Entrevista a Susan George Revisat per Revista Treball a . “Què ha de fer l’esquerra? Unitat, unitat, unitat!” [divide] Susan George Politòloga, presidenta del Transnational Institute [divide] El seu llibre “L’Informe L “Què ha de fer l’esquerra? Unitat, unitat, unitat!” [divide] Susan George Politòloga, presidenta del Transnational Institute [divide] El seu llibre “L’Informe L Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Susan George

Entrevista a Susan George

Entrevista a Susan George

Què ha de fer l’esquerra? Unitat, unitat, unitat!”

Susan George
Politòloga, presidenta del Transnational Institute

El seu llibre “L’Informe Lugano” (1999) va contribuir a desemmascarar la globalització neoliberal i va alimentar el moviment alternatiu que va esclatar i estendre’s poc després des de Seattle a tot el món. Abans, com després, aquesta politòloga ha continuat denunciant el poder de les grans corporacions i del sistema financer, el seu atac a la democràcia (com denuncia en el més recent “Informe Lugano II”). I per suposat, treballant per un món més just, a Greenpeace, ATTAC–França o per NNUU. Americana de naixement, però amb nacionalitat francesa, actualment presideix el Transnational Institute, un think tank progressista amb seu a Amsterdam. Ha passat per Barcelona per participar en les jornades sobre el TTIP i denunciar el que aquest tractat pot representar.

Quin creu que és el paper del TTIP en el control dels mercats i el desmantellament de la democràcia?
Els Estats Units no han signat sis dels vuit convenis més importants de l’Organització Internacional del Treball. La meitat dels estats als EUA han aprovat lleis antisindicals fa poc, en els darrers cinc anys. Els encantaria tenir un munt d’empreses europees implantant-se als estats on els salaris són els pitjors i on les regles són mínimes per als empresaris. Creuen que això serà una gran oportunitat, que aconseguiran una gran quantitat d’inversors europeus que aniran a Mississippí o a algun dels estats del mig-oest. Creuen que els aportarà diners i inversió i això és el que busquen.

Les companyies estan interessades en una cosa: el benefici. I, per descomptat, augmentar la grandària dels seus mercats. La noció del bé comú queda completament fora, no existeix. Així que no cal esperar que els tractats que es preparen íntegrament per les corporacions més grans a ambdós costats de l’Atlàntic, i que estan d’acord en tot o gairebé tot, tinguin cap interès en absolut en la preservació del bé comú. I què és la democràcia, sinó tractar de donar el millor present i futur possibles per al major nombre possible de ciutadans?

Aquest és l’ideal del que tracta la democràcia. I que aquells que estan sent governats tinguin control sobre les persones que els estan governant i, particularment, se’n puguin desfer si no els agrada el que fan o si estan fent les coses malament. Però del TTIP no te’n pots desfer, si desmantellen la democràcia no es pot tornar enrere, no es pot dir “Ep, espera un minut!” No. Si es fa… queda fet, és irreversible i és per això que no hem d’esperar que tinguin cap respecte per la democràcia. Per això el poder judicial està privatitzat al tractat. El poder judicial es privatitza i s’elimina la funció legislativa de regulació. Tenim agències reguladores; als EUA tenen, per exemple, l’agència de protecció del medi ambient, tenen els reguladors financers, nosaltres també els tenim.

Malgrat que (les esquerres) siguin diferents, hi ha un espai en el que se superposen, perquè som a la mateixa banda i és això en el que hem de treballar.

Però estaríem donant gairebé tot el poder de regulació a les corporacions. Elles dirien que volen uns determinats reglaments i després les agències serien allà per posar-ho en pràctica, però no tindrien la iniciativa que ve del legislador i que diu que necessitem un organisme de protecció del medi ambient, o una llei d’aire net o una llei d’aigua neta, o necessitem una llei de reducció de gasos d’efecte hivernacle, o el que sigui que només es pot decidir lluny de les corporacions perquè cap d’aquestes coses tirarien endavant si costessin diners a les companyies. Així que la qüestió ni tan sols es planteja, perquè la democràcia és un animal completament diferent al que ells estan fent. És com comparar cavalls i tigres.

Què passa amb les alternatives dels partits d’esquerra? Com creus que els partits d’esquerra podrien resoldre la situació?
Bé, si permeten el TTIP, si no surten i hi lluiten en contra, les emergències socials empitjoraran molt més del que voldrien ni tan sols reconèixer. Han de lluitar contra el tractat avui i han de seguir-hi lluitant en contra demà. Així que jo diria que aquesta és la meva primera resposta als partits d’esquerra. Això és una emergència perquè una vegada que s’aprovi no hi haurà marxa enrere. Llavors ens trobarem en seriosos problemes i fins i tot si els negociadors arriben a un acord entre ells, entre les dues parts, podrien arribar a forçar un acord provisional abans que el Parlament Europeu arribi a votar-lo. Si fan això, i poden fer-ho, a no ser que el Parlament Europeu o, diguem, el Parlament espanyol ho refusin de manera clara i contundent… se seguirà aplicant. I semblarà que sempre ha estat la llei. Això serà una emergència real aquest any, el vinent i fins que guanyem. Hem de fer-ho i podem fer-ho.

Creu que la decepció de la gent amb la política pot acabar alimentant l’extrema dreta?
Per descomptat, és clar. Em temo que moriré en un país feixista. No he vingut a França i m’he convertit en ciutadana francesa per morir en el moment en què el Front Nacional pren el poder. Tothom hauria d’estar molt preocupat perquè podria ser Franco altra vegada, podria ser diferent, però podria ser igual en molts aspectes.

Amb el TTIP estaríem donant gairebé tot el poder de regulació a les corporacions.

I què ha fet l’esquerra per arribar a aquest punt? És a dir, de vegades l’esquerra hauria de tenir un paper més important en la lluita contra aquesta mena de moviments, des del TTIPP…?
Unitat, unitat, unitat !!! És l’única manera. Freud va parlar del narcisisme de les petites diferències, ser narcisista perquè, ja se sap, un ve d’una determinada tradició i no està d’acord amb l’article quart mentre que l’altre partit d’esquerres diu que l’article quart està bé. Això s’ha acabat. Hem d’anar junts en les coses principals. Això és un gran problema a França, de la mateixa manera que és un gran problema a tot arreu. L’esquerra té massa facilitat per  separar-se i discrepar perquè no ha d’estar d’acord en absolutament tot. Parteixo del principi que els teus interessos, les teves preocupacions, la dels altres partits i la meva poden coexistir. I malgrat que siguin diferents hi ha un espai en el que se superposen, perquè som a la mateixa banda, i és això en el que hem de treballar. I el TTIP hauria d’estar en aquesta banda, perquè no veig com algú que afirmi ser d’esquerres pot estar d’acord, en cap cas, amb el contingut del TTIP.

Foto: © Anna Giralt Gris

Autor/Autora

Txomin Martino

Politòleg

Articles publicats : 4

Deixa el teu comentari

Scroll to top