuja el conflicte català.

Per sortir de la crisi social i territorial en clau progressita cal una alternativa de govern basada en un nou contracte social verd i feminista, un Green New Deal. Un concepte que, per cert, fa anys que ICV utilitza i que ara nous lideratges com Ocasio-Cortez als EEUU i el creixement dels verds a Europa han posat de moda. Un programa per recuperar i eixamplar drets socials i civils, per fer la transició cap a un nou model energètic i productiu, creant nous llocs de treball en l’economia verda i l’atenció a les persones. I un nou pacte territorial que reconegui la realitat plurinacional d’Espanya, per resoldre de forma dialogada i en base al principi democràtic, el vot de la ciutadania, l’encaix de Catalunya.

Es poden donar també altres escenaris de risc, una majoria de PSOE i Ciutadans, es a dir un govern sense el PP però amb un programa molt semblant al que aplicaria el PP de Rajoy (no el de Casado) o el bloqueig permanent al que Puigdemont i Rufián volen sotmetre el Congrés, en la lògica del quan pitjor millor. Ambdues opcions són contraproduents i estèrils per resoldre la crisis social i territorial.

L’alternativa que En Comú Podem i l’espai del canvi a l’Estat han de liderar és la construcció d’una majoria plural, d’un govern compartit d’esquerres que mobilitzi l’electorat progressista.

Seria un error que plantejessim les properes eleccions amb el clàssic lema de “som la garantia que el Govern del PSOE farà polítiques d’esquerres”. No deleguem la governabilitat en el PSOE, l’espai del canvi ha de tenir una alternativa pròpia: un Govern plural, en el que serem un actor protagonista amb el PSOE i altres forces que s’hi vulguin sumar. La viabilitat d’aquesta fórmula de govern dependrà del suport que tingui l’espai del canvi, perquè el PSOE no té un posicionament clar i l’independentisme va al Congrés a bloquejar.

Una alternativa per traslladar al govern de l’Estat l’experiència dels ajuntaments del canvi. Una alternativa per aturar les dretes, amb qui cal confrontar amb un model de societat obert, radicalment democràtic, igualitari, feminista, verd, plurinacional i no amb crides retòriques a fronts antifeixistes. Una alternativa que disputi al PSOE el lideratge del canvi, amb propostes avançades que desbordin els límits de Sánchez, que són els límits que té bona part de la socialdemocràcia europea: l’impuls del canvi acaba quan es toquen els interessos de les elits econòmiques, i d’aquí el rebuig del Govern a impulsar una banca pública, limitar els preus dels lloguers o derogar la reforma laboral.

Aquesta darrera legislatura hem demostrat, amb la moció de censura i l’Acord de Pressupostos, lideratge polític i capacitat d’arribar a acords amb les forces progressistes. Per aturar les dretes i guanyar una majoria de Govern progressista que impulsi un canvi de debò cal voluntat unitària i ambició programàtica.

Autor/Autora

Josep Vendrell

Diputat d’En Comú Podem al Congrés

Articles publicats : 9

Deixa el teu comentari

Scroll to top