Europa: una utopia per construir Revisat per Revista Treball a . Europa torna a estar en boca de molts analistes polítics. Una Europa que no és només un escenari sinó, sobretot, una idea que usem per construir les nostres apo Europa torna a estar en boca de molts analistes polítics. Una Europa que no és només un escenari sinó, sobretot, una idea que usem per construir les nostres apo Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » Europa: una utopia per construir

Europa: una utopia per construir

Europa: una utopia per construir

Europa torna a estar en boca de molts analistes polítics. Una Europa que no és només un escenari sinó, sobretot, una idea que usem per construir les nostres apostes de futur. El Brèxit ha estat una sortida d’Europa que, paradoxalment, només s’entén des d’un determinat projecte d’Europa. L’actual cicle electoral, amb la creixent fortalesa de posicions com les de Marine Le Pen o Geert Wilders, situa el debat al voltant de la viabilitat de l’actual projecte europeu. La crisi dels refugiats ens interpel·la dramàticament sobre el significat profund del ser europeu, una essència que es debat entre els ponts i les fronteres. També les propostes independentistes escoceses o catalanes es defineixen en relació a una idea d’Europa i en la confiança que aquesta desbloquejarà els seus projectes nacionals. En aquest nou context, però, cada cop és més difícil saber si Europa serà una amenaça o una oportunitat, si hem d’albirar el futur europeu amb esperança o amb temor. Si Europa serà un salvavides o el llast que ens enfonsarà definitivament.

Europa, més enllà dels diferents projectes polítics que l’han anat conformant –des de l’Imperi romà fins l’actual unió d’Estats, passant per l’etapa imperial o per la fragmentació feudal–, és un petit continent ideal per a la vida i les relacions. Les seves connexions fluvials, les seves grans badies i els seus mars interns han facilitat històricament tant la proliferació d’assentaments com les comunicacions internes. Europa ha estat, doncs, un espai d’atracció de grups humans i de relacions, de manera que sempre ha hagut de fer front al repte de com promoure la convivència en un espai de constants contactes i intercanvis. Europa, per tant, sempre ha estat explosivament diversa; un potencial que s’ha manifestat simultàniament en creixement i inestabilitat.

Aquesta Europa benigna als encontres ha usat els inevitables intercanvis per generar riquesa, coneixement i progrés; però també ha provocat conflictes i guerres que han sembrat d’odi i sang el territori europeu. Aquestes contradiccions de la història europea ens ajuden a entendre tant els dubtes sobre el seu present com les incerteses sobre el seu futur. Una Europa que, com ens recordava Tony Judt, està formada per individus que tenen moltes coses en comú que recordar i també moltes altres per oblidar: “Avui dia –escriu a Postguerra–, la referència europea pertinent no és el baptisme. És l’extermini.”

Europa se’ns ha presentat com una forma de vida basada en el creixement econòmic i el benestar social, però no pot oblidar la crueltat de les seves lluites. Europa és alhora una utopia i una mentida. Una idea explosiva que no sempre sabem canalitzar. El segle XX va ser testimoni de les seves dues cares, en les versions més extremes. L’Europa de l’horror que ens relata Timothy Snyder a Tierras de sangre, on, entre 1933 i 1945, van morir assassinats catorze milions de persones. I l’Europa de l’Estat del benestar, una fórmula insòlita que va permetre submergir-nos en una fase de creixement i prosperitat. L’Estat de benestar ha estat un miracle, però també un miratge. Un parèntesi que ha actuat com l’anestèsia, difuminant la memòria i construint un món de càlides boires que no ens permetia veure allò que inexorablement anava passant al nostre voltant.

Retrobada la memòria i dissipades les boires, la necessitat de pensar Europa reapareix amb força. Són moltes les maneres d’apropar-se al desconcert que avui ens genera; però potser la idea de frontera és avui un aspecte crucial per entendre un espai que ha estat històricament d’atracció i de barreja. Una atracció que ha adquirit una conflictiva dimensió global i una barreja que esdevé font de creixents tensions socials i culturals. Europa està convertint-se en un espai on els límits externs ja no funcionen i on, simultàniament, es reforcen els límits interns. Europa és un espai agònic on s’alcen trinxeres externes i internes, on l’enfrontament ha substituït la convivència, on el llenguatge de les fronteres s’imposa a la lògica dels encontres. Europa ja no s’escriu en plural, sinó en singular. Europa, abans un projecte col·lectiu, dóna empara als nous discursos de l’exclusió i el racisme.

L’Europa de la nostra memòria més immediata –la del Tractat de Roma de 1957, l’Acta Única Europea de 1986 o el Tractat de la UE de 1992– pot ser somiada com l’Europa de l’Estat de benestar, però també hauríem de recordar que és una Europa sense ànima, una Europa pragmàtica que neix amb l’objectiu de sepultar els recels i els odis sota la manta del progrés material. Una Europa sense identitat que pot mostrar-se amable perquè és distant i insensible. Una Europa que s’ha concentrat en les alegries d’un dia a dia excepcionalment benigne, però que s’ha desentès de qualsevol mirada de futur. Una Europa material i construïda des de la indiferència moral. Una Europa que, quan aquell futur que pretenia ignorar li ha caigut a sobre, s’ha mostrat descarnadament egoista i sorprenentment despullada de valors.

Europa, dèiem, pot ser una oportunitat o una amenaça; però, si vol conduir-nos de manera esperançada, ha de lliurar-se del seu pragmatisme. Ha de ser descaradament utòpica. Europa ha de recordar el seu passat i escollir el seu futur, desfent-se de les boires d’un present que es vol tranquil·litzador però que ja no existeix. Ens cal escollir entre els interessos dels europeus o els valors d’una Europa rica en diversitat i dotada de capacitat de diàleg i inclusió. Recuperar les fortaleses de l’Europa feudal o refer els camins i els ponts que va dissenyar i construir l’Imperi romà. Europa no és un paradís a protegir, sinó una utopia per construir.

Autor/Autora

Quim Brugué

Catedràtic de Ciència Política de la UAB

Articles publicats : 20

Deixa el teu comentari

Scroll to top