Fa quaranta anys va començar el canvi als Ajuntaments democràtics Revisat per Revista Treball a . Fa quaranta anys que van començar a caminar els Ajuntaments democràtics, després de la llarga nit del franquisme. El repte era immens: donar resposta a la deman Fa quaranta anys que van començar a caminar els Ajuntaments democràtics, després de la llarga nit del franquisme. El repte era immens: donar resposta a la deman Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » Fa quaranta anys va començar el canvi als Ajuntaments democràtics

Fa quaranta anys va començar el canvi als Ajuntaments democràtics

Fa quaranta anys va començar el canvi als Ajuntaments democràtics

Fa quaranta anys que van començar a caminar els Ajuntaments democràtics, després de la llarga nit del franquisme. El repte era immens: donar resposta a la demanda dels drets col·lectius absents i a les necessitats de millora de les condicions de vida d’unes persones que s’havien avesat en les lluites col·lectives i en la reivindicació d’aquests drets.

Parlem de ciutats, barris, pobles… on sovint mancaven des de semàfors fins a ambulatoris, centres de salut, hospitals, escoles i llars d’infants públiques, places i parcs. La realitat també eren carrers sense asfaltar i plens d’esvorancs, clavegueram a cel obert, i una il·luminació precària o inexistent. Ciutats i barris d’al·luvió i dormitori, construïdes segons els interessos, els usos i abusos de l’urbanisme especulador franquista, amb blocs de pisos gegantins. I indústries contaminants, que tenyien el cel de fums i gasos i l’aire de males olors. Els rius eren abocadors de les aigües negres de les poblacions i dels residus de les indústries, i es desbordaven amb inundacions periòdiques, provocant morts.

A molts d’aquests Ajuntaments hi van arribar les dones i els homes del PSUC, més homes que dones, per assumir les alcaldies i regidories. La majoria d’elles i ells eren molt joves, en la generació de la vintena, i passaven de la lluita obrera, veïnal i estudiantil a assumir les responsabilitats de governar les seves ciutats i pobles, i l’experiència en gestió i legislació municipal era nul·la. Després els van seguir les dones i els homes d’ICV, d’EUiA i de les EPM. I de la mà de totes i tots, els barris, els pobles i les ciutats han passat a ser model de sostenibilitat i cohesió social, amb la recuperació dels rius, els litorals marins i les muntanyes, equipaments educatius, sanitaris, culturals, comunitaris.

Moltes d’aquestes ciutats, pobles i barris són avui un referent de gestió municipal i sostenibilitat ambiental. No ha estat fàcil ni senzill arribar fins on som avui, perquè a mesura que es començava a governar i a donar resposta a les necessitats i reivindicacions veïnals, es va haver d’anar aprenent què volia dir governar una ciutat, un poble, un barri, amb les seves llums i les seves ombres. Barris i municipis que estaven abandonats pels altres poders, l’estatal i el català, per la seva característica de barris i ciutats obreres, o de pagesia parcera o petita propietària, és a dir, classes populars treballadores, que aviat es van trobar amb l’atur per companyia. Guanys i millores aconseguits que han estat possibles també perquè aquests edils han sabut entreteixir la col·laboració institucional necessària.

Ara, quan passeges per molts d’aquests municipis et quedes bocabadada, no només per la gran transformació urbanística, sinó pels guanys aconseguits pel que fa a escoles, hospitals, equipaments comunitaris i veïnals. Avui, ciutats amb parcs i places que fa quaranta anys eren ciutats en blanc i negre; avui, models en polítiques mediambientals urbanes, en la gestió i tractament de residus, amb oficines energètiques, centrals de biomassa i equipaments amb energies renovables pioneres a Europa.

Entre les fites a destacar, el Pla Delta del Prat de Llobregat: el que hagués pogut ser una catàstrofe va esdevenir en oportunitat per a tota la comarca, gràcies a la tenacitat de Lluís Tejedor, amb l’ampliació de l’aeroport, el port, la desviació del riu i la construcció de la depuradora del Baix Llobregat.

Alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors que enguany vetllen i aposten per la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i la cultura, amb escoles bressol amb sistemes de tarificació social en el preu, escoles de música, auditoris, teatres, biblioteques, centres i espais de creació cultural. Que es van implicar a fons a recuperar les festes populars i les revetlles, i al costat de les havaneres, els gegants i els castells hi trobem la guitarra flamenca, les gaites, les sevillanes, les jotes i moltes altres expressions culturals d’arreu del món. I al costat del català i el castellà, avui s’hi parlen moltes altres llengües.

Fa quaranta anys van començar a caminar els Ajuntaments del canvi, i el que actualment són propostes i polítiques acceptades i proposades per gairebé totes les formacions polítiques, quan la nostra gent va començar en la tasca municipal i local eren pioneres i inclús podien semblar inabastables. Propostes i polítiques com la voluntat de tenir unes ciutats on se superés la fragmentació urbanística i social entre centre i perifèria. Com la reivindicació i defensa del patrimoni natural, amb la preservació, recuperació i sanejament de platges, espais dunars, pinedes litorals, aiguamolls, maresmes i estanys, dels rius amb les seves riberes, desembocadures i amb quilòmetres de camins on passejar a peu o en bicicleta, i de les muntanyes properes als nuclis urbans. Com les polítiques d’habitatge públic assequible, donant resposta a les diferents necessitats de la població. Com la mobilitat sostenible i la lluita contra la contaminació dels nuclis urbans. Com la lluita contra la desigualtat d’oportunitats entre dones i homes, contra la violència masclista, i per la feminització de la política. Com la recuperació de la memòria històrica i la lluita per la democràcia.

I avui aquestes alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors segueixen treballant en els nous reptes que dia a dia sorgeixen, no s’aturen. Una tasca més centrada en la lluita contra la pobresa energètica i contra la manca d’habitatge accessible. En l’acolliment i la defensa dels drets de la població que, dia rere dia, arriba d’arreu del món als barris i les ciutats, amb històries carregades de despulla, empobriment i violència. Alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors que aposten per mantenir la cohesió social a través de l’educació, la formació i la cultura.

Autor/Autora

Maria Comín

Historiadora

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top