El gènere fluid i la construcció social del gènere Revisat per Revista Treball a . Tant els estudis de gènere com la teoria queer discuteixen les identitats de gènere clàssiques (masculí i femení), desvelant el seu caràcter cultural, reformula Tant els estudis de gènere com la teoria queer discuteixen les identitats de gènere clàssiques (masculí i femení), desvelant el seu caràcter cultural, reformula Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » El gènere fluid i la construcció social del gènere

El gènere fluid i la construcció social del gènere

El gènere fluid i la construcció social del gènere

Tant els estudis de gènere com la teoria queer discuteixen les identitats de gènere clàssiques (masculí i femení), desvelant el seu caràcter cultural, reformulant nous processos d’identificació i diferenciant-les de la diversitat de preferències sexuals.

Així, les categories “sexe” (home, dona), “gènere” (masculí, femení) i “objecte de desig” (homosexual, heterosexual), no són estanques, sinó un continu en el qual tots els éssers humans ens situem independentment del sexe assignat en néixer i de forma diferent al llarg de la vida. És en aquesta lògica que s’insereix el gènere fluid.

Partim de la tesi que la identitat de gènere, que té a veure amb el fet d’identificar-se com a dona o com a home i comportar-se, performar com a tal, és una construcció social i, per tant, no és un aspecte determinat genèticament o biològicament. Tal i com apunta Butler (2002), el gènere és conseqüència d’un sistema coercitiu que s’apodera dels valors culturals dels sexes biològics. És una forma de representació i aproximació.

Des del moment de néixer ens socialitzem (a casa, a l’escola i a través dels mitjans de comunicació) entre dues formes diferents i antagòniques de ser, viure i comportar-nos en base al sexe i el gènere: la masculina i la femenina.
La masculina té a veure amb la rudesa, el color blau, la no-demostració dels sentiments, els cossos musculats, etc. La femenina té a veure amb la passivitat, la servitud, les tasques reproductives, el color rosa, els cossos voluptuosos i delicats, etc.

L’heteronormativitat que impregna encara totes les esferes de les societats dels nostres dies també juga un paper fonamental en aquesta construcció social i cultural del gènere i les identitats: així, segons aquesta “norma social” no escrita, existeixen dos sexes biològics assignats en néixer, dos gèneres (en funció del sexe biològic, els homes són masculins i les dones femenines), i l’heterosexualitat és la sexualitat legítima i socialment acceptada, que es presenta com la complementarietat perfecta entre els dos gèneres . És sobre aquesta concepció que es legitimen les desigualtats existents i es reprodueix l’statu quo.

Al marge d’aquests dos universos i cosmovisions totalment diferenciats, estan les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersex. I no és casualitat que els prejudicis i els estereotips socials es construeixin sempre en base als perfils de persones LGTBI, en les que el sexe biològic i el rol de gènere són “discordants”: les persones trans i els homes i les dones amb ploma.

Precisament, una de les grans potencialitats de la teoria queer i de la categoria “gènere fluid” rau en el seu poder de transformació, de qüestionament del biologicisme i l’heteropatriarcat, que no fan cap altra cosa que reproduir i legitimar les desigualtats.
Com a praxi, és necessària l’aposta per la coeducació com a una de les eines principals per a “esborrar el gènere” i transitar cap a un model educatiu plenament lliure i igualitari. Aquesta proposta posa l’accent en la necessitat de crear entorns escolars (a classe, al pati, en el currículum acadèmic, etc.) en els que nens i nenes, nois i noies, puguin triar aquells valors que més els agradin i s’avinguin amb la seva personalitat, independentment si aquests són masculins o femenins.

Referències:
Butler, Judith (2002) Críticamente subversiva, a Rafael Mérida Jiménez, Sexualidades transgresoras. Una antología de estudios queer, Icaria, Barcelona.
Coll-Planas, Gerard (2014) Dibuixant el gènere. Edicions 96, Barcelona.

Autor/Autora

Carles Rodríguez

Sociòleg

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top