És l’hora de la ingenuïtat Revisat per Revista Treball a . Tirant de tòpics, segur que ningú pot llençar la primera pedra i que tendim a veure la palla a l’ull aliè ignorant la biga en el propi. Cert, però, uncop fet aq Tirant de tòpics, segur que ningú pot llençar la primera pedra i que tendim a veure la palla a l’ull aliè ignorant la biga en el propi. Cert, però, uncop fet aq Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » És l’hora de la ingenuïtat

És l’hora de la ingenuïtat

És l’hora de la ingenuïtat

Tirant de tòpics, segur que ningú pot llençar la primera pedra i que tendim a veure la palla a l’ull aliè ignorant la biga en el propi. Cert, però, uncop fet aquest reconeixement inicial, un dels principals canvis que hauria d’acompanyar la regeneració democràtica té a veure amb algunes actituds bàsiques de coherència política que han estat i estan encara absents de manera molt transversal. La tan esmentada regeneració política i democràtica no s’assolirà ni amb noves lleis (electorals, de transparència, etc.) ni amb nous instruments més o menys sofisticats (llocs web, twitters, etc.), sinó amb modificacions substancials en els comportaments i les actituds polítiques. Matisant-ho, segur que necessitem noves lleis i noves tecnologies, però són insuficients per aconseguir regenerar la política i la democràcia.

 Allò que al meu parerés imprescindible són algunes transformacions que no tenen a veure amb respostes tècnicament complexes (legislatives o tecnològiques) sinóamb replantejamentsprofundsen els comportaments polítics més habituals. Amb la única intenció d’il·lustrar-ho, i essent conscient que faig un exercici d’ingenuïtat gairebé intolerable, us proposo tres compromisos per la regeneració democràtica:

 1-      No donar la culpa als adversaris polítics sortints. La política consisteix en assumir responsabilitats, però s’ha convertit en la pràctica de traslladar-les a les teulades dels altres. Per un espectador mínimament neutral, resulta incomprensible que, després de travessar una crisi de caràcter marcadament internacional, la culpa de tot encara avui sigui de ZP o del tripartit. Insistir en aquesta línia pot generar rèdits a curt termini, però perjudica clarament la credibilitat de la política en el llarg termini.

 I encara més, qualsevol que s’ha dedicat la política saps que aquesta consisteix en un complex exercici de prendre decisions difícils i que, inevitablement, hi ha coses que surten millor i coses que surten pitjor. Tots tenim encerts i tots cometem errors. Donar la culpa de tot al adversari sortint no és una hàbil maniobra partidista, sinó un exercici d’irresponsabilitat que perjudica greument la credibilitat de la política. La regeneració política i democràtica ens demana assumir amb respecte les herències rebudes, la qual cosa vol dir acceptar allò que es pugui considerar un error i donar continuïtat a allò que ha estat un encert. Avui ni assumim els inevitables errors ni donem continuïtat als encerts també existents. El resultat és un intercanvi de retrets demolidor per qualsevol intent regenerador.

 2-      Donar periòdicament la raó al adversari polític. La democràcia requereix de múltiples perspectives i d’establir processos de diàleg entre elles que permetin adoptar decisions col·lectives. Per tant, no hi ha cap situació més contrària a la democràcia que aquella on hi ha algú que sap allò que toca o cal fer en un moment determinat. Si monopolitzem la raó, la democràcia deixar de tenir sentit. Per això els ciutadans observen estupefactes com uns creuen que sempre tenen raó i que els altres mai la tenen. I com es altres ho veuen simètricament al revés. Un atemptat al sentit comú que invalida qualsevol procés de regenerador.

 Soc conscient de la ingenuïtat de proposar que donem la raó periòdicament als adversaris polítics, però també voldria subratllar la ingenuïtat d’aquells que pretenen regenerar la democràcia monopolitzant les raons. És a dir, negant l’essència de de la pròpia democràcia. Tàcticament ens pot semblar molt hàbil presentar-nos com posseïts per la veritat, però no és creïble i acaba essent molt perjudicial. La política és una activitat humana, no dels deus.

 3-      Tractar als adversaris polítics com tractaries al teus. “No fer als altres allò que no voldries que et fessin a tu” és un dels principis morals més bàsic, més sòlid i més menystingut en els comportaments polítics habituals. És gairebé hilarant observar com uns parlen de la corrupció quan és seva o de l’altre. Resulta lamentable veure com s’exigeix un pla B a un govern i es defensa la seva inexistència quan governen els altres. Són grotesques les crítiques a la despesa o a l’austeritat en funció d’on estiguis assegut en el Parlament. Hauria de caure’ns la cara de vergonya quan filtrem qualsevol valoració política en funció de si afecta als nostres afins o als nostres antagonistes polítics.

De nou, reconec la ingenuïtat de demanar que, en política, no fem als altres allò que no voldríem que ens fessin a nosaltres. Però davant de la meva ingenuïtat també ens trobem amb el poc realisme d’aquells que esperen regenerar-la sense respectar els principis morals més elementals. Les lleis poden dir el que vulguin, però no regenerarem res mentre permetem que la política es defineixi per comportament incoherents. La ciutadania potser no està massa al cas de les novetats legislatives, però detecta ràpidament els comportaments immorals. I ja no els tolera.

 Doncs ja veieu, tres idees ingènues i poc realistes. Molt d’estar per casa. Una ingenuïtat que es contraposa al maquiavel·lisme d’aquells que saben el pa que si dóna i que porten anys i panys fent un exercici de realisme polític. Cínics i realistes que, finalment, han conduit la política al descrèdit i a la democràcia al col·lapse. És l’hora, al meu modest parer, de la ingenuïtat.

Autor/Autora

Quim Brugué

Catedràtic de Ciència Política de la UAB

Articles publicats : 28

Comentaris (1)

  • Avatar

    Josep Illa Ximenes

    Sàvies paraules les de la ingenuïtat. Per molts anys ens puguem sentir ingenus, en defensa de la democràcia a tots els nivells. També a casa, vull dir al propi partit. Llegint les tres propostes no he pogut deixar de pensar en solucions mesiàniques o màgiques d’alguns. Em sembla que eres tu mateix que en un llibre comentaves que exercir el poder, inevitablement, et fa perdre la virginitat. Si més no, en la presentació d’un llibre teu a Mataró si que va sortir aquesta reflexió.
    Gràcies.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top