Fem política per conviure, convèncer i guanyar Revisat per Revista Treball a . Fa menys d'un any, un grup de persones ens vam posar a fer la confluència a pèl, des de baix, a caminar juntes i barrejades sense preocupar-nos si veníem de Pod Fa menys d'un any, un grup de persones ens vam posar a fer la confluència a pèl, des de baix, a caminar juntes i barrejades sense preocupar-nos si veníem de Pod Rating: 0
Esteu aquí: Home » Portada » Fem política per conviure, convèncer i guanyar

Fem política per conviure, convèncer i guanyar

Fem política per conviure, convèncer i guanyar

Fa menys d’un any, un grup de persones ens vam posar a fer la confluència a pèl, des de baix, a caminar juntes i barrejades sense preocupar-nos si veníem de Podem, d’ICV, d’EUiA, de Barcelona en Comú o de qualsevol altre lloc, que al cap i a la fi així era com imaginàvem la confluència, com una reinvenció del cabalós PSUC amb un altre paisatge i uns altres protagonistes.

Presentar-nos a les eleccions als càrrecs interns en la llista de Comuns Federalistes ens està resultant ara una experiència excitant i alhora excitada, tot i que mai no va estar a l’agenda del grup. En realitat, nosaltres simplement volíem fer propostes, debatre… però ha estat un xic complicat; de fet, ens ha estat més fàcil fer una llista que parlar de política. Probablement, algunes persones ens hi havíem malacostumat en altres tradicions, on les direccions polítiques tenien el vici lleig de presentar-s’hi amb un projecte polític elaborat conjuntament perquè fos debatut, esmenat i acordat pel conjunt de l’organització.

A Catalunya en Comú les coses es fan d’una altra manera. Estem vivint els moments més convulsos de la història moderna de Catalunya, ens hem presentat a un parell d’eleccions en dos anys i hem passat de ser els primers a les generals a ser els cinquens al Parlament de Catalunya, però no ens hem aturat a analitzar ni per què havíem guanyat ni per què havíem perdut. Hem fet una assemblea organitzativa sense concretar per a quin projecte polític, municipal, nacional o estatal ens estem organitzant. En dos anys, en el transcurs dels quals ha passat de tot, no hem destinat ni un cap de setmana a seure plegats, a compartir i a pensar, a debatre i a parlar col·lectivament en assemblea, la distància més curta entre dirigents i dirigits.

La gran virtut dels partits confluents que van a parar a la mar, que és la mort, per després renéixer, és haver estat una àgora, una plaça, on el coneixement polític s’ha eixamplat i s’ha enriquit amb experiències i relacions personals. Però en aquest nou espai no s’ha cregut necessari crear aquells vasos comunicants que haurien de convertir un grup d’inscrits i inscrites en una organització política que produeixi pensament, acció col·lectiva i relació entre la gent.

Han passat dos anys. Un cop experimentada la sensació vivificant de passar de vella eruga a jove papallona del canvi, reduir l’activitat política a clicar no resulta gaire emocionant, tot i que segurament deu formar part de la radicalitat democràtica i de vegades sigui tan difícil com una gimcana, com han comprovat els que s’hi han volgut inscriure els últims dies.

Encara que nosaltres portem la proposta política al nom, ens sembla estrany anar a unes eleccions sense definir prèviament els projectes que defensa cada candidatura, perquè no es tracta simplement d’elegir les persones, sinó d’escollir entre les polítiques que cada llista proposa. Aquestes eleccions retraten les llums i les ombres de la construcció de Catalunya en Comú, perquè el que necessitaríem, a més de noms a les llistes, és posar blanc sobre negre quines són les idees col·lectives de país que defensem.

Elegim els lideratges sense tenir la paraula sobre les polítiques, que romanen més enllà de l’abast dels inscrits i les inscrites. Per això precisament ens hem presentat Comuns Federalistes, per invitar les nostres bases a fer balanç de dos anys de polítiques, de símbols i gestos al nostre espai i defensar una política nacional inclusiva de futur per als Comuns i per a la societat catalana. Defensar una solució federal per tornar a eixamplar el tronc històric del catalanisme d’esquerres, motor del nostre autogovern, perquè els Comuns han de fer política per conviure, convèncer i guanyar.

I malgrat que ho intentem, no acabem d’entendre que en un debat fraternal els Comuns Federalistes rebem ràfegues de foc amic a les xarxes socials on, per justificar el suport legítim a Construïm en Comú, s’utilitzin adjectius inèdits entre companys, com que la nostra llista és l’espanyolisme militant, una qualificació que probablement es deu més a la ignorància que a la mala fe. Ignorància no venial, perquè despatxant la idea federal sense contemplacions i reduint-la a espanyolisme militant s’està posant el 83 per cent de les persones que ens voten fora del camp de joc del catalanisme. Una mirada equivocada sobre uns votants que, amb més o menys encert, tenim la voluntat de representar i sense els quals els Comuns no seríem res.

Autor/Autora

José Luis Atienza

Coordinador del Grup de Dret a Decidir i Cultura Federal

Articles publicats : 8

Deixa el teu comentari

Scroll to top