Europa se la juga i va a la cimera del clima sense fer els deures Revisat per Revista Treball a . Les evidències científiques sobre els riscos de la inacció davant el canvi climàtic es multipliquen. Particularment nous i importants són l'informe "Global Warm Les evidències científiques sobre els riscos de la inacció davant el canvi climàtic es multipliquen. Particularment nous i importants són l'informe "Global Warm Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Europa se la juga i va a la cimera del clima sense fer els deures

Europa se la juga i va a la cimera del clima sense fer els deures

Europa se la juga i va a la cimera del clima sense fer els deures

Les evidències científiques sobre els riscos de la inacció davant el canvi climàtic es multipliquen. Particularment nous i importants són l’informe “Global Warming of 1,5” de l’IPCC, i les anàlisi fetes dels efectes sobre la biodiversitat per part de l’International Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services. Tots dos coincideixen a alertar de la dramàtica situació que es generaria per causa de la inacció. I és que la situació és alarmant: en l’últim quadrienni, de 2015 a 2018, el món ha conegut els quatre anys més calorosos des de que hi ha registres, i el 2018 es va arribar a un rècord d’emissions de CO2 a l’atmosfera. I aquest any que estem acabant no han millorat les coses, ja que el juliol de 2019 ha estat el mes més calorós de la història, segons l’Organització Meteorològica Mundial.

El món s’ha de comprometre a reduir més les emissions contaminants, i a fer-ho més de pressa. La Cimera del Clima COP25 que se celebra aquests dies a Madrid és la preparatòria d’una de les trobades més rellevants dels darrers anys, la COP26, on els signants han de portar l’augment de les seves contribucions nacionals a la reducció d’emissions per complir amb els objectius de l’acord de París.

I és que aquest és probablement el major objectiu d’aquesta COP 25: establir les bases perquè la propera cimera sigui un èxit. Però no només, ja que també es discuteix sobre els mecanismes de l’article 6 (que regula la cooperació entre països per a la reducció d’emissions) i haurà de prendre algunes decisions importants en relació amb la mitigació, adaptació, transparència i suport. A banda de que aborda també un pla d’acció de gènere.

Al març de 2015, els signants de l’Acord de París sobre canvi climàtic van presentar les seves contribucions nacionals comprometent-se a reduir les emissions en un 40% el 2030 en comparació amb 1990, però amb les actuals contribucions no serà suficient per assolir aquest objectiu. De fet, amb les contribucions actuals totals l’ONU estima que el 2100 la temperatura del planeta augmentarà 3,2 graus.

Davant d’aquest escenari global cal assenyalar que la Unió Europea (UE) arriba lamentablement a la cimera sense els deures fets. Perquè la UE contribueixi als objectius del tractat de París, necessita arribar a l’any 2050 com una economia neutra en emissions. Aquest objectiu, que el Parlament Europeu ha demanat al costat d’un objectiu intermedi d’almenys el 55% de reducció al 2030, encara no és oficial. Els estats membres han de debatre en la pròxima cimera del 12 i 13 de desembre al pròxim Consell Europeu si adopten aquest objectiu, que troba grans reticències a països encara molt dependents del carbó com Polònia, Hongria o la República Txeca. L’adopció d’aquest objectiu compartit és el que obligaria que les contribucions nacionals que seran revisades l’any que ve siguin prou ambicioses per complir amb París.

Però perquè aquest objectiu sigui creïble, la UE haurà d’alinear també el conjunt d’instruments de política pública de què disposa amb la lluita contra el canvi climàtic, una cosa que de moment no passa. El Banc Central Europeu, per exemple, segueix injectant massivament cada mes milers de milions d’euros en combustibles fòssils, cosa que Christine Lagarde s’ha compromès a revisar però que està encara pendent. La gran màquina de la inversió europea, el BEI, també ha de transitar cap a un banc climàtic. Sembla que existeix voluntat per fer-ho, però llavors haurà de canviar substancialment la seva política de selecció de projectes i inversions. Sobre aquests dos punts sembla que hi ha un consens creixent, pero no sobre dos altres que també son competència comunitària: la política agrícola comuna i la política comercial. Dues polítiques que seguim desenvolupant sense cap tipus d’avaluació climàtica.

El proper dia 11, el vicepresident de la Comissió Europea Frans Timmermans compareixerà davant el Parlament Europeu per anunciar el molt celebrat Green Deal Europeu, del que encara no coneixem gaires detalls. Estarem molt atents per veure fins a quin punt la voluntat de lluita contra el canvi climàtic que sembla (ara ja sí!) que assumeixen pràcticament totes les famílies polítiques europees, es tradueix en accions concretes i tangibles o si, per contra, no aconseguirem sortir de la mera retòrica buida de contingut.

I és que, més enllà de les obligacions internacionals derivades de l’acord de París, és la pròpia opinió pública europea la que reclama cada vegada més que els seus governants es prenguin seriosament aquesta qüestió. El 2019 l’Eurobaròmetre va assenyalar que el 93% dels ciutadans de la UE consideren el canvi climàtic com un problema seriós. Aquesta és probablement la gran esperança perquè les coses comencin a canviar de veritat, com ho demsotra el fet que les mobilitzacions contra el canvi climàtic no hagin deixat d’augmentar: 185 països han viscut grans marxes pel clima en els últims mesos. Avui podem dir que, afortunadament, no actuar en aquest àmbit té un cost electoral, també a Europa, i per això partits i governs que mai havíen considerat aquest un tema prioritari estan començant a revisar ràpidament les seves prioritats.

Finalment, Europa no pot oblidar el necessari paper de lideratge que haurà d’exercir globalment a partir d’ara. Després de la retirada de l’Acord de París per part dels EUA, haurà de ser Europa qui lideri en l’escena internacional l’anomenada diplomàcia climàtica, el que l’obligarà a multiplicar recursos i ambició en la seva acció exterior.

Amb tot això podem dir que la UE, sobre la qual recau avui molta més responsabilitat, arriba a Madrid amb els deures per fer. Tindrem més clar fins a quin punt està disposada a complir amb el seu paper en els pròxims dies. Apuntin aquestes dues dates: presentació del Green Deal europeu l’11 de desembre davant del Parlament Europeu, i Consell Europeu per determinar el ritme de la nostra reducció d’emissions, just després, el 12 i 13 de desembre. Europa i el planeta ens la juguem aquesta setmana.

Autor/Autora

Ernest Urtasun

Eurodiputat de Catalunya en Comú i vicepresident del grup dels Verds al Parlament Europeu

Articles publicats : 7

Deixa el teu comentari

Scroll to top