Entrevista a Javier Pacheco (candidat a secretari general de CCOO de Catalunya) Revisat per Revista Treball a . “Som el darrer dic de contenció de les polítiques neoliberals” [divide] Javier Pacheco Candidat a secretari general de CCOO de Catalunya [divide] El primer sind “Som el darrer dic de contenció de les polítiques neoliberals” [divide] Javier Pacheco Candidat a secretari general de CCOO de Catalunya [divide] El primer sind Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Javier Pacheco (candidat a secretari general de CCOO de Catalunya)

Entrevista a Javier Pacheco (candidat a secretari general de CCOO de Catalunya)

Entrevista a Javier Pacheco (candidat a secretari general de CCOO de Catalunya)

Som el darrer dic de contenció de les polítiques neoliberals

Javier Pacheco
Candidat a secretari general de CCOO de Catalunya

El primer sindicat de Catalunya celebrarà el seu 21è Congrés els dies 4, 5 i 6 d’abril, sota el lema “Fem CCOO”, reunint 630 delegats i delegades. Un d’ells, Javier Pacheco Serradilla (Barcelona, 1970), treballador de la Nissan, ha anunciat que farà el pas com a únic candidat proclamat en la Secretaria General.

És l’any 1996 quan Pacheco comença com a delegat sindical en la seva empresa, on es forma i n’assumeix la Secretaria General. Crea el Comitè Intercentres estatal, després participa en el Comitè Europeu de Nissan i, finalment, és des de fa 8 anys màxim responsable de la potent Federació del Metall, avui d’Indústria.

Defensen els mateixos interessos un dirigent sindical i un sindicalista de base?

Som una organització suficientment gran com per representar la pluralitat de la ciutadania. Avui, els treballadors i les treballadores tenen maneres molt diferents d’entendre les coses. Nosaltres ho reflectim de manera empírica, en una mostra perfecta. Tenim un sindicat viu perquè és capaç de reforçar la seva proposta col·lectiva, i unit per trobar el reforçament en la societat que ens permeti passar a l’ofensiva. No som un agent social partidari, però sí de part, amb la perspectiva de l’esquerra social, de classe, confederal, nacional… Si bé és cert que no ho aconseguim, si no no guanyaria la dreta.

Per què creus que mai no s’ha presentat una candidata a la Secretaria General de CCOO?

Perquè hem tingut un món del treball molt masculinitzat. Avui en dia ja no és així, tot i que les bretxes en les relacions de treball fan que les dones tinguin un espai necessari de conquerir. Aquest món masculinitzat també ha fomentat organitzacions així. Fa 25 anys ens marcàvem com a objectiu de paritat la quota. Avui en dia volem superar la política de quota per passar a la paritat real com a organització d’avantguarda. El 51% de la realitat assalariada són dones. Hem de garantir que es traslladi a l’organització. No s’han construït quadres per poder tenir una proposta de secretària general. Ja ens agradaria. És un repte per al proper període. Cal que al sindicat se’l miri amb ulls de dona.

El 51% de la realitat assalariada són dones. Hem de garantir que es traslladi a l’organització. Cal que al sindicat se’l miri amb ulls de dona.

En un sindicat que es defineix com a confederal en el conjunt de l’Estat, com es viu el conflicte permanent sobre la independència de Catalunya?

En l’últim Congrés vam aprovar una proposta de radicalitat democràtica pel dret a decidir. Tenim una pluralitat interna que és la realitat de la societat. El que hem de garantir és que som un sindicat nacional, cosa que ja defensàvem quan ningú no ho feia. No volem superar aquest espai de la radicalitat democràtica, del dret a l’autodeterminació vinculant, sense expressar col·lectivament com entenem les estructures d’Estat. El que sí que volem és una Catalunya molt més social. Defensem i reivindiquem una manera de fer política que garanteixi els drets dels treballadors i les treballadores, les llibertats i la no-supeditació a mesures laborals com les del PP.

Parlant d’aquesta Catalunya social i de les polítiques que s’impulsen des d’aquí, què en queda de les retallades que van fer sortir milers de persones als carrers?

És veritat que s’ha recuperat mínimament alguna cosa, com ara el salari dels treballadors públics o algun marc de drets trencat per la reforma laboral per la via judicial, però les dificultats són majoritàriament les mateixes que durant els anys de les retallades. El topall del dèficit públic està coartant la proposta social, no hi ha una capacitat pressupostària que permeti polítiques socials per causes ideològiques, i fa falta treball digne. Cal un Estatut dels Treballadors, no un Estatut per als empresaris.

