Ètica i Pobresa: com es pot estar en contra d’una llei que s’enfronta als desnonaments i la pobresa? Revisat per Revista Treball a . El govern presidit per Mariano Rajoy ha aconseguit ja que iniciatives legals contra els desnonaments sorgides de governs autonòmics (Andalusia, Canàries, Navarr El govern presidit per Mariano Rajoy ha aconseguit ja que iniciatives legals contra els desnonaments sorgides de governs autonòmics (Andalusia, Canàries, Navarr Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Ètica i Pobresa: com es pot estar en contra d’una llei que s’enfronta als desnonaments i la pobresa?

Ètica i Pobresa: com es pot estar en contra d’una llei que s’enfronta als desnonaments i la pobresa?

Ètica i Pobresa: com es pot estar en contra d’una llei que s’enfronta als desnonaments i la pobresa?

El govern presidit per Mariano Rajoy ha aconseguit ja que iniciatives legals contra els desnonaments sorgides de governs autonòmics (Andalusia, Canàries, Navarra i País Basc) hagin estat anul·lades. També amb el que es coneix com a decret de la Generalitat de Catalunya contra la pobresa energètica. Ara vol fer el mateix amb la llei 24/2015 La llei 24/2015 per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica, impulsada per la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, aprovada per unanimitat al Parlament el passat juliol.

Aquesta llei sorgida d’una Iniciativa Legislativa Popular ha estat possible gràcies a la mobilització social. S’ha guanyat des de la reivindicació i la lluita per drets que potser són reconeguts a la nostra societat, a la nostra constitució, però que no es garanteixen. No es una llei que va venir de dalt, neix de baix i assalta el cel del Parlament per ser aprovada.

L’article 47 de la Constitució diu: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”. Aquest dret avui no és efectiu. I cal reconèixer que si algú a la nostra societat ha lluitat per tal que ho sigui ha estat, principalment, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

La PAH, nascuda el 2009, ha actuat, fins i tot, no complint les lleis vigents. Ha exercit la desobediència civil noviolenta per tal de reivindicar la constitució. Quina paradoxa. Desobeir les lleis vigents en aquest país per intentar aconseguir que es posin en marxa les lleis que haurien de fer possible el compliment de la llei fonamental. Han desobeït aturant desnonaments i ocupant pisos buits en mans d’entitats financeres rescatades en molts casos amb diner públic. És a dir, pisos que es consideraven pagats amb diners públics que restaven buits a l’espera de poder ser venuts d’aquí un temps quan es recuperi el mercat de l’habitatge, si ho fa. Mentrestant, moltes persones continuaven perdent les seves llars per no poder pagar i quedaven sense habitatge. La PAH ha posat la legitimitat que descansa en el dret de les persones a viure en una llar, i tenir uns mínims recursos materials per subsistir, per sobre d’una legalitat que no garanteix drets constitucionals.

La PAH porta massa anys actuant com a garant d’un dret que com a societat entenem que hauria de ser responsabilitat de l’estat i dels governs corresponents. I hauríem de parlar també de l’accés als subministraments bàsics: aigua, electricitat, gas. Hauríem de parlar del dret a l’alimentació. Hauríem de parlar de la pobresa que existeix a la nostra societat i que no ha merescut un pla d’acció decidit. Podríem donar moltes dades, potser aquesta és prou clara i alarmant: D’acord amb l’Enquesta de Condicions de Vida que elabora l’Institut Nacional d’Estadística, fins a 480.000 menors d’edat viuen en risc de pobresa o d’exclusió social a Catalunya. 50.000 nens i nenes de fins a 18 anys més estan en situació de pobresa o exclusió social a Catalunya.

Tots els partits polítics, els que tenen responsabilitat de govern i d’oposició, s’haurien de preguntar què estan fent per enfrontar-se a la pobresa. Què estem fent per lluitar contra la pobresa? Què estem fent per lluitar contra les causes de la pobresa i les seves conseqüències?

