És l’hora de prendre la paraula Revisat per Revista Treball a . Ressenya de “Feminicidi. Un nou ordre patriarcal en temps de submissió”, de Carme Adán Les dades de producció editorial que elabora l’Institut Nacional d’Estadí Ressenya de “Feminicidi. Un nou ordre patriarcal en temps de submissió”, de Carme Adán Les dades de producció editorial que elabora l’Institut Nacional d’Estadí Rating: 0
Esteu aquí: Home » Cultura » És l’hora de prendre la paraula

És l’hora de prendre la paraula

És l’hora de prendre la paraula

Ressenya de “Feminicidi. Un nou ordre patriarcal en temps de submissió”, de Carme Adán

Les dades de producció editorial que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indiquen que dels 783 llibres publicats en gallec durant l’any 2017, només 44 obres han estat traduïdes a altres idiomes. Tot i que l’INE no ho explicita als seus reculls, de ben segur que poques d’aquestes traduccions van ser del gallec al català i, molt menys, de llibres d’assaig. Aquesta tònica, que es repeteix sovint a cada informe anual i que molt possiblement és anàloga a la inversa, evidencia que és poc freqüent, i una llàstima, que es pugui llegir en català l’obra d’autores gallegues contemporànies o viceversa. Per això cal aplaudir l’arribada al mapa editorial català de Feminicidi. Un nou ordre patriarcal en temps de submissió (Triangular Edicions, 2019) de la Doctora en filosofia, assagista i política gallega (va ser Secretaria Xeral de Igualdade entre el 2005 i el 2009 amb el govern del PSdeG-PSOE i el BNG) Carme Adán.

Apunts editorials al marge, la publicació de Feminicidi és una clara reivindicació de les epistemologies feministes i com aquestes han anat teixint un corpus teòric al llarg de la història que Carme Adán posa en valor al llibre amb constants referències i cites a autores feministes d’ahir i avui. Tracta així de revertir el que, segons apunta en només començar el text, ha estat i continua essent una constant del patriarcat: “negar-nos la paraula i la credibilitat per sotmetre’ns a una injustícia més: l’epistèmica”.

El text és una constant invitació a pensar, a conèixer la gènesi dels feminicidis com a pas previ i fonamental per tal de contribuir i caminar cap a la seva eradicació. Apropar-nos a la seva tesi fonamental al llibre: la violència patriarcal és el pal de paller sobre el que es fonamenten altres desigualtats i el seu element fundacional.

No és menor la importància de la seva aposta per l’ús del terme feminicidi, “perquè les paraules importen”, assenyala Carme Adán, en parlar dels assassinats de dones per fet de ser-ho. I tant que importen les paraules. Malgrat acadèmies com la catalana o la gallega no incloguin feminicidi als seus diccionaris i des de l’àmbit legislatiu hi hagi reticències a fer-ne ús, autores llatinoamericanes com Rita Laura Segato, Rosa Linda Fregoso o Marcela Lagarde, entre d’altres, ens marquen el camí dotant el terme d’una forta càrrega política per a un moment, com apunta Lagarde en una cita recollida al llibre, “de brutalització del patriarcat”.

Carme Adán descriu el patriarcat amb un caràcter eminentment mutant i amb enorme capacitat de reinventar-se. Reafirma la connexió del patriarcat amb el capitalisme, amb referències a Silvia Federicci i a Caliban i la bruixa, i amb el neoliberalisme, citant a Nancy Fraser. Adán afirma que estem davant un nou ordre patriarcal. “Tenim elements que ens permeten de veure la reconfiguració del patriarcat en el marc neoliberal”, indica per, a continuació, desenvolupar la seva teoria sobre un nou pacte sexual denominat “submissió predecidida de les dones”. “La nostra submissió ja no és imposada, ja no és consentida, corre amb els temps econòmics i la raó política que ens toca viure, és una submissió que a vegades sembla decidida o, fins i tot, predecidida. La seva subtilesa i brutalitat al mateix temps ens crea dificultats conceptuals per a expressar-la”.

El llibre no defuig de l’anàlisi dels darrers quaranta anys de legislació estatal i autonòmica en polítiques d’igualtat i de la lluita contra la violència patriarcal. Bona coneixedora de l’evolució legislativa en aquestes matèries, Carme Adán fa una mirada enrere que no escapa de la crítica a la feina feta però que també reconeix els avenços que les polítiques públiques han permès. Amb un discurs gens condescendent ni auto-complaent aposta per posar les llums llargues i recuperar “la tensió necessària per a imprimir un gir a les polítiques de gènere”.

Amb una certa “retranca” gallega de fons, l’autora es permet una interpel·lació directa amb qui llegeix i és aquí on deixa anar preguntes sense respostes, perquè potser caldria tota una enciclopèdia per trobar-les. Res millor que una d’elles, en termes de legislació, per seguir alimentant la invitació a pensar que planeja per sobre el text: volem una legislació feminista o volem legislar com a feministes?

Autor/Autora

Suso López

Periodista i gestor de projectes de polítiques públiques

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top