Feminitzar la política? Revisat per Revista Treball a . A ICV i a Dones amb Iniciativa, des de sempre hem fet servir la idea de feminitzar la política i de feminitzar l’esfera pública. D’entrada, perquè la tradició d A ICV i a Dones amb Iniciativa, des de sempre hem fet servir la idea de feminitzar la política i de feminitzar l’esfera pública. D’entrada, perquè la tradició d Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Feminitzar la política?

Feminitzar la política?

Feminitzar la política?

A ICV i a Dones amb Iniciativa, des de sempre hem fet servir la idea de feminitzar la política i de feminitzar l’esfera pública. D’entrada, perquè la tradició de la nostra organització entronca amb el pensament de la diferència sexual i el moviment feminista de la diferència. Cal aclarir que el feminisme de la diferència no parla de feminitzar la política, perquè no ho necessita. Basat en una interpretació de la política com a relació, i en particular com a relació entre dones, lliures de l’ordre simbòlic patriarcal, a les feministes de la diferència no els cal portar conceptes ni lluites a terrenys “hostils”, només posar en pràctica la diferència sexual i amb la pràctica posar noves paraules al món. La política mixta, i menys encara en organitzacions “tradicionals”, no forma part de la seva agenda. En canvi, les coses per a nosaltres són més complicades. ICV i Dones amb Iniciativa han begut d’una font antisistema (si puc usar la paraula) per desplaçar les seves idees cap a un terreny aliè, el de les institucions i el de l’organització partidista. Ja sabem que ICV, com la seva antecessora, ha volgut sempre tenir un peu al carrer i un peu a les institucions, i ha practicat un mestissatge de tradicions polítiques de transformació social velles (com el comunisme, però també la socialdemocràcia) i “noves” (com l’ecologisme o el pacifisme). Aquest desplaçament no és senzill, ni en el pla organitzatiu ni en el pla teòric. En el cas que ens ocupa, Dones amb Iniciativa és un espai de dones, on poder posar aquestes noves paraules de les que parlen les feministes de la diferència, i convertir-les en un canvi d’agenda política d’ICV.

Des de l’any 2007 es va apostar per sistematitzar el significat de feminitzar la política. I vam considerar que feminitzar la política és, en primer lloc, augmentar el nombre de dones en tots els espais de la política, i en concret, del partit. Però aquesta condició, vam assenyalar, només és un requisit necessari, no suficient. En segon lloc, cal que les experiències i les necessitats de les dones passin a formar part –com ja he dit– de l’agenda política.

Són aquestes experiències de les dones mitjançades pel patriarcat? Sí, evidentment, com tot. Estan, en aquest sentit, condicionades per uns rols de gènere que volem transformar? De nou, sí. Significa això que no tenen cap validesa, són una carcassa a eliminar? En absolut. La nostra experiència (com a dones, homes, habitants de països rics, de ciutats, de pobles, etc.) sempre presenta els límits que marquen els significats socials sobre la mateixa. Però això no vol dir que no puguem posar-la en joc. I si, com és el cas, es tracta d’una identitat subordinada, que ha estat desvaloritzada i fins i tot invisibilitzada, podem revaloritzar-la i al mateix temps fer-la objecte d’anàlisi crítica en aquells aspectes que no ens agradin. No totes les identitats col·lectives són iguals.

Estem fent un catàleg tancat de què és feminitzar i què no? No. No seria bo, perquè és un significant viu, que modifica els seus continguts amb el pas del temps i amb el debat. La presència material de dones en els espais masculinitzats (moltes dones, no només dones excepcionals) permet fer aquesta feminització, estovant les resistències i contribuint a crear una nova normalitat. Com que som feministes, volem que sigui una normalitat despatriarcalitzada. Però fins i tot els partits que no són feministes serien millors si estiguessin feminitzats des d’un punt de vista merament quantitatiu que no estant-ho. Perquè, patriarcal o no, l’experiència de l’altra meitat de la població comptaria.

En aquest sentit, estic en desacord amb l’expressió de Pablo Iglesias segons la qual “no tiene nada que ver con que haya mujeres en los órganos de decisión”. Sí té a veure, tot i que té més a veure encara amb que hi hagi dones a tot arreu de les organitzacions. Com he dit, és una condició necessària. En canvi, sí comparteixo la idea manifestada per Iglesias que posar la cura a l’agenda política sí forma part de la seva feminització. Perquè la immensa majoria de dones compartim l’experiència de la responsabilitat de la cura, i del poc valor que aquesta té en l’esfera pública. Alguns homes –contra la norma masculina– també la tenen. Però no cal fer un catàleg tancat i inamovible d’allò que és “femení” per admetre que si els homes cuidessin, la cura seria –entre moltes altres coses– el quart pilar de l’estat del benestar.

Crec que en la nostra organització vam entomar un discurs complex, relliscós, però encertat: l’esfera pública cal feminitzar-la. Cal omplir-la de dones, que les seves experiències tinguin veu. I a més, cal que concretem i traduïm totes aquestes experiències en una proposta feminista.

Autor/Autora

Maria De la Fuente

Directora de l'observatori IQ

Articles publicats : 17

Deixa el teu comentari

Scroll to top