Logo CCOO_pequeHem après alguna cosa de tot el que ha passat aquests anys de crisi en l’economia?

No, no hem après res. Tenim els mateixos problemes d’abans de la crisi, aguditzats per la finançarització de l’economia. Això ha provocat el desequilibri entre rendes del treball i del capital. S’ha agrupat més riquesa en menys gent. Existeixen els mateixos riscos d’especulació que poden fer esclatar una altra bombolla. Tenim incerteses de com evolucionaran l’hipotètic creixement en què estem o els preus de la matèria primera. No s’han posat les bases per donar importància a l’economia real i productiva.

Ara és hora de fixar l’horitzó cap a una vaga general?

El que volem ara és construir l’alternativa. Evidentment, la mobilització és un instrument, però no una finalitat. Volem vertebrar la reivindicació de caràcter social per acompanyar l’esquerra política cap a l’alternativa. Necessitem un canvi d’hegemonia, guanyar correlació de forces. La vaga general serà en funció de la capacitat de fer-la, no de convocar-la. Amb major capacitat per confrontar massivament construïm xarxa, propostes confluents i disputa del discurs. A mi m’agrada dir que som el principal projecte social que té aquest país. Només podrem lluitar contra la precarietat i la pobresa si tornem a dignificar el treball a partir de l’organització dels treballadors i les treballadores.

Volem acompanyar l’esquerra política cap a l’alternativa.

Quina és la relació actual amb la patronal amb una negociació col·lectiva tan afeblida?

Les organitzacions patronals requereixen també una reforma dels seus instruments de legitimació i participació. Tenim la negociació afeblida per la norma, però també pel marc de representació patronal vigent. Tenen una crisi de caràcter econòmic, una feblesa per la seva representació atomitzada i amb una posició molt endogàmica pel que fa als costos laborals. Plantegem la reivindicació d’una llei de participació institucional de cara al diàleg social i les organitzacions representatives. Avui en dia els empresaris són reconeguts pel que són, no pel que representen.

Amb l’actual correlació de forces, amb la dreta governant, una llei així no creus que encara podria relegar més el paper dels sindicats i afavorir el de la patronal?

La dreta té la majoria, però no la capacitat de governar. Hem d’emplaçar els partits d’esquerres a trobar la síntesi per a la recuperació de drets que garanteixin un marc d’igualtat. El diàleg i la concertació socials han de tenir una veritable participació. Hem de garantir que el PP compti amb la realitat d’una democràcia parlamentària.

A la carta de convocatòria del vostre Congrés parleu de l’entorn hostil en què es mou el sindicalisme. Per què?

El terreny de joc on ens han posat és un marc normatiu que dificulta l’acció sindical. La llibertat democràtica l’estan intentant coaccionar amb el processament de 300 companys i companyes que van exercir el dret de vaga, amb la Llei mordassa i una campanya orquestrada de deslegitimació reputacional del paper dels sindicats, independentment d’alguns casos. Ens ataquen per terra, mar i aire per acabar amb el darrer dic de resistència que tenen les polítiques neoliberals en defensa dels drets dels treballadors i les treballadores. Tenim el 42% dels vots i 141.000 persones afiliades a Catalunya, i això ho sap el contrapoder econòmic. La nostra resposta ha de ser la gent al centre de treball i al territori que disputi el discurs i construeixi l’alternativa.

Ens ataquen per terra, mar i aire per acabar amb el darrer dic de resistència que tenen les polítiques neoliberals en defensa dels drets dels treballadors i les treballadores.

Què diries a una persona jove que va encadenant contractes temporals per convèncer-la d’afiliar-se a CCOO?

És un repte la participació de les persones joves. El primer que els diria és que per sortir de la precarietat no hem d’esperar solucions caigudes del cel. Que no s’identifiquin amb la precarietat perquè, de manera circumstancial, hi passen, sense caràcter de naturalesa. Som treballadors, no precaris. Volem ser referència per a milers de treballadors i treballadores joves i no tan joves que passen per la precarietat. Hem proposat al Congrés canvis organitzatius en aquest sentit. I crec que CCOO ha de ser l’organització triada perquè no som la primera força per casualitat, sinó perquè estem diagnosticant i organitzant contínuament la realitat laboral com a instrument de defensa dels drets. Aquí ningú no tutelarà cap jove, sinó que li garantirà l’espai per sortir de la precarietat.

Autor/Autora

Pau Planelles

Politòleg

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top