Gallardón i la maternitat Revisat per Revista Treball a . El fins fa poc ministre i hores d’ara exministre Gallardón ha perdut la partida i no ha pogut tirar endavant la seva llei “contra l’avortament”. Una llei que s’ El fins fa poc ministre i hores d’ara exministre Gallardón ha perdut la partida i no ha pogut tirar endavant la seva llei “contra l’avortament”. Una llei que s’ Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Gallardón i la maternitat

Gallardón i la maternitat

Gallardón i la maternitat

El fins fa poc ministre i hores d’ara exministre Gallardón ha perdut la partida i no ha pogut tirar endavant la seva llei “contra l’avortament”. Una llei que s’anomenava “Ley de protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada.” Ell mateix fa molts mesos, quan encara no sabia que aquest projecte de llei engegaria en orris (suposadament) la seva carrera política, explicava que l’havia tirat endavant “per protegir els més dèbils: els concebuts i no nascuts”, però “sempre en interès de la dona”. Fins i tot, va anar més enllà quan va dir que les dones es veuen sotmeses “molt sovint (!) a una violència de gènere(!) estructural pel sol fet d’estar embarassades”. O sigui, ras i curt: en opinió de Gallardón moltes dones s’han vist obligades a avortar i ell volia salvar-les perquè poguessin ser mares.

Saltem per damunt del fet que usa el concepte “violència de gènere” de manera fraudulenta. Saltem per damunt del fet que l’usa un paio que ha estat en un govern plegat de braços davant la violència masclista. Deixem també de banda la seva preocupació pel nasciturus,fins i tot encara que tingui malformacions incompatibles amb la vida. Deixem de banda que no diu com s’ho han de fer les dones quan es queden embarassades i no volen aquella maternitat. I centrem-nos en la dèria del ministre perquè les dones puguin ser mares sempre que vulguin. Molt lloable!

Examinem la natalitat a Espanya. Segons la Maria Pazos, autora del llibre Desiguales por ley, la lectura del qual us recomano, la taxa de fecunditat havia anat creixent des del 1998 fins el 2008, per començar a caure a partir del 2009 i arribar el 2012 a 1,32 fills/es per dona, una xifra molt baixa que porta el país a una inversió de la piràmide de població. Dit d’una altra manera: cada vegada hi haurà menys gent jove capaç de treballar i cada vegada hi haurà més gent gran jubilada, malalta i/o depenent. I tot això per què?

Potser, amb les maniobres de Gallardón, heu arribat a pensar que les dones, durant aquests últims cinc anys, s’han vist empeses per forces malèfiques a interrompre els embarassos, raó per la qual tenim una de les taxes més baixes d’Europa. Però, no.

Segons Maria Pazos, la decisió de tenir criatures està en principi condicionada per la situació econòmica i, doncs, la taxa pateix fluctuacions en funció dels cicles. Amb tot, els països que tenen estats del benestar sòlids, amb serveis públics que funcionen i amb polítiques públiques que afavoreixen fer compatible la maternitat amb l’ocupació en el mercat de treball, tenen taxes molt més altes i estables.

Quina llàstima que un ministre de justícia amb aquesta preocupació no s’hagi dedicat a revisar totes les lleis i polítiques públiques que encara ara discriminen la dona sobretot quan és mare. Tota una oportunitat perduda.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 30

Deixa el teu comentari

Scroll to top