El partit Popular, des del govern de l’estat, ofereix algunes evidencies que ens fan pensar que no té l’eradicació de la pobresa com un dels seus objectius. Ho demostra amb la persecució d’aquestes lleis contra els desnonaments que haurien de facilitar les condicions de vida de les persones que estan patint per la seva vulnerabilitat habitacional. Ho demostra quan el ministre Montoro nega els informes de Caritas i els demana que no generin debats que no responen a la realitat. Ho feia, el 2014, després de que presentessin un informe (http://www.caritas.eu/sites/default/files/caritascrisisreport_web.pdf) dedicat a l’impacte de les polítiques d’austeritat i reforma estructural a diferents països d’Europa on s’assenyalava, per exemple, que a Espanya el risc de pobresa monetària  afecta al 29,9% d’infants mentre que la mitjana europea és del  21,4%.  Espanya només té una situació millor que Bulgària i Grècia. Com es pot estar en contra de lleis que s’enfronta als desnonaments i la pobresa? Com es pot negar la pobresa?

Hi ha altres partits, també amb responsabilitats de govern, que tenint un altre discurs, un discurs més social, més proper al patiment, no acaben d’unir el dir amb el fer. Un exemple, els impulsors de la ILP que va fer possible la llei 24/2015 han denunciat públicament que la Generalitat no està desenvolupant la llei i que no garanteix el seu compliment. Hem assistit al joc de la confusió entre el decret de pobresa energètica, primer suspès pel Tribunal Constitucional i després anul·lat, i la llei 24/2015 (http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Catalunya-pobresa-energetica-desnonaments-existir_6_475662455.html) . Massa intervencions públiques han responsabilitat l’estat de que el govern de la Generalitat no pugui donar respostes a la situació d’emergència en no disposar del decret, però  sí disposem d’una llei que va molt més enllà del que anava el decret.

La pobresa només ha interessat, en massa ocasions, quan ens pot fer guanyar vots o quan la podem utilitzar per atacar a un govern que no és dels nostres. Si veritablement volem buscar una altra manera de fer política necessitarem una altra ètica política davant la pobresa. La pobresa ens ha de preocupar i ocupar. La pobresa és intolerable i per això no es pot tolerar en una societat que genera prou recursos perquè ningú l’hagi de patir. La pobresa és contraria a la democràcia. Hi pot haver democràcia amb persones privades de les condicions materials per desenvolupar la seva vida?

Ningú diu que sigui fàcil acabar amb la pobresa, però hem de ser conscients que hi ha polítiques que contribueixen a reduir-la i d’altres que la creen o l’augmenten. En la cerca d’aquestes polítiques que s’enfrontin a la pobresa es trobaran dificultats. Ho estem veient a l’Ajuntament de Barcelona on Barcelona en comú, per exemple, no sempre pot aconseguir aturar tots els desnonaments que estan previstos i acaba convocant a la mobilització, com fa la PAH, per evitar que algú perdi el seu pis i guanyar temps per trobar una solució. Potser hi haurà realitats que es veuran diferent des de dins de les institucions que des de fora, però la honestedat i la veritat ha d’anar per davant. Cal polítiques decidides a pal·liar els efectes de la pobresa, però també a eradicar les seves causes per difícil que això sigui. I si és difícil, i si no podem, si no està a les nostres mans, si no tenim prou recursos o competències, explicar-ho amb claredat, transparència i detall. La política sorgida d’una proposta ètica que no accepti la pobresa difícilment pot ser d’una altra manera.

La PAH ha ensenyat molt i convé aprendre, per actuar des de les institucions i des del carrer, des de la legalitat, però també des de la legitimitat que busca crear una nova legalitat que faci desaparèixer la pobresa. Molta bona gent treballa contra la pobresa, tenim moltes entitats que dia a dia hi són. No pot ser, però, que la seva tasca sigui la contrapartida al que no es fa des del poder polític. El poder polític no pot estar subordinat a l’econòmic o financer si volem enfrontar-nos a la pobresa. Tenim massa evidències que ens han de fer pensar que a la pobresa no la guanyarem pal·liant les conseqüències de les causes que altres generen. Necessitem una proposta ètico-política, poliètica, que des de les administracions públiques es decideixi anar a les causes de la pobresa.

Autor/Autora

Jordi Mir

Professor del Dpt. d'Humanitats de la UPF. Director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF. @llambordes

Articles publicats : 16

Deixa el teu comentari

Scroll to top