Entrevista a Simón Vázquez Revisat per Revista Treball a . “L’objectiu: fer pensar sense avorrir-nos” [divide] Simón Vázquez Treballador de la cooperativa Tigre de Paper [divide] Entrevistem Simón Vázquez, treballador d “L’objectiu: fer pensar sense avorrir-nos” [divide] Simón Vázquez Treballador de la cooperativa Tigre de Paper [divide] Entrevistem Simón Vázquez, treballador d Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Simón Vázquez

Entrevista a Simón Vázquez

Entrevista a Simón Vázquez

L’objectiu: fer pensar sense avorrir-nos

Simón Vázquez
Treballador de la cooperativa Tigre de Paper

Entrevistem Simón Vázquez, treballador de la cooperativa Tigre de Paper, una editorial independent nascuda a Manresa l’any 2011 a iniciativa de tres persones que en formen part. Un model d’empresa d’economia social, que aposta per la cultura i pel coneixement i pel compromís social, tant en la seva forma de treball com en els continguts que ofereix en el seu catàleg.

Tigre de Paper ja compta amb un catàleg de divuit obres. ¿Consideres que el projecte està consolidat?
Encara no, ens queda un llarg camí per recórrer, però partint de la base de que cap de nosaltres no teníem experiència editorial, ni tan sols teníem diners per fer aquesta inversió, podríem dir que estem contents amb el resultat obtingut fins ara. Hem tret llibres d’una qualitat literària important i d’una crítica punyent.

La vostra és una aposta valenta, com la de moltes altres petites editorials, donada la vostra dimensió. ¿Amb quins avantatges i amb quines dificultats us trobeu en el mercat actual?
Bé, no sé si és valenta, però sí que és una aposta necessària en el món en què estem. Tenim diversos avantatges i molts inconvenients: d’avantatges tenim que som una estructura molt minsa i això no ens suposa un desgast econòmic gran, però també dificulta molt el creixement; voldríem estar publicant més, traduint més, etc, i no podem. Ara bé, el ser petits ens permet moure’ns com una guerrilla i saltar-nos algunes de les lleis, no establertes, del mercat. Estem construint comunitat al nostre voltant, tenim un lector molt fidel i generem unes simpaties en el lector d’esquerres.

La vostra iniciativa no és només una empresa a l’ús; esteu treballant per generar una comunitat de lectors al vostre voltant, el que anomeneu “el club del llibre”. Explica’ns-ho breument.
La idea va sorgir de pensar que si ens manteníem dins del circuit oficial de distribuïdor-llibreria-lector teníem molt poc recorregut, ja que es un circuit lent i en el que, en ser un projecte nou, tindria moltes dificultats. Per això vam voler agafar una drecera. Els lectors que es comprometen en el Club del llibre no paguen res, només es comprometen a comprar els nostres llibres, un màxim de deu a l’any, a un preu d’entre 8,5 i 12,75 €; és a dir, molt bé de preu si mirem el mercat actual. I ells també saben que donen suport al projecte i que ens fan tirar endavant. Ara ja som cent seixanta-un, però haurem d’arribar a dos-cents per consolidar-nos.

Com es pot veure al vostre web www.tigredepaper.cat, treballeu a partir de quatre col·leccions. En una frase, com descriuries cadascuna d’elles?
Lletrafelina, són aquells llibres que t’entretenen però amb els que t’ho pots passar pipa. Feraferotge, aquells que et provoquen que quan els acabes de llegir dius: “joder!” Urpes, són aquells temes que mai no t’havies atrevit a qüestionar, que dóna elements de debat. I les 7 vides, són les vides de persones importants per molts processos revolucionaris, però que han estat oblidades per la història.

El format en paper en veritat és molt menys mercantilitzable que el digital, ja que, un cop comprat, el llibre està alliberat i pot passar per les mans que vulguin.

El compromís social i polític està molt present en la vostra línia editorial. Sembla que enteneu la tasca d’edició amb una certa vessant de militància cap a la transformació social. ¿Creus que el sector de la cultura hauria de prendre majors compromisos en aquest sentit?
No es pot entendre la cultura com un espai neutral apartat de la realitat. La realitat colpeja la cultura contínuament, el que passa és que la cultura sembla que no vol colpejar i sacsejar la realitat. En certa manera, es troba còmoda en els seus palaus de cristall. La nostra idea o el nostre esperit és poder treure materials que ens facin pensar sense avorrir-nos, sense córrer el risc de morir en l’intent de llegir-ho. Perquè, si ens ho passem bé i alhora estem impregnant-nos de pensament crític, que més podem demanar? El capitalisme ho fa així amb les seves idees i pràcticament ni ens adonem; donem-li la volta, no?

La crisi, la reducció de suports públics a l’edició, l’era digital, nous models de consum, nous formats… tot plegat ha dibuixat una realitat molt diferent de la que el món editorial havia conegut fins ara. Davant d’aquesta realitat, ¿quines estratègies segueix una petita editorial per mirar de créixer o de consolidar-se?  
L’estratègia, bàsicament, és no mirar el dit quan el problema és la lluna; és no mirar el format, el paper o el digital com el problema, sinó veure el que s’està editant. Si el que s’edita són refregits del que surt a la tele, tenim allà més i millor; ara bé, si el que traiem és realment diferent i innovador, llavors tenim sortida. Els nous models de consum són els que estem creant des del cooperativisme de consum que és el Club del llibre, i el format en paper, en veritat, és molt menys mercantilitzable que el digital, ja que un cop comprat, el llibre està alliberat i pot passar per les mans que vulguin.

Les xarxes ens estan donant unes possibilitats immenses a les editorials petites, però el que realment consolida lectors és el carrer, és patejar-se les llibreries del territori, els ateneus, els clubs de lectura, fomentar el debat, generar cultura, ser més agitadors culturals que editors tancats en un despatx revisant originals.

Autor/Autora

Carles Spa

Responsable de l’àmbit de Cultura d’ICV

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top