Governança econòmica d’Europa: context i perspectives de reforma Revisat per Revista Treball a . La integració europea avança a batzegades. Es realitzen canvis graduals a un nexe sempre creixent d'acords legals i institucionals. En les seves primeres dècade La integració europea avança a batzegades. Es realitzen canvis graduals a un nexe sempre creixent d'acords legals i institucionals. En les seves primeres dècade Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » Governança econòmica d’Europa: context i perspectives de reforma

Governança econòmica d’Europa: context i perspectives de reforma

Governança econòmica d’Europa: context i perspectives de reforma

La integració europea avança a batzegades. Es realitzen canvis graduals a un nexe sempre creixent d’acords legals i institucionals. En les seves primeres dècades la integració es limitava a assumptes econòmics. Es va centrar en el desmantellament de les barreres comercials entre els estats membres. Amb el Tractat de Maastricht, a la dècada dels 1990, el projecte va ser refundat sobre una base molt més ambiciosa: (i) per eixamplar l’abast del nivell supranacional per tal de cobrir polítiques més enllà del mercat únic, i (ii) per introduir una divisa -l’euro- que tipifiqués els progressos ja assolits.

La intenció dels líders europeus era proporcionar un impuls renovat al procés. Volien accelerar-lo, aplanant el camí per a la unificació política. Malgrat que la seva idea pogués ser correcta, la seva execució ha estat problemàtica. L’euro, un instrument monetari, va ser jutjat amb criteris polítics, mentre que l’emergent Unió Econòmica i Monetària (UEM) no es va recolzar amb els mitjans legals-institucionals necessaris perquè funcionés com un tot veritablement integrat.

Una àrea monetària ha d’estar composada de parts que hagin assolit un alt grau de convergència. Si aquest no és el cas, que en general no ho és, ha de tenir una capacitat fiscal per al conjunt de l’àrea que permeti transferir recursos entre les parts, per tal de fer front a qualsevol asimetria sistèmica. A dia d’avui l’euro no té res d’això. La zona euro comprèn parts amb estructures econòmiques i previsions molt diverses, però la UEM no compta amb una autoritat fiscal que complementi el Banc Central Europeu.

El que la UEM estableix és un marc de normes comunes amb poca política comuna. La seva governança està coordinada entre els governs nacionals, mentre que la Comissió Europea n’actua com a supervisora. Un únic conjunt de regles que cal que cada país respecti. Si no es compleixen els objectius, la Comissió pot imposar sancions, mentre que altres governs poden exercir pressió. Hi ha tres entitats intergovernamentals separades involucrades:

1. Consell Europeu, executiu decisor de la UE, que reuneix els caps d’estat o de govern de cada nació;

2. Consell de la UE, una institució colegisladora (juntament amb el Parlament Europeu), que es compon dels ministres nacionals;

3. Eurogrup, una formació quasi-legal composta pels ministres de Finances dels Estats membres de l’euro, que actua de facto com un “Consell Europeu” específic de la zona euro.

Tots són fòrums on es confronten entre sí els interessos nacionals. De vegades s’arriba a un compromís subòptim. En altres ocasions, les coses arriben a un punt mort, esperant per ser resoltes a quan una crisi no deixi alternativa. El que no està representat en aquests acords entre els governs és l’interès europeu en general: és a dir, no el bé d’un estat-nació o grup dels mateixos, sinó de tot el sistema. Si aquest darrer hagués prevalgut en el passat, l’euro ja estaria sustentat per una unió fiscal, financera i política.

Per tant, no és casualitat que ens referim a “governança” en lloc de “govern”. L’ordre actual presenta un desajust de sobirania: hi ha disposicions per al conjunt del sistema, però no hi ha cap entitat política unificada capaç de reclamar-ne la potestat. Per als ciutadans això a la pràctica implica que la UE representa un conjunt de lleis separades d’un òrgan de govern que pugui ser rellevat a les urnes.

Pel bé de la democràcia i l’eficiència, cal desplaçar el centre de poder de l’intergovernamentalisme i els seus grans tripijocs i subhastes a porta tancada. Cal instiutuir un mode més racional de governança a nivell de la Unió per mitjà d’un nou Tractat.

En primer lloc, reconèixer que les zones euro i no-euro tenen necessitats i prioritats molt diferents. Cal procurar un procediment legislatiu específic per a l’euro.

En segon lloc, cal que l’Eurogrup esdevingui una formació del Consell en sí, que co-legisli sobre les qüestions monetàries. Aleshores tots els seus documents tindrien la condició d’ “oficials”, cosa que els conertiria automàticament en accessibles al públic.

En tercer lloc, cal proveir la Unió de certes competències fiscals per a la introducció d’impostos que puguin aplicar-se al conjunt del territori. Això permetria finançar un pressupost europeu i que el Tresor pogués emetre els seus propis instruments de deute: “eurobills” i eurobons.

En quart lloc, cal establir un càrrec polític d’alt nivell europeu -un ministeri de finances- que es responsabilitzi de la gestió econòmica. Tindria la doble tasca de fer complir les normes establertes, així com de dur a terme les inversions necessàries a nivell de la UE per tal de dissipar qualsevol tipus de pressions recessives.

En cinquè lloc, s’hauria de dividir la Comissió en dos: (1) un executiu escollit, i (2) el’admnistració pública de la UE. Actualment es considera a la Comissió com una institució tecnocràtica, però en realitat està dirigida per polítics prolífics i s’hi prenen decisions polítiques, tot i pretendre donar la impressió que només du a terme una tasca essencialment “tècnica”.

És comprensible, donada la gradualitat inherent de la integració europea, que en un nou Tractat no es revisi la UEM. Com també és poc probable que de les negociacions intergovernamentals se’ desprengui un pla ambiciós. Tanmateix, certea reformes són necessàries. Fins i tot, canvis relativament petits poden tenir un impacte important, fent la UEM més democràtica i equilibrada.

Autor/Autora

Protesilaos

Politics blogger from Cyprus. He specialises in the European integration process, with an emphasis on economic governance and constitutional affairs.

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top