Estat sense nació Revisat per Revista Treball a . No hi projecte nacional sense projecte social. La nació són les persones, la cohesió i la mobilitat social, els drets de ciutadania -d’accedir a una formació es No hi projecte nacional sense projecte social. La nació són les persones, la cohesió i la mobilitat social, els drets de ciutadania -d’accedir a una formació es Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Estat sense nació

Estat sense nació

Estat sense nació

No hi projecte nacional sense projecte social. La nació són les persones, la cohesió i la mobilitat social, els drets de ciutadania -d’accedir a una formació escolar i una assistència sanitària, en primer lloc-, i l’oportunitat de canviar de vida.

El debat sobre la pobresa celebrat al Parlament ha certificat l’eclipsi de la nació. De res ha servit que els grups parlamentaris d’esquerres hagin tret els pobres de sota l’estelada. La majoria parlamentària de CiU i d’ERC ha palesat la seva incapacitat per afrontar el principal tema nacional. No tenim recursos, diu el president Mas. Les retallades no són ideològiques sinó imposades pel Govern de l’Estat, rebla el cap de l’oposició. Ambdós pregonen que amb la independència tots menjarem anissos. La qual cosa em feia recordar una de les cançons emblemàtiques del moviment sindical nord-americà, del pioner Joe Hill, quan davant les peticions dels treballadors, els predicadors els consolaven dient que, paciència i resignació, car “al cel hi hauran pastissos”. Mentida! corejava el públic.  

Mentre una pila d’entitats s’esgargamellen -fora de l’hemicicle, és clar- advertint-nos que la nació se’ns escola per l’aigüera de la desigualtat creixent, els molts il·lustres diputats i diputades de CiU i ERC només sospiren per la creació d’un Estat amb voluntat, això sí, de privatitzar-lo, si més no, de difuminar els espais públics i privats. Tot és considerat una mercaderia (no un bé públic) i subjecte d’afany de lucre.  

És l’Estat, estúpids! ens alliçona el president Mas i ens amenaça, als partits que ens preocupa la nació, amb fer-nos caure tot “el pes de l’Història”. El president Mas no vol però no descarta disfressar-se de Pau Claris i proclamar l’Estat català i, en canvi, voldria però descarta afluixar la cotilla del dèficit pressupostari imposada pel Govern central per a salvar la nació. De la mateixa manera que la consellera Rigau posa el crit contra la LOMCE tot defensant la immersió lingüística i no diu ni pruna respecte a l’atac brutal a l’escola pública o els concerts amb escoles que pregonen la bondat de la separació de sexes.

Autor/Autora

Andreu Mayayo

Catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 32

Deixa el teu comentari

Scroll